"Oficialitats i discriminacions lingüístiques", Màrius Serra

La sensació és que a tothom ha convingut deixar al marge la carpeta sempre roent del conflicte lingüístic. CiU i ERC defensen al programa que el castellà mantindrà l'estatut de cooficial a la Catalunya independent que propugnen, i això ha desactivat un possible flanc de discrepància amb la majoria de l'arc parlamentari. Només SI queda fora d'aquest consens, però curiosament López Tena no va fer valer un dels pocs arguments que el singularitzaven en el set a set de TV3. SI recull al seu programa que el català (i l'aranès a Aran) hauria de ser l'única llengua oficial, amb el castellà i l'anglès com a llengües d'ús preferent. Un grup de lingüistes ho defensa amb tota mena d'arguments i alguns columnistes han debatut de valent sobre la qüestió. Que el tema ni aparegués al debat de candidats permet, com a mínim, dues lectures. La bona és que ho han entès: fer servir la llengua d'arma és absurd i contraproduent. La dolenta és que primer volen discutir de coses serioses i la llengua no forma part d'aquest capítol. Que el castellà sigui o no oficial en una Catalunya independent és una qüestió terminològica. El que compta és que continuï present a l'escola i a l'administració per tal que ningú pugui dir que el castellà rep a Catalunya el mateix tracte vexatori que el català rep avui a l'Aragó, el País Valencià o les Balears.

21-XI-12, Màrius Serra, lavanguardia