"Com anyells", Alfredo Abián

Més de 100.000 milions d'euros d'ajust en dos anys. Gairebé 17 bilions de pessetes de les del 31 de desembre del 2001. Abans-d'ahir. Donen vertigen tants zeros, capaços de col·lapsar fins a una calculadora científica. Això és el que va prometre ahir Mariano Rajoy a la Unió Europea. Una forma elegant d'implorar el rescat. En aquests temps que corren el moviment es demostra fugint… però cap endavant. Si el vaixell té una via d'aigua, cal llançar-ho cap a la costa perquè encalli. Així hi ha possibilitats que hi hagi més supervivents. I, sobretot, el desballestament de la nau és més fàcil. Al cap i a la fi, els ciutadans que van en la pretesa arca de Noé s'acaben aclimatant a la seva condició de xais. Aquest adorable animal que és conduït en ramat i el pasturatge del qual no exigeix massa esforços. N'hi ha prou amb una mica d'herba, encara que sigui en un pedregal. Anyell de Déu que lleves el pecat del món, tingues pietat de nosaltres. Alguns economistes notables fa temps que ens van recomanar resar. Però les ovelles no entenen res d'oracions. Per això, abans que el borrissol se'ns converteixi en llana, convé tenir clares un parell de qüestions. Primera: per molt que ens oprimeixin els engonals, els ajustos econòmics impossibles mai es convertiran en un elixir de la vida; de fet, només serveixen per alleujar momentàniament les depuradores d'aigües residuals del sistema. Segon: la devolució de deutes usurers és metafísicament impossible.

4-VIII-12, Alfredo Abián, lavanguardia