Espanya cañí -87: qui és un dels cinc pitjors executius del món al 2012?
Rato ha estat un dels cinc pitjors presidents executius del 2012 al món,
segons Bloomberg Businessweek.
Rodrigo Rato va tancar ahir la compareixença, davant l’Audiència Nacional, dels 33 antics alts càrrecs de Bankia imputats per presumptes delictes d’estafa, falsedat comptable i administració deslleial, comesos en la creació del banc i la seva sortida a borsa. La recepció irada que va patir l’exministre i exdirector de l’FMI quan va arribar a l’Audiència expressa la frustració i l’escàndol que han acompanyat un banc que va haver de ser nacionalitzat amb un cost de 24.000 milions d’euros.
Bankia ha estat el símbol dels excessos de la bombolla immobiliària i d’una gestió polititzada de les caixes, fet que ha causat un forat que ha obligat Espanya a demanar el rescat bancari a Europa. Introduïda a la borsa el juliol del 2011 al preu de 3,75 euros per acció, el valor del títol ahir era de 0,69 euros, menys de la cinquena part del seu valor de sortida, i no per atzar. Vist des del vessant comptable, el banc va passar d’uns beneficis de 309 milions d’euros a unes pèrdues de 2.979 milions en l’exercici del 2011. Aquesta qüestió, junt amb la fusió de diverses entitats que va donar lloc a Bankia, ha estat examinada a l’Audiència Nacional.
Sobre el primer punt, resultarà gairebé de sèrie negra atribuir la responsabilitat sobre aquest ball de números. Els exconsellers de Bankia han insistit que la dada dels 309 milions era correcta en el seu moment, al març, i que si es va corregir a posteriori va ser a conseqüència de l’aplicació de la reforma financera del Govern central de l’11 de maig, que exigia més provisions, i que no tenia caràcter retroactiu. Una exconsellera va acusar Deloitte de retardar l’informe sobre el possible efecte de les novetats sobre el balanç. Aquesta empresa auditora ha estat denunciada per accionistes per “amagar” la situació del banc.
La integració de les set caixes d’estalvis, que van produir resultats desastrosos, també va ser analitzada per l’Audiència i en aquest punt s’ha dit que la fusió de Caja Madrid amb Bancaja va culminar amb la creació d’un Frankenstein financer. En mitjans bancaris s’ha comentat que el 65% de la morositat del grup procedia de València. Exconsellers de Bankia van assegurar que una fusió tan improcedent com aquesta es va produir a causa de les fortes pressions del Banc d’Espanya. Fernández Ordóñez, que llavors era titular de la institució, ho nega.
Aquest rerefons, muntanyes de préstecs immobiliaris de vegades favoritistes, gestió polititzada, reblada amb un regulador que va actuar a deshora, falta de capital, mala gestió (Rato ha estat un dels cinc pitjors presidents executius del 2012 al món, segons Bloomberg Businessweek), van fer que tot acabés en desastre.
21-XII-12, lavanguardia
http://www.cotizalia.com/noticias/ataque-frontal-bloomberg-cajamadrid-tiene-oportunidad-20101202-61926.html
El artículo original es éste:
http://www.bloomberg.com/news/2010-12-01/why-rodrigo-rato-is-smiling-after-spanish-banks-proved-no-amusing-failure.html