Espanya cañí -56: inaugurada una autovia que va d’enlloc a... cap lloc (II)

- dossier Espanya cañí

La inauguració, per sorpresa, del primer tram obert al tràfic de l'autovia A-14, entre Lleida i Val d'Aran, que no du a enlloc, suma més despropòsits, doncs el Ministeri de Foment ha obert aquest trajecte de set quilòmetres sense haver pagat encara als veïns propietaris de les finques travessades per la via l'import acordat per les expropiacions dels terrenys. Pascual Izquierdo, alcalde d'Almenar, va revelar ahir, en declaracions a La Vanguardia, que l'import degut pel Govern s'apropa als sis milions d'euros. Els veïns afectats per l'impagament d'aquesta quantitat ronden el centenar. Però la llista de despropòsits amb la inauguració d'aquest tram d'autovia, sense continuïtat cap al nord ni cap al sud, no acaba aquí. Desenes de veïns d'Alguaire i Almenar -els dos municipis travessats per aquests set quilòmetres de carretera desdoblegada- encara tenen pendents de cobrament factures de centenars de milers d'euros per treballs realitzats en l'execució dels treballs de construcció de la nova carretera. Entre aquestes víctimes s'expliquen persones que van cedir màquines o van realitzar treballs, com a subcontractats de la UTE que va executar l'obra, i restaurants i bars que van servir als operaris de l'autovia.

Vist el panorama, no estranya la indignació que es respira entre els veïns d'aquestes localitats del Baix Segre, que a més de constatar, en primera persona, la poca operativitat d'aquests set quilòmetres de flamant autovia (amb un cost de 37 milions d'euros), han sofert pèrdues econòmiques per l'impagament de deutes i incompliment dels compromisos segellats amb el Ministeri de Foment. La resposta del Govern a les reiterades reclamacions fetes els últims tres anys perquè aboni aquests sis milions d'euros per les expropiacions sempre és la mateixa: "Ara no hi ha diners per les retallades". Ho explica un veí d'Alguaire, amb un terreny travessat per aquest tram d'autovia.

La Subdelegació del Govern a Lleida va emetre una nota el dissabte per informar de la decisió de Foment, informava ahir La Vanguardia. La forma en la qual s'ha inaugurat ha aconseguit enfuriar a veïns i alcaldes de la zona. "Ningú del Govern ens va informar d'aquesta estrena", afirma l'alcalde d'Almenar. La delegada del Govern a Lleida, Inma Mans, va indicar ahir que s'ha decidit obrir aquest tram, que admet que no té continuïtat, "per evitar la seva deterioració i les carreres il·legals".

Els afectats per l'impagament de l'import de les expropiacions no han tingut ni temps, revela el mateix veí d'Alguaire, de manifestar-se per exigir el pagament d'aquest deute: "Havíem estudiat la possibilitat de recórrer, amb tractors, aquest tram quan encara no estava obert al trànsit de vehicles i fer, així, visible el nostre empipament. Però en estrenar-ho per sorpresa, ja no podem fer ni això, doncs els únics perjudicats per aquesta protesta serien ara els pocs vehicles que van a circular per aquest tram".

La falta d'informació sobre l'estrena d'aquest tram ha estat a punt de causar algun accident. I és que diumenge passat un veí d'Alguaire circulava amb bicicleta en sentit contrari per l'autovia, com feia habitualment, al no haver-se assabentat encara que la carretera ja estava oberta al tràfic.

22-V-12, J. Ricou, lavanguardia



Al costat de l'aeroport d'Alguaire, un equipament de 90 milions d'euros que en l'actualitat registra un únic vol setmanal, s'ha posat en servei aquest cap de setmana el primer tram de l'autovia A-14, set quilòmetres pressupostats en 37 milions d'euros. Aquesta infraestructura, concebuda per enllaçar Lleida amb Val d'Aran, constitueix en la seva fase inicial un monument a l'absurd. Ara mateix no serveix pel que qualsevol carretera: acollir el trànsit de vehicles entre un punt i un altre. Perquè, en ser un tram intermedi del traçat, només pot accedir-se a ell després de recórrer dos quilòmetres des de la Nacional 230 (N-230) a l'altura d'Alguaire, o a la d'Almenar, i altres dues per tornar a tal carretera. És a dir, per usar-ho com a alternativa a la N-230, i gaudir durant 7 quilòmetres del seu ferm i senyalització cal recórrer quatre quilòmetres suplementaris per tornar, inevitablement, a la vella ruta.

El Ministeri de Foment, que ha obert el referit tram amb gran sigil -els alcaldes de la zona es van assabentar el dissabte per un comunicat remès a la Subdelegació del Govern a Lleida-, no ha brillat en aquesta ocasió a gran altura. Les seves raons tindrà per haver començat el traçat per on ho va fer. Però és indiscutible que hagués estat molt més raonable iniciar l'obra per un dels seus extrems. Per exemple, en algun punt de l'autovia que envolta Lleida pel nord. Així s'hagués pogut començar a utilitzar l'A-14, de manera limitada però avantatjós, des del primer dia. Per desgràcia, no és aquest el cas. I, de moment, no es coneix la data per a la continuació ni, molt menys, per al final de les seves obres.

Les reserves fins a aquí exposades respecte a la gestió de Foment no suposen un rebuig a la pertinència de la A-14, cridada a substituir a la N-230. Per aquesta última via, les condicions de la qual disten de ser òptimes, circulen ja uns 6.000 vehicles diaris, molts d'ells camions que transporten cereals o fruites. Però, a resultes de com s'han fet les coses, el que ara tenim al nord de Lleida és un tros de territori on coincideixen un aeroport gairebé sense avions i un tram d'autovia sense tràfic significatiu.

És de desitjar que Alguaire acabi registrant, en el futur, un volum de tràfic suficient -gràcies als vols estiuencs a les Balears, per exemple, o als passatges d'esquiadors hivernals- i que l'A-14 enllaçi algun dia Lleida amb Val d'Aran. Però, a dia d'avui, aquestes dues obres no reflecteixen, com haurien de, el progrés col·lectiu, sinó una planificació deficient: alguna cosa sempre censurable i, en plena crisi, incomprensible.

22-V-12, J. Ricou, lavanguardia