"Viatjar pitjor que el bestiar", Javier Junceda

La gradual reducció de l'espai físic a la disposició del passatger en les aeronaus comercials –siguin o no de les anomenades low cost– constitueix un dels més freqüents retrets dels seus usuaris. Ja es tracti de vols de curt, mitjà o llarg radi, amb el temps s'ha vingut generalitzant la venda de passatges que inclouen un únic dret: ésser simplement transportat, sense importar massa les condicions en què tal desplaçament es desenvolupi, seguretat aeronàutica al marge.

Encara que costi de creure-ho, les normes de navegació aèria no contemplen requisit obligacional sobre la separació entre seients en els vols comercials. Ni ho fa la vella llei de 1960, que amb prou feines sotmet a les aeronaus a les condicions tècniques que fixin els seus fabricants, ni la de seguretat aèria de 2003. Tampoc la normativa comunitària o internacional aborda aquesta qüestió. L'única previsió aeronàutica tangencialment vinculada ve donada pel règim de responsabilitat per danys ocasionats durant el vol, sempre que s'aconsegueixi demostrar que el perjudici s'ha provocat per l'escassetat d'espai del passatger.

Aquest panorama, no obstant això, contrasta amb el que regeix en l'àmbit del transport d'animals. La legislació comunitària ha vingut dotant a aquests trasllats del corresponent espai físic o vital que asseguri unes mínimes mesures d'higiene i supervivència de cada espècie implicada. Tant la vigent llei de Sanitat Animal com la llei 32/2007 precisament batejada “de la cura dels animals en el seu transport”, preveuen en el seu articulat que els mitjans de trasllat d'animals hagin de ser aquells que “evitin lesions i sofriment innecessaris als animals i es garanteixi la seva seguretat”. Aquesta idea es concreta fins i tot en el reglament (CE) 1255/97, conforme al com, “segons les espècies que es tracti, s'haurà de comptar amb espai suficient per al seu transport, de manera que els animals puguin tombar-se al mateix temps i aconseguir fàcilment les instal·lacions de presa d'aigua i pinsos”, podent incoar-se el pertinent procediment sancionador en cas contrari.

Contràriament a les previsions normatives que regulen al detall les superfícies vitals mínimes per al bestiar en el seu transport, no comptem amb paral·lel desenvolupament regulatori en el referit al transport aeri de passatgers, matèria que sens dubte ho aconsella per evitar que, en funció de criteris de rendibilitat de les pròpies operadores aèries, acabem havent de volar fins i tot sense el minso espai del que avui disposem, en detriment d'unes elementals condicions de viatge. Blindem legalment aquest espai bàsic, ja que en cas contrari seguirem viatjant pitjor que el bestiar.

13-VII-12, Javier Junceda, degà de la facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques UIC, lavanguardia