Espanya cañí -74: preus i costos amb Santiago Calatrava
Fa un any van inaugurar a Oviedo, als terrenys que abans ocupava l’estadi Carlos Tartiere, el Palau de Congressos que du el nom de la ciutat. És obra de Santiago Calatrava. Tot i que fa un any de la inauguració, encara hi fan obres. Una de les que falta acabar és una gegantina visera mòbil que Calatrava va dissenyar perquè, tal com l’adjectiu indica, es pogués moure: desplegar i replegar. Doncs bé, l’empresa constructora diu que, després de rumiar-ho molt, no s’atreveix a posar-la en funcionament perquè no hi ha “prou garanties” de seguretat i els tècnics consultats aconsellen “que no es procedeixi a la reposició de la mobilitat de l’estructura de coberta” perquè comporta “riscos estructurals”. ¿Ara se n’adonen, un cop el Palau de Congressos ja està fet? ¿De qui és la culpa? ¿Dels tècnics, perquè temen per la seguretat de la gent? ¿De l’arquitecte, que no va preveure que la seva idea genial no podria funcionar? Que a tot arreu hi hagi inútils no és cap consol per als ciutadans que hi hem de conviure cada dia.
15-VI-12, Quim Monzó, lavanguardia
Ignacio Blanco, diputat d'Esquerra Unida, ha desvetllat aquesta setmana les molt engruixades xifres de la Ciutat de les Arts i la Ciències de València. El cost total fins avui d'aquest complex és d'1.102,9 milions d'euros. I la retribució obtinguda al llarg dels anys pel seu principal projectista, l'arquitecte, enginyer i escultor Santiago Calatrava, és de 94 milions d'euros; o sigui, de 15.642 milions de pessetes. José Císcar, vicepresident de la Generalitat Valenciana, ha replicat que els pagaments a Calatrava no obeeixen sinó al compliment dels contractes subscrits. No hi ha motius per dubtar-ho. Però el fet que Calatrava hagi aconseguit diversos canvis en els seus contractes, a fi d'incrementar la partida de la seva retribució associada al cost final de l'obra, i el fet que alguna de les seves obres hagi doblat el pressupost inicial –pels seus “errors, improvisacions i capritxos”, segons Blanco– el situen en una posició que convida a la suspicàcia i sembla èticament censurable.
6-V-12, lavanguardia