Tahrir tombà Mubarak. Podrà ara amb Mursi? (I)
El president Muhammad Mursi va obrir ahir a la nit la mà a l’oposició, a la qual va convocar demà dissabte a un “diàleg nacional” al palau presidencial per “superar les nostres diferències”.
Tanmateix, en contra del que demanen les forces de l’oposició, va mantenir el referèndum constitucional del dia 15. Va anunciar, tot i així, que, en cas que “la voluntat del poble” no aprovi el text de la nova Carta Magna, convocarà una nova Assemblea Constituent.
El discurs, televisat des del palau d’Heliòpolis, protegit per l’exèrcit i després d’una nova jornada de protestes, havia de rebaixar la tensió en un país que és a frec del conflicte civil.
Els carros de combat van tornar als carrers del Caire. Com en les últimes hores d’agonia política del rais Mubarak, quan el febrer del 2011 va ser obligat a dimitir i es va traslladar a la localitat de Xarm al-Xeikh, es van desplegar soldats davant el palau presidencial, que van armar un filat per protegir-lo. El gruix dels manifestants va acatar l’ordre de dispersar-se a partir de les tres de la tarda. Si a la vigília les protestes havien estat violentes, amb sis morts i més de 700 ferits, ahir van ser pacífiques i, fins i tot, festives, davant els murs del palau. El cap de les unitats d’elit de la Guàrdia Republicana va deixar clar que “els militars no servirien d’instrument de força contra la població egípcia”.
Mursi va anunciar la detenció de més 80 persones acusades d’utilitzar la violència en les manifestacions dels últims dies. Va assegurar, així mateix, que molts havien confessat haver actuat a sou de líders polítics. A tots els qui pretenen desestabilitzar la transició d’Egipte a la democràcia, el president els va anticipar una persecució implacable. “La voluntat del poble no pot claudicar davant la violència”, va dir.
Mursi va parlar a última hora, després que la principal institució religiosa sunnita, la tan respectada universitat d’Al-Azhar, li demanés que anul·lés els decrets presidencials que li atorguen poders absoluts per sobre de la Justícia i emprengués un diàleg de reconciliació nacional.
Mursi va llançar el diàleg “amb la ment i el cor oberts”. Va dir que és “l’única solució”. Hem de superar les diferències per l’interès nacional”, va afegir.
Tanmateix, el president prefereix mantenir els poders especials fins després del referèndum. Va dir que són necessaris per preservar la sobirania de l’Estat i que, en cap cas, no seran utilitzats per soscavar la independència de la justícia.
Mursi, això sí, està disposat a anul·lar l’article sis dels decrets presidencials del 22 de novembre que l’autoritzen a fer servir “les mesures que cregui necessàries per preservar la revolució, la unitat i la seguretat”.
L’oposició havia anunciat que mantindria la pressió al carrer fins que es retardés la convocatòria del referèndum. Els partits laics rebutgen l’esborrany de la nova Constitució i acusen el president, Muhammad Mursi, d’haver-se plegat als interessos dels
Germans Musulmans. Els dirigents de l’oposició i en primer lloc Muhammad al-Baradei i Amr Musa, els col·legis d’advocats, escriptors, periodistes guies de turisme, han acusat Mursi de “ser responsable dels violents enfrontaments”. Al-Baradei, premi Nobel de la Pau, havia declarat que si no intervenia per impedirlos “perdria la legitimitat”. Alguns dels consellers presidencials i el director de la televisió estatal han dimitit.
Els manifestants han acusat els islamistes de comportar-se com el Partit Nacional Democràtic de Mubarak quan va llançar els seus assassins i sicaris a la plaça Tahrir, armats amb bastons, cadenes i ganivets. Mursi, tanmateix, va donar a entendre que els violents eren agents a sou de l’antic règim.
Amb Mursi ha augmentat la violència, la inestabilitat i la incertesa. Els Germans Musulmans han defraudat pel seu govern dictatorial, que alguns ja acusen fins i tot de feixista. L’oposició està disposada, costi el que costi, a prosseguir les manifestacions. En molt poc temps, el president ha agreujat les frustracions dels egipcis i ha desprestigiat la confraria que amb el seu lema “l’islam és la solució” anhelava des de fa dècades la conquesta de l’Estat.
Podran mantenir els Germans Musulmans la incipient dictadura religiosa? Acceptarà l’exèrcit continuar al marge dels assumptes de l’Estat quan es posa a prova la seguretat? El pitjor està per arribar en aquest desorientat Orient Mitjà de primaveres àrabs podrides.
7-XII-12, T. Alcoverro, lavanguardia
Periodista i mare divorciada, Fathia Eldakhakhny està molt inquieta amb la deriva autoritària dels Germans Musulmans, especialment si aproven una Constitució en la qual es parla del “deure familiar de la dona” o que preveu un nou òrgan per controlar la premsa, denuncia.
L’atac islamista als manifestants anticonstitucionals li recorda a Mubarak, que utilitzava esbirros per a la feina bruta?
Pitjor. Els esbirros de Mubarak anaven a sou, atacaven i marxaven a cobrar. Aquests actuen sota el nom de Déu. Un no mor per diners, però sí per les creences. Són com soldats, obeeixen fins al final.
Es pot frenar l’avanç islamista?
Difícil. Els egipcis són gent molt religiosa i senzilla, que va en massa a les urnes si a la mesquita diuen que la xaria perilla. Per això el Germans estan convençuts que guanyaran el referèndum i el volen celebrar com més aviat millor.
Ha arribat al punt de lamentar la revolució?