"L’ombra de Maura", Josep Maria Ruiz Simon
Diumenge el diari ABC exhibia una portada que no només il·lustrava el poc interès dels seus responsables actuals per l’aspecte estètic de la publicació. Davant d’un teló de teatre abaixat que volia evocar la fi d’una funció teatral, un galdós muntatge fotogràfic posava de cara al públic els actors de l’obra que suposadament s’acabava de representar. Tretze comediants integraven un elenc format per un grup majoritari de membres de les escoles dramàtiques del PP, el PSOE i CiU, per un artista convidat de la casa reial i per l’exparella sentimental d’una folklòrica: Jaume Matas, Luis Bárcenas, Francisco Correa, Rodrigo Rato, José Antonio Griñán, José Blanco, Manuel Bustos, Francisco Rodríguez, Oriol Pujol, Duran Lleida, Fèlix Millet, Iñaki Urdangarin i Julián Muñoz. El títol informava que els espanyols diuen prou. Els subtítol aclaria que ho deien en una enquesta en què demanaven mà dura contra els corruptes i mesures dràstiques contra la corrupció. I l’avantítol, que de fet era tot un editorial, reblava el clau: “ABC per la Regeneració”.
Evidentment, que l’ABC vulgui la regeneració no és cap novetat. El periòdic va tenir des dels orígens una bona relació amb Antonio Maura, el cèlebre líder conservador, sobretot des que el polític va fer nomenar senador vitalici el seu fundador. Maura, que va mostrar gran habilitat a l'hora d'apropiar-se del discurs regeneracionista sorgit arran de les derrotes del 1898, és un personatge cabdal en la història del pensament de la dreta espanyola. La seva idea dominant, la “revolució des de dalt”, va fer una gran fortuna. Es tractava, en paraules seves, de “fer la revolució des de dalt (és a dir: que la fessin les elits de l’Estat) perquè no ens la facin des de baix”. Va ser en nom d’aquesta idea, per bé que en contra del criteri del seu primer ideòleg, que el general Miguel Primo de Rivera va portar a terme, amb la col·laboració inestimable de l’alta burgesia catalana i del rei, el seu cop d’Estat del 1923. I el fill del dictador, José Antonio, fundador de Falange, també va ser un fervent partidari d’aquesta filosofia política, que explotava, amb gran eficàcia, la creença popular en la realitat d’una Espanya sana que no podia expressarse amb brillantor perquè l’ofegava una superestructura política corrupta.
Res de nou sota el sol. El discurs regeneracionista de la dreta espanyola és més que secular. I el seus reciclatges més recents s’han realitzat en els laboratoris de la FAES, que l'any 2008 va organitzar unes jornades commemoratives del centenari de “govern llarg” de don Antonio. Les jornades van ser coordinades per Benigno Pendás, col·laborador de l’ABC i actual president del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, un vell organisme també reciclat que depèn de la Moncloa i que fa uns mesos va rebre l’encàrrec del govern de formular propostes per a la regeneració democràtica d’Espanya.
22-I-13, Josep Maria Ruiz Simon, lavanguardia
