important campanya paneuropea en defensa de la recerca científica (SIGNA el teu suport)
La mateixa setmana que els líders europeus es reuneixen a Brussel·les per acordar com cal quadrar el pressupost de la Unió Europea per al període 2014-2020, gairebé 150.000 ciutadans han firmat ja una petició de no retallar la inversió en R+D a fi de no comprometre el futur desenvolupament econòmic d’Europa.
> signa tú també clicant les imatges o aquí <
La petició va ser impulsada fa un mes per 44 premis Nobel i 6 medalles Fields (equivalents als Nobel en matemàtiques) en una carta oberta en què van recordar que “transformar el coneixement en nous productes, serveis i indústries innovadors és l’única manera de donar a Europa un avantatge competitiu en el panorama global ràpidament canviant d’avui dia”. La majoria de persones que han subscrit aquesta petició estan vinculades a la comunitat científica, però també s’hi ha adherit el sector empresarial a través de BusinessEurope, organització que agrupa 41 patronals de 35 països (la CEOE espanyola, entre d’altres).
Espanya, amb 17.698 firmes quan es va tancar aquesta edició, és el segon país en nombre d’adhesions, per darrere d’Alemanya (22.631) i per davant del Regne Unit (14.407), Itàlia (12.472) i Holanda (10.553). El document havia estat subscrit ahir a la nit per 146.158 persones al web Nocuts-on-research.eu, i, a un ritme d’unes 1.500 noves firmes diàries aquesta última setmana, està previst que arribi a les 150.000 diumenge.
El punt central del conflicte és el programa d’investigació europeu Horitzó 2020, el nou programa marc d’investigació de la UE per al període 2014-2020. Amb el pressupost anterior, durant els darrers set anys la UE ha dedicat a aquesta partida al voltant de 55.000 milions d’euros. Ara la Comissió Europea proposa reservar al programa 80.000 milions, un augment que els dirigents dels Vint-i-set posen en qüestió encara que no sigui més que una petita part del bilió d’euros que es prepara per a la UE.
D’aquesta quantitat, 24.598 milions es dedicarien a finançar la investigació d’alt nivell, inclosos els projectes del Consell Europeu de Recerca. Gairebé 18.000 finançarien projectes d’innovació industrial, amb una atenció especial a les pimes. I més de 31.700 milions es dirigirien a projectes que reflecteixen els reptes futurs de la UE: canvi climàtic, transport sostenible, mobilitat, abaratiment de les energies renovables, seguretat alimentària i envelliment de la població.
Brussel·les defensa que cal veure aquestes partides “com a inversions, no com a despesa”, que la UE ha de donar contingut a la seva aposta per una economia més moderna i, sobretot, que un euro invertit a escala europea en investigació té més valor afegit que a escala nacional.
La Comissió Europea ha fet comptes: “Entre el 2000 i el 2006, cada euro invertit en política de cohesió va generar un retorn de 2,1 euros. Per al 2020 s’espera que s’elevi a 4,2 euros per cada euro que s’hi ha invertit. En ciència i investigació el retorn encara és més gran: en alguns casos, un euro invertit a escala europea en genera fins a 14”, afirma Janusz Lewandowski, comissari de Pressupostos.
Per guanyar-se el suport dels líders dels Vint-i-set al pressupost (tots els països tenen poder de veto), la proposta de compromís elaborada per Herman van Rompuy, president del Consell Europeu, preveu una retallada del 7% (uns 11.000 milions) en la despesa proposada per Brussel·les per competitivitat, una partida àmplia que engloba Horitzó 2020 i altres programes, com seguretat nuclear i el projecte de navegació per satèl·lit Galileo.
Aquests moviments s’observen amb preocupació al Parlament Europeu, que té poder de veto en la matèria. “Tot pressupost per sota del que proposa la Comissió Europea significaria rebaixar l’ambició”, ha advertit Maria Carvalho (PPE), ponent de l’informe parlamentari sobre el programa Horitzó 2020. Carvalho calcula que cada rebaixa de mil milions d’euros en el pressupost suposaria renunciar a 600 investigadors principals, 240 projectes de col·laboració i 400 acords amb petites i mitjanes empreses.
Atès que Van Rompuy ha concentrat les retallades en els ajuts agrícoles i en el desenvolupament regional, els següents candidats a la tisora són la competitivitat i les xarxes transeuropees de transport i energia. El 2005 la innovació ja es va emportar la pitjor part de les retallades d’última hora de la cimera. Per França, la despesa en agricultura és sagrada i absorbeix gairebé la meitat del pressupost europeu (són gairebé els únics ajuts públics autoritzats per al sector), cosa que condiciona enormement el seu disseny.
A les objeccions d’Alemanya, Suècia i Holanda al nivell de despesa pressupostària proposada per Brussel·les (volen retallar-lo 100.000 o 130.000 milions d’euros) se suma l’amenaça de veto llançada pel britànic David Cameron, que exigeix una retallada global de 200.000 milions.
Van Rompuy ha presentat una proposta de compromís que el rebaixa uns 80.000 milions, i a partir d’aquí la tisorada només pot anar en augment. No es descarta que la cimera acabi sense acord i que els Vint-i-set es tornin a citar el mes de febrer per mirar d’apropar posicions.
Des dels centres de recerca de Catalunya, la negociació sobre el pressupost del programa Horitzó 2020 se segueix amb interès i preocupació. “Els recursos europeus són molt importants per als investigadors de Catalunya”, observa Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat. En un moment en què el Govern central redueix de manera dràstica el pressupost per a R+D+I, els investigadors catalans depenen de manera creixent del finançament europeu per tirar endavant els seus projectes.
3-XI-12, B. Navarro/J. Corbella, lavanguardia