"Diagnòstic: austericidi", Màrius Carol
Felipe González no és l’autor del terme austericidi, però com si ho fos, perquè ha estat ell qui l’ha posat de relleu. No es tracta d’un mot acceptat pel diccionari, però ha acabat per aparèixer als mitjans de comunicació sense cursives, com si ens referíssim a una forma de delicte d’Estat. L’expresident socialista va ser el primer a advertir que o es trobava un camí entre l’austeritat i l’austericidi o no hi havia futur. Els últims dies, el Fons Monetari Internacional (FMI) ha reconegut en un informe que alguns dels seus pronòstics van subestimar els efectes de les mesures d’austeritat en l’atur i en el creixement del PIB. El document, que porta la firma de l’economista en cap de l’entitat, reconeix l’error, que ha conduït a l’increment de l’atur, la caiguda del consum privat i el descens de la inversió.
Olivier Blanchard –així es diu l’alt funcionari de l’FMI– assegura una cosa que sabien des del repartidor de dònuts fins al ciutadà que els suca al cafè amb llet: que, en una economia en recessió, fer només retallades de despesa i pujades d’impostos no només no permet sortir de la crisi, sinó que l’augmenta. En qualsevol cas, l’informe fet públic és un document altament tècnic que ha tingut impacte a Brussel·les, perquè assenyala directament les receptes d’Angela Merkel per als països del sud d’Europa. En qualsevol cas, l’informe intenta no deslegitimar l’austeritat, ja que adverteix que no es pot treure com a conclusió que les mesures de consolidació fiscal no fossin desitjables, sinó que adverteix que cada país ha de dissenyar els seus propis ajustos no només pensant en el curt termini, sinó també amb una estratègia més àmplia.
L’FMI s’alinea al costat de premis Nobel com Joseph Stiglitz o Paul Krugman, que recorden que es va sortir de la depressió del 1929 amb polítiques keynesianes. I que les retallades radicals de despesa pública en temps de depressió deixen unes ferides socials que desequilibren el sistema. Jean Ziegler, president de la Comissió de Drets Humans de l’ONU, ha denunciat la manipulació ideològica que suposa afirmar que l’austericidi és l’única política possible, ja que es tracta d’una mesura que s’aplica sempre a les classes treballadores però mai als banquers.
El discurs de l’austeritat com a única sortida, sense atendre la seva complementarietat amb mesures de creixement, ha acabat per ser interioritzat pels ciutadans com una plaga bíblica que cal acceptar amb resignació. Hi ha economistes que consideren que l’austericidi és un delicte que s’hauria de denunciar davant el Tribunal Penal Internacional. Segurament, una iniciativa així difícilment prosperaria, encara que és evident que l’austericidi no és economia, sinó ideologia. Per això hauríem de cridar ben alt, com va titular Jordi Sevilla un article: “Que algú ens salvi ja de l’austericidi!”.
14-I-13, M. Carol, lavanguardia