Espanya cañí -75: a la cua europea en informació a la ciutadania

- dossier Espanya cañí

Ho he hagut de rellegir perquè la primera vegada no m'ho he acabat de creure. L'any que ve la Seguretat Social posarà en marxa un sistema d'informació per als treballadors per mitjà del qual els informarà de la pensió que acabaran cobrant el dia que es jubilin. Deixen clar que l'estimació serà orientativa -i aquí, per tant, hi caben tots els miratges-, però val més que sigui orientativa que no pas el desconcert actual de no saber mai què serà exactament. La jugada, evidentment, busca un objectiu que va més enllà de simplement informar. Segons el secretari d'Estat de la Seguretat Social, Tomás Burgos, la intenció del Govern espanyol és que els treballadors sàpiguen què poden esperar-ne, arribat el dia, perquè, així, facin càlculs i "decideixin si volen completar la seva pensió amb un pla privat o si prefereixen aportar més a la Seguretat Social".

Aquesta informació coincideix amb una nota d'Europa Press que parla d'un estudi de l'Instituto Aviva de Ahorro y Pensiones en què s'explica que Espanya és l'Estat de la Unió Europea que triga més a informar els ciutadans sobre la pensió que rebran. L'administració només està disposada a informar el treballador l'any abans de jubilar-se, i només si ho sol·licita. És a dir que, si vostè té seixanta anys no pot saber amb quina misèria mensual haurà de sobreviure des dels seixanta-set fins al dia que lliuri l'ànima al Prodigiós Espagueti Volador. ¿Com pot preveure, doncs, el futur? ¿Com pot saber si ha de fer-se un pla de pensions -si se'l pot pagar- i, en cas que sigui que sí, quina mena de pla ha de ser? Als francesos, en canvi, els informen a partir dels trenta-cinc anys. I als suecs des dels divuit! Des del mateix moment que arriben a la majoria d'edat, l'Estat suec els anuncia -també aproximadament- amb quins diners podran comptar quan arribin a la senectut. I periòdicament els van dient els canvis que hi ha en els càlculs, perquè és evident que el món fluctua i les circumstàncies laborals de cada persona no són les mateixes aquesta dècada que l'anterior o la següent. Però, almenys, alguna cosa saben al llarg de tota la seva vida laboral.

Per tots aquests motius és bo que la Seguretat Social faci el mateix, tal com ha anunciat el secretari d'Estat. Però fixin-se que, tot i que han anunciat que aquest sistema d'informació el posaran en marxa l'any que ve, encabat acaben dient que el reglament que ha de marcar les pautes per fer-ho -a partir de quina edat i amb quina periodicitat rebran els treballadors aquesta informació- és "en fase de desenvolupament", i ja sabem que, sovint, les fases de desenvolupament duren tant que elles mateixes, les fases, acaben envellint a poc a poc sense saber què cobraran quan les jubilin al fons del calaix on es desen les coses que s'obliden.

3-X-12, Quim Monzó, lavanguardia