"L’Estat i la dieta Dukan", Màrius Carol

L'Estat necessita una dieta d'aprimament urgent -com podria ser la Dukan que s'anuncia "fàcil i per a tota la vida"- a fi d'acabar amb la seva obesitat mórbida. Un pla de pèrdua de pes, que vagi més enllà d'una mera operació bikini per passar l'estiu. No es tracta que al pacient se'l vegi millor, sinó que l'especialista actuï sobre el seu volum perquè no es mori de sobrepès. No és una qüestió d'estètica oficial, sinó de salut del sistema. L'Estat devora la quarta part del PIB, així que o eliminem l'excés de calories o qualsevol dia rebentaran les seves costures.

Alguna cosa així acaba de declarar Mónica Oriol, presidenta del Círculo de Empresarios, qui ha criticat en una entrevista en el diari Expansión que l'ajust del Govern torna a pagar-lo el contribuent amb més pujades d'impostos, sense que es redueixi "el gegantesc sector públic, que ha crescut moltíssim en els últims nou anys". L'empresària madrilenya proposa acabar amb les duplicitats i triplicidades en les administracions, eliminar agències, fundacions o aeroports sense avions (es podria afegir també els AVE en marxa cap enlloc), que és on es destina bona part dels diners del contribuent: "El 60% de l'ajust es fa per la pujada d'impostos i tan sols el 40% per la reducció de la despesa. No veiem que el Govern sigui valent i ataqui on ha d'atacar".

La sensació de que el Govern pren recursos a les empreses i famílies per destinar-los a activitats improductives comença a estar en el relat de la crisi, així que ja no és una llegenda urbana. El programa del PP no oferia dubtes sobre la necessitat de tancar organismes públics que generen tant cost com ineficàcia. El propi ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va anunciar poc després d'arribar al Govern el seu compromís d'eliminar en pocs mesos 450 organismes autònoms, fundacions i empreses públiques. Però la retallada ha resultat fins al moment poc rellevant i en despertar a la realitat "el dinosaure encara estava allí", com en el conte de Monterroso.

No ha de ser fàcil per a l'exèrcit d'experts funcionaris al Govern actuar sobre un sector en el que han crescut laboralment. Però ells millor que ningú saben que és una veritable malaltia de l'Estat l'excés de greix acumulat en els últims anys. Un Estat que ha servit moltes vegades perquè els partits en el poder el consideressin oficines de col·locació dels seus amics, coneguts i saludats, que diria Josep Pla. El problema del dèficit públic a Espanya és més de creixement desbocat de la despesa que de caiguda de recaptació. Això ho saben els inversors internacionals i els buròcrates de Brussel·les. Un Estat amb 3.381 empreses públiques, 613 fundacions i 1.029 consorcis mereix sortir en el Guinness, però no el crèdit dels mercats.

25-VII-12, Màrius Carol, lavanguardia