Espanya cañí -92: el pitjor de la imbecilitat governamental és la seva impunitat
L’any 1937 el viatge entre Vic i Barcelona trigava cinc minuts menys que actualment. Avui, si un usuari ha d’anar de Barcelona a Puigcerdà, hi invertirà més temps que si es trasllada de Madrid a Sevilla a bord de l’AVE.
Des de l’època de la transició, cada tres o quatre anys, coincidint amb els períodes electorals, el Ministeri de Foment (amb el PSOE i el PP) i la Generalitat (amb CiU o el tripartit) han sortit regularment amb estirabots, ciris trencats i falses promeses d’execució definitiva del projecte. Però quan la gent ha votat, les esperances han volat al cel de les oques...
Quan Francisco Álvarez-Cascos era el titular de Foment amb el govern del Partit Popular, el seu ministeri va invertir un munt de milions en una vistosa estació semisubterrània a Vic (sense aïllaments per resguardar-la del fred glacial), pensada per a una ciutat de la costa, però no per a una capital comarcal on l’hivern s’allarga sis mesos.
Uns diners que haurien pogut servir per iniciar el desdoblament de la via es van llençar, una vegada més, a la paperera. Ara, cada vegada que els polítics prometen desdoblar la via, tothom es posa a riure. Per no plorar.
22-I-13, T. Coromina, lavanguardia