Espanya cañí -90: pinzellades de l’esperpent carpetovetònic
La inauguració de la línia de l’AVE entre Barcelona i Figueres ha consolidat Espanya com a segona potència mundial en alta velocitat. La nostra xarxa gairebé duplica l’alemanya. De fet els 800 quilòmetres que cobreixen la distància entre Madrid i la frontera francesa en suposen més del 60% de la xarxa amb què compten els teutons. Amb una particularitat. Avui dia, aquesta línia amb prou feines transporta 10.000 passatgers per quilòmetre i any, cinc vegades menys que la que uneix Colònia amb Frankfurt. Sap algú què diables és la rendibilitat? Ningú no ens supera en l’atur, però tampoc en tecnologia. Espanya és el país europeu amb més telèfons intel·ligents per càpita. Més de 63 de cada cent usuaris tiren de smartphones, enfront del 48% dels germànics. Dit d’una altra manera, aquí tuitegen fins i tot els aturats encara que estiguin els dilluns al sol. I com que el moviment es demostra fugint, també som la zona geogràfica que més minyones té. Treballadores domèstiques, les anomenem. Tenim pretextos que justifiquen tan sorprenent realitat (llegeixin la secció d’Economia). Però res no pot ocultar que som enginyers del neoliberalisme universal, capaços de conjugar un atur saharià amb singulars manifestacions de riquesa. Per això comptem també amb la immobiliària més gran d’Europa. I ens permetem camuflar-la amb un nom que treu el singlot: Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària. Àlies Sareb. El banc dolent, perquè s’entengui...
Els països del sud d’Europa, amb Espanya al capdavant, són els que tenen més treballadores domèstiques a les cases, segons un estudi global elaborat per l’Organització Internacional del Treball (OIT). Concretament, l’estudi destaca Espanya com el país desenvolupat en el qual hi ha un percentatge més gran d’ocupació domèstica respecte a la població activa: el 2010 hi havia a Espanya 747.000 persones ocupades en aquest sector, la qual cosa suposa un 4% del total de l’ocupació i un 8,4% de l’ocupació femenina.
El nombre de treballadors de la llar s’ha disparat en els últims 15 anys, quan va passar de 355.000 persones el 1995 a les 747.000 del 2010. “El sector va registrar un fort increment durant els anys de prosperitat econòmica, seguits d’una modesta caiguda a partir del 2008”, destaca l’estudi, que apunta que el sector està altament feminitzat i té un alt índex de treballadores immigrants llatinoamericanes: el 32% d’aquestes empleades procedeixen de l’Equador, i el 13% de Colòmbia.
Portugal, amb un 3,4% de l’ocupació; França amb un 2,3%; Grècia amb un 2%, i Itàlia amb un 1,8%, són els països amb més índex de treballadors de la llar en el mercat laboral. Per contra, als països nòrdics i del nord d’Europa, com Alemanya o Suïssa, aquesta figura és pràcticament inexistent.
13-I-12, A. Abián/A. Gastesi, lavanguardia