Espanya cañí -72: piratejem per no pagar, o per que no tenim alternativa?
En més d'una ocasió hem sentit en diferents mitjans de comunicació que els espanyols som uns pirates, uns individus que no volem de cap manera dedicar part dels nostres cada vegada més minvats ingressos a pagar-nos el luxós vici de veure cinema, sèries i escoltar música en Internet. Són de debò certes aquestes afirmacions?
03-09-2012 - P.Rodriguez - xatakaon.- internautas.org.- Amb l'arribada de les xarxes P2P i posteriorment de les descàrregues directes i del streaming, compartir arxius de grans dimensions, condició imprescindible per a la distribució de vídeo a la Xarxa, es va convertir en una realitat que guanyava adeptes a mesura que milloraven les velocitats d'accés.
Una realitat que ens permetia accedir a una innombrable quantitat de continguts gratuïts des de les nostres cases, en ocasions perjudicant a una part de la indústria de creadors i distribuïdors, encara que en unes altres millorant les possibilitats de promoció d'alguns artistes.
Descàrregues per a tots els usuaris o només per a una elit?
No obstant això, encara que pugui semblar (i de fet així és) que són centenars de milers o milions els usuaris que descarreguen assíduament continguts piratejats des de les diferents xarxes, en realitat el percentatge en comparació del total de potencials usuaris de noves tecnologies podria considerar-se insignificant.
Per què? Doncs perquè encara que als qui estem ficats en aquest mundillo internètic i hem fet servir des de petits tota mena d'aplicacions de descàrrega, amb finalitats educatives per descomptat, ens resulten relativament senzilles d'instal·lar, configurar i manejar, per a la gran massa de població, de nous usuaris de smartphones, tauletes, smart TV, consoles i d'altra paraferàlia tecnològica conectable a Internet, la complexitat funcional després d'aquestes aplicacions, protocols, codecs, reproductors i sigles és difícilment assumible. I molt més amb els constants canvis de serveis que s'estan produint després del tancament dels principals llocs d'allotjament online.
A més, tenim el tema de la qualitat de les descàrregues. Encara que alguns llocs d'enllaços compten amb grups especialitzats capaços de treure-li els colors a les distribuïdores oficials, la majoria exigeixen una sèrie de requisits (ràtios en trackers privats per exemple o sistemes d'invitacions) que els limiten a petits grups molt elitistes d'usuaris, experts en aquesta mena de menesters.
Quines opcions ens queden a la resta dels mortals? Doncs o bé descàrregues amb qualitat moltes vegades dubtosa els defectes de les quals cada vegada s'aprecien més a mesura que millorem el maquinari dels nostres salons (televisors i equips d'àudio domèstic) o bé optar pels sistemes de distribució oficials, de pagament, que garanteixin una mínima qualitat audiovisual.
Aquesta segona opció teòricament hauria d'haver arrasat amb la resta, si s'haguessin sabut aprofitar les possibilitats d'Internet i l'interès que tenia una gran part de ciutadans cap a aquesta mena de serveis. Interès que sento dir-ho, alguns anem perdent a poc a poc, a mesura que les promeses de catàlegs decents, recents i de qualitat tècnica adequada es tornen una vegada i una altra en vanas paraules que es porta el vent.
No és temps de criticar aquí serveis concrets, ja hem realitzat diferents anàlisis en profunditat de varis dels més importants dels quals han anat arribant al nostre país (per exemple Wuaki.tv, Youzee o Voddler entre uns altres), tots ells amb defectes comuns com a catàlegs poc interessants, antics, amb preus molt elevats i característiques tècniques pobres o molt pobres on l'HD, el so multicanal amb possibilitat de VO i els subtítols són grans desconeguts que brillen per la seva absència o bé cal pagar-los a preu d'or.
Si a això li vam sumar una situació econòmica d'empobriment generalitzat on cada euro que gastem ha de ser espremut fins a l'últim cèntim i unes xarxes amb velocitats d'accés de les quals en general no hauríem d'atrevir-nos a presumir, estem creant les bases necessàries perquè una gran part dels usuaris vagin perdent l'interès per uns serveis que no ofereixen gens millor (ni en quantitat, qualitat ni velocitat de sortida al mercat de les estrenes de pel·lícules i sèries) que el que donen de forma gratuïta els llocs de descàrregues.
Quan són bons, els serveis de distribució de pagament funcionen
És això així a tot el món? Clar que no, en països més civilitzats com Estats Units, els serveis de distribució de continguts per Internet han anat introduint-se a poc a poc en el sector i estan sabent obrir-se camí entre aquesta gran massa d'usuaris que no vol, no sap o no pot dedicar el seu temps a buscar el nou sistema de moda per descarregar arxius.
Per exemple, fem un cop d'ull a l'últim estudi de Ericsson titulat: "TV AND VIDE. An analysis of evolving consumer habits". En ell se'ns mostren dues gràfiques d'allò més representatives de les tendències del consumidor espanyol i americà. Els primers opten pels serveis de descàrrega, mentre que els segons pel streaming via Netflix, Hulu i similars.
En l'estudi se citen també algunes característiques claus per a l'èxit de les descàrregues legals enfront de les pirates, la majoria de les quals ja hem comentat sobre aquestes línies: amb el streaming ens evitem temps de descàrrega i suports d'emmagatzematge, evitem riscos de virus, reduïm la dificultat i millorem la qualitat tècnica dels continguts, entre moltes altres.
Tornant a la pregunta que ha originat aquest article: A Espanya, descarreguem continguts piratejats perquè no volem pagar o perquè no tenim alternatives? Crec que amb tot el que s'ha dit anteriorment us podeu fer una idea de la meva opinió.
Només espero que els responsables de la indústria reaccionin, encara són a temps si es donen pressa, i els milers d'usuaris que encara no hem perdut l'esperança de trobar un servei legal que mereixi la pena puguem gaudir d'una alternativa de qualitat a un preu decent i amb continguts interessants.