el Sahara, un nou Afganistan?
França ha acceptat refrenar el seu fervor guerrer i explorar la via de la negociació en la crisi de Mali, tal com Algèria –que té el suport dels Estats Units en aquest terreny– plantejava. La visita d’Estat del president francès, François Hollande, a Algèria ha servit en aquest sentit per crear una nova convergència de plantejaments amb el president algerià, Abdelaziz Buteflika. Fins ara, París propugnava una intervenció militar ràpida per ajudar el Govern de Bamako a recuperar el control del nord del país, ara en mans de les milícies d’Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI). Per París és essencial, i urgent, evitar que el nord de Mali es converteixi en un nou Afganistan.
“La situació al nord de Mali és gravíssima. La presència de grups terroristes fortament armats i amb molts diners –fruit dels segrestos i de la droga– representa una amenaça per a l’Àfrica i per a la seguretat d’Europa”, valorava recentment el ministre francès d’Exteriors, Laurent Fabius.
El Consell de Seguretat de l’ONU es disposava ahir a la nit a votar un projecte de resolució, presentat per França, per autoritzar una intervenció militar internacional en suport del Govern malià. L’objectiu és desplegar una força de 3.300 soldats de diversos països africans, amb suport logístic occidental, per reforçar les tropes governamentals i expulsar els terroristes del nord.
Fins ara, una iniciativa així havia estat vista amb reticència pels Estats Units, Algèria i Mauritània, i pel mateix secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon. Tanmateix, segons fonts diplomàtiques citades per l’agència Reuters, Washington hauria tancat un compromís amb París, la qual cosa permetria l’aprovació de la resolució per unanimitat. El nou text no fixaria, pel que sembla, un calendari precís per a la intervenció militar –que en qualsevol cas es retardaria fins al segon semestre del 2013– i animaria el Govern de Bamako a obrir negociacions amb els grups rebels tuaregs aliats amb Al-Qaida, alguns dels quals han començat a marcar distàncies amb els terroristes islamistes.
La via del diàleg és la que sempre ha propugnat Algèria, que manté des de fa temps relacions amb els rebels del nord de Mali, en particular amb el grup Ansar al-Din, un organització islamista separatista dirigida per Iyad Ag Gali, antic líder de la rebel·lió tuareg dels anys noranta. Aliat inicialment a AQMI, sembla que ara aquest grup ha començat a marcar distàncies i estaria disposat a negociar amb les autoritats malianes. Igual que el Moviment Nacional d’Alliberament de l’Azawad (MNLA), els representants del qual van tenir el 4 de desembre passat una primera trobada amb una delegació governamental per abordar la resolució del conflicte.
En el procés que s’obre ara tindrà un paper fonamental el nou enviat especial de l’ONU per a la zona del Sahel, Romano Prodi, que des que va ser nomenat l’octubre passat ha apostat per exhaurir totes les vies per evitar la guerra. A parer de Prodi, és impossible dur a terme una intervenció militar abans del mes de setembre del 2013.
21-XII-12, Ll. Uría, lavanguardia