la transició democràtica al Nepal descarrila
La transició democràtica al Nepal va descarrilar la setmana passada i avui s’enfronta a la primera prova d’estrès. Ni més ni menys que vint partits han convocat concentracions per demanar un retorn al consens i protestar pel que consideren un cop de mà dels maoistes. L’Assemblea Constituent es va dissoldre el 28 de maig després d’esgotar el termini per dotar el Nepal d’una Constitució. Al límit de la dissolució, el primer ministre maoista, Baburam Bhattarai, va convocar noves eleccions per al novembre, i es va mantenir interinament en el càrrec, tot i que no tenia cap base legal per fer-ho.
Els nepalesos estan furiosos perquè els seus representants han estat incapaços de posar-se d’acord després de quatre anys i diverses pròrrogues. L’escull insalvable són les discrepàncies sobre la divisió territorial, unides a càlculs electoralistes. “L’oposició no vol un federalisme de base identitària”, resumeix l’excap guerriller i líder maoista, Prachanda. Ara l’amenaça de les forces centristes sembla que podria convèncer els maoistes d’una resurrecció temporalment limitada de l’Assemblea Constituent.
No obstant això, l’esperit de consens ja sembla desballestat i el temor d’un repunt de la violència va fer el primer avís la setmana passada, el dia que Bhattarai havia estat citat davant el Tribunal Suprem. Aquell mateix matí, un dels magistrats de l’alt tribunal, Rana Bahadur Bam, va ser assassinat a trets per uns “desconeguts”.
En contrast amb la monarquia autoritària, confessional hindú i unitària, que van enderrocar fa quatre anys, els diputats constituents es van proposar de crear una república democràtica, aconfessional i federal. Però, fins ara, ha estat impossible quadrar un mosaic ètnic en què es parlen més de cent llengües. Finalment, hi va haver un cert acord perquè fossin onze províncies, encara que la delimitació i la denominació va motivar més disputes. Així mateix, els nepalesos de les planes es van negar a ser dividits en més de dues demarcacions i mentrestant la resta de partits s’aferra a la reivindicació identitària o al fantasma de la disgregació com a carta electoral.
El Nepal ha estat tradicionalment governat per l’elit de Kàtmandu, hindús de casta alta que també copen el poder en els partits d’àmbit nacional, incloent-hi el maoista. Tanmateix, aquest últim, ajudat per minories ètniques –sovint mongols– es resisteix a trair les seves bases. Antics paladins de la lluita de classes, els maoistes es presenten com els defensors de la diversitat.
Tot i que l’economia nepalesa ha crescut per sobre del 3,5% els últims anys, això no ha evitat que milions de joves surtin a buscar feina a l’Índia o al golf Pèrsic. I el pla dels maoistes de donar joc a la Xina aixeca suspicàcies a Nova Delhi.
La desconfiança és mútua. Quan el vicepresident meridional Parmanand Jha va jurar el càrrec en hindi, va ser obligat pel Suprem a fer-ho en nepalès i, després d’una esmena, ho va fer també en la seva llengua regional, encara que no en hindi, llengua del sud del Nepal.
Els nepalesos van sorprendre el món fa sis anys en consensuar el final d’una guerra civil en què van morir més de dotze mil persones. La primera decisió va ser enderrocar el rei Gyanendra, que havia perpetrat un cop d’Estat el 2005 que va unir en contra seu de totes les forces polítiques, incloent'hi la guerrilla maoista. El seu líder, Prachanda el Ferotge, gràcies a un 30% de vots, es va convertir en el primer ministre, però ara només lidera el partit. Prachanda va acceptar fa uns mesos que la majoria dels seus guerrillers fossin desmobilitzats –a canvi de diners– i que una minoria s’integrés a l’antic exèrcit reial.
Però el marasme arriba al punt que els monàrquics propugnen un referèndum sobre la monarquia, ja que consideren que la dissolució de l’Assemblea Constituent ha deixat sense efecte la proclamació de la república.
8-VI-12, J.J. Baños, lavanguardia