"Independència és llibertat", Gabriel Colominas
És ben curiós que aquest sigui el lema utilitzat per l’Assemblea Nacional Catalana, l’entitat que convoca la manifestació de l’Onze de Setembre. És del tot difícil que un Estat proporcioni llibertat als seus habitants i sovint s’acusa al nacionalisme de ser excloent. La nació és la tribu, el lloc on ens refugiem en moments de crisi per sentir-nos part d’un grup que ens protegeix. Això és el que fa que en moments difícils els grans moviments nacionalistes agafin força.
No em fa por declarar que sóc independentista català i profundament llibertari. Però la principal diferència entre la majoria nacionalista a Catalunya i servidor rau en el desig d’imposar. Defensar les imposicions que t’afavoreixen és minvar la llibertat dels altres. Jo sóc un consumidor habitual de la televisió pública catalana, però no defensaré la necessitat de la seva existència perquè minva la llibertat dels altres a poder escollir el que fan amb els seus diners. Així doncs, podeu veure que hi ha diferents maneres d’entendre el nacionalisme. Com explica Jesús Huerta de Soto en una de les seves classes gravades en vídeo el nacionalisme liberal té tres principis: el primer principi es el d’autodeterminació, on cada grup nacional ha de poder decidir lliurement en quin Estat vol o no vol enquadrar-se políticament. Com que la concepció de que és una nació o grup nacional és profundament subjectiva, això ens porta a determinar que cada subgrup de la societat civil ha de decidir a quin grup polític vol pertànyer.
Així doncs, els nacionalistes espanyols que defensen la indissoluble unitat d’Espanya i creuen en que la única nació veritable és l’espanyola, estan defensant, a més a més d’un acte de fe, una imposició cap a la resta de grups socials del seu entorn. És de fet el mateix error que comet Pilar Rahola en aquest vídeo quan defensa la independència de Catalunya i la seva indissoluble unitat. Si els catalans que ens considerem independentistes neguéssim el dret d’autodeterminació als pobles de Catalunya (entenent pobles com diferents grups socials), estaríem caient en l’error més ranci del nacionalisme espanyol. ¿Com podem demanar llibertat per a la nostra nació i impedir-la a altres grups socials amb conceptes de nació tan vàlids com el nostre? L’error del nacionalisme rau en acceptar la seva subjectivitat com a veritat irrefutable.
Els altres principis del nacionalisme liberal són el de total llibertat de comerç i immigració. És a dir, no es pot (o no s’hauria) impedir que individus d’altres nacions comerciïn o es moguin en el territori que no es el de la seva nació, perquè, a part de perdre’ns una importantíssima oportunitat de crear una societat oberta i multicultural amb més possibilitats de créixer i crear benestar, estaríem limitant la llibertat d’altres individuos, cosa que podria dur-los a limitar la nostra llibertat.
Una de les grans crítiques que rep el nacionalisme a Catalunya es la “imposició” del català a l’escola, fet que s’ha exagerat en moltíssimes ocasions. Malgrat no deixa de ser una imposició com qualsevol altre, aquesta no és diferent del fet de que a la resta d’Espanya l’idioma d’educació sigui el castellà. El motiu principal pel qual ens acusen de nazionalistas és que, segons ells, està legitimitat que una nació com l’espanyola, amb el seu corresponent Estat, imposi una llengua determinada a l’escola. És aquí on el nacionalisme s’equivoca i cau en el seu error d’acceptar com a veritat la subjectivitat del concepte de nació. L’únic que ens hem de plantejar és: Algun d’aquests defensors de la llibertat ataquen per exemple a França perquè imposa el francès? Catalunya imposa l’idioma a l’escola de la mateixa manera que ho fan altres Estats del món. Per molt que Catalunya no sigui un Estat, se l’ha dotat de l’autogovern necessari per a fer-ho. Tots els problemes amb la llengua a l’escola s’acabarien amb un sistema de xec escolar i llibertat educativa, amb el que podríem tenir escoles en xinès i altres idiomes que recollirien fins la més mínima varietat cultural.
Com podeu comprovar, el nacionalisme es pot entendre des de la llibertat, amb opcions de consens i que no imposin la voluntat d’uns als altres. La llibertat elimina les imposicions, ja siguin prohibicions en l’idioma, subvencions a unes entitats enlloc d’altres o empreses públiques al servei del govern i que de manera impossibilitada no ens poden representar a tots.
dimarts , 11 setembre 2012, liberal.cat