’Sense vergonya’, Cristina Sánchez Miret

El pilot brasiler Guilherme Spinelli va abandonar el Ral·li Dakar per voluntat pròpia. Aquest pilot -que va ser novè en l´edició del 2011 i dècim en la del 2010- va deixar a tothom amb la boca oberta. Vists els temps que corren és, exactament, un heroi. Es va anar perquè va fer paranys; però ningú l´hagués sabut si ell mateix no hagués dit que ho deixava per aquesta raó.

Mitjançant una carta va comunicar el seu abandó per "assistència il·legal". Un grup d´espectadors ho van ajudar proporcionant-li una peça quan va tenir una avaria, en la qual al final seria la seva última etapa en aquesta carrera. Ningú ho havia vist però ell -segons les seves mateixes paraules- no podia acceptar acabar el Dakar havent fet paranys. Per Spinelli -que no va poder contenir les llàgrimes- "l´honestedat és la seva primera prioritat i la seva primera motivació".

És cert que no hauria de valer guanyar a qualsevol preu però sembla que aquest tipus de valors ja només apareixen en els personatges de pel·lícula; i en aquest cas també estan en recessió. No només ho dic pel que fan els concursants dels diferents realities que proliferen als canals de televisió; o per la gent que falseja currículums; o diu mentides; o fa tot tipus de tejemanejes per aconseguir diversos tipus de finalitats. Ho assenyalo perquè no puc evitar comparar a aquest pilot brasiler amb els polítics i altres ciutadans amb renom -o si més no amb nom conegut- que es passegen aquests dies del jutjat a casa i de casa al jutjat.

Independentment de si són o no culpables -això ho diran els jutges- em meravella la poca vergonya que sembla que els fa la seva situació. No ho dic només pel comportament de l´ex president Camps durant les declaracions dels testimonis en el seu judici. Em refereixo en general a la fanfarronería amb que es comporten la majoria dins i fora dels mateixos jutjats.

22-I-12, Cristina Sánchez Miret, lavanguardia