"L’edat de l’aparença", Juan-José López Burniol

...En el camp de la política, la prevalença de l'aparença sobre la realitat ha estat encara més generalitzada en l'espai, més sostinguda en el temps i més obscena en el resultat. Han estat i són legió, a babord i estribord, els polítics que es neguen a donar el nom de les coses; els que eludeixen o dilaten l'adopció de mesures necessàries per raons electorals; els que estan obsessionats per la imatge; els que són esclaus de les enquestes i obsessos dels sondejos; els que es mostren obsequiosos i servils amb els forts, i altius i dèspotes amb els febles; els que estan lligats per una malaltissa relació d'amor-odi a uns mitjans de comunicació dels que en bona mesura depenen; i els que romanen, en fi, en el primer temps de la salutació davant els poderosos, als que podrien repetir amb unció les paraules del Magnificat: "Ecce ancilla Domini, fiat mihi secundum verbum tuum", això és, "Heus aquí l'esclava del Senyor, faci's en mi segons la teva paraula".

Una penosa notícia recent revela el pou d'ignomínia a la que ha descendit la vida pública espanyola: les comunitats autònomes de Madrid i València han aflorat un dèficit ocult de 3.000 milions. En concret, la previsió per a la Comunitat de Madrid aconsegueix al doble de l'anunciat (2,2%). La conseqüència és inevitable: Espanya serà inspeccionada per la Unió Europea per conèixer la situació real de les finances públiques. Així mateix, auditors internacionals investigaran també de forma immediata la solvència dels bancs espanyols, especialment el valor dels seus actius immobiliaris. Però, davant aquesta situació agònica, no es produeix ni la més mínima reacció que reveli l'existència d'un últim reducte de dignitat -abans es deia de vergonya torera- en forma de dimissió immediata. Com pot seguir en el seu càrrec el responsable màxim de la inspecció del sistema bancari, és a dir, el director del Banc d'Espanya, senyor Fernández Ordóñez?...

La insuportable lleugeressa de la nostra classe dirigent en el seu conjunt, incapaç de generar un projecte nacional ampli en el que hi cabéssim tots, enredada en una grotesca lluita cainita i sense la mínima grandesa d'ànim necessària per afrontar la realitat, ha fet inviable el nostre futur col·lectiu tal com molts l'havíem desitjat. En tot cas, l'edat de l'aparença ha acabat. No sé el que vindrà, però la realitat ens espera.

26-V-12, Juan-José López Burniol, lavanguardia