dimissions i investigació parlamentària per les males pràctiques bancàries (no, no aquí)
Si l'escàndol de les escoltes telefòniques va ser el Watergate de la premsa britànica, el de la manipulació del Libor és el Watergate de la banca del Regne Unit, i aprofundeix el procés de la pèrdua de confiança dels britànics en totes les seves institucions, potser amb l'única excepció de la monarquia. El líder laborista, Ed Miliband, ha criticat la comissió parlamentària creada per Cameron per investigar l'assumpte (i les conclusions de la qual s'esperen a final d'any) com a “insuficient” i ha demanat una d'independent del Govern i dels bancs. A fi de salvar el que pugui la seva reputació, Barclays ha anunciat un nou “codi de conducta” per als seus empleats.
- El presidente del Barclays dimite por la manipulación de los tipos de interés
- Cameron anuncia una investigación sobre los bancos por el caso del Libor
- El Gobierno británico revisará el método de cálculo del Libor
- Reino Unido investigará a Barclays por manipular el Libor y el Euribor
- Barclays deberá pagar 363 millones de euros por manipular el Libor y el Euribor
L'escàndol de la manipulació del Libor (tipus d'interès interbancari, l'equivalent britànic de l'Euribor) ha deixat la reputació del sistema bancari del Regne Unit pel terra, just quan el Govern conservador de David Cameron lluita a Brussel·les per preservar els interessos de la City i defensar la seva hegemonia davant d'altres places com Frankfurt i París.
La resposta de l'administració ha estat la mateixa de sempre a aquestes illes: ordenar una investigació controlada per l'establishment a càrrec d'una persona de confiança, mentre l'oposició demana que el procés sigui independent del poder polític, i les conclusions del qual es donaran a conèixer quan l'opinió pública s'hagi oblidat de què anava l'assumpte, de manera que es pugui posar el forrellat sense tallar massa caps. Que així sigui és la gran esperança del conseller delegat del Barclays, Bob Diamond, el cap del qual penja d'un fil després que el president de l'entitat, Marcus Agius, assumís la responsabilitat de les irregularitats comeses i presentés la dimissió.
D'entrada, el primer ministre David Cameron ha hagut de canviar ràpidament de sintonia en la seva resposta a l'escàndol, que inicialment –típic d'ell– va minimitzar. En adonar-se de la magnitud de les implicacions, ha donat llum verda a la comissió parlamentària encarregada de la investigació perquè interrogui sota jurament als protagonistes, i no es descarta la presentació de càrrecs criminals si així ho recomana l'Oficina Antifraude del Govern.
El líder conservador va efectuar l'anunci de la investigació a la Cambra dels comuns, en ple furor de la premsa i de l'opinió pública per l'escandalós comportament dels bancs en un moment de penúries econòmiques, quan varis d'ells (com el Royal Bank of Scotland o el Lloyds) han estat parcial o totalment nacionalitzats amb diners dels contribuents i, malgrat tot, segueixen sense prestar diners ni als individus ni a les pimes. Això sí, executius com Bob Diamond continuen percebent prodigioses primes.
“Aquest desafortunat succés ha servit si més no perquè els votants descobreixin per què es paguen aquestes primes multimilionàries als banquers –assenyala Raymond Balfour, defensor dels drets dels consumidors–. Està més clar que l'aigua: perquè toregin la normativa vigent i les regles del bon comportament financer en benefici de les seves institucions, a risc de ser enxampats in fraganti, com ha ocorregut ara, i que els caigui el pèl”.
Barclays ha estat acusat de declarar uns tipus d'interès interbancaris falsos, pràctica que va durar un parell d'anys (que se sàpiga) i va acabar aparentment en el 2009. Un Libor més baix hauria donat la imatge que la salut del banc era millor que en la realitat i el risc d'inversió, menor. Un Libor més alt hauria permès guanyar molts diners.
Encara que Barclays ha estat ja multat amb 355 milions per les irregularitats comeses, Cameron ha promès “arribar al fons de l'assumpte”, determinar si els directius del banc –com al·lega Diamond– no sabien el que estaven fent els seus subordinats, i si va haver-hi connivència amb altres institucions per defraudar als consumidors i als organismes de supervisió. “La transparència ha de ser total i els culpables seran castigats. Si fa falta, no deixarem canya dreta, i si algú ha d'anar a la presó, hi anirà”, va proclamar el primer ministre davant els Comuns.
3-VII-12, R. Ramos, lavanguardia