i mentres tant, segueix la partida de mus a/de l’Espanya Foral
El País Basc és una de les vàlvules de seguretat de l'actual moment espanyol. La paradoxa és tremenda. La nacionalitat que sembla més propera al pronunciament independentista té tots els aspectes d'acabar actuant de mecanisme estabilitzador. En les properes línies intentaré explicar per què.
En primer lloc, cal prendre nota d'un fet rellevant. Per decisió expressa de Mariano Rajoy i Antonio Basagoiti, el temps de pausa electoral pot durar molt poc a Espanya. Enmig de la pitjor crisi des de la mort del general Franco, el Partit Popular ha retirat el seu suport al Partit Socialista Obrer Español al Parlament de Vitòria, donant per acabada una experiència inèdita i molt desitjada durant anys a Madrid: la configuració d'una majoria de govern no nacionalista a Euskadi. El més probable és que hi hagi eleccions anticipades a la tardor i, a tenor de les enquestes, el més possible és que el Partit Nacionalista Basc pugui formar govern, amb el suport del PP o del PSOE, o aliant-se amb l'esquerra nacionalista, que podria concórrer sota el paraigua de la coalició Sortu, si així ho autoritza el Tribunal Constitucional.
Després de tres anys de descans en la banqueta, el PNB torna oferint-se com com a força central estabilitzadora, enfront dels espanyolistes i aquests nois que estan governant la Diputació Foral de Guipúscoa i l'Ajuntament de Sant Sebastià d'una manera que inquieta a no poca gent de la classe mitjana basca, inclosos bastants abertzales. La gestió no és el seu fort i, entre altres assumptes, manegen el padró fiscal de Guipúscoa en temps de crisi.
Amb Arnaldo Otegi com a cap de cartell, els abertzales podrien ser la força guanyadora, però el Tribunal Suprem acaba de decidir que Otegi passi un temps més a la presó. Si Sortu, el format més genuí de l'antiga Batasuna, és legalitzada -i probablement ho serà-, pot haver-hi problemes d'acomodament per al sector més moderat, aquesta Eusko Alkartasuna en la qual fins i tot hi ha gent afiliada al Opus Dei, com l'actual diputat a Corts per Amaiur, Rafael Larreina. Amb poc marge per al victimisme, Sortu -o Bildu, o Amaiur- difícilment ampliarà el seu espai electoral, i això explicaria la disposició del Ministeri de l'Interior a apropar presos d'ETA al País Basc, contrariant al sector més dur del PP i al nucli més intransigent de les associacions de víctimes del terrorisme. El PNB i el PP estan d'acord en dues coses: el temps del lehendakari socialista, Patxi López, que aspira a succeir a Alfredo Pérez Rubalcaba al capdavant del PSOE, ha d'acabar al més aviat possible, i ha de disminuir el clima d'excepcionalitat al País Basc per no alimentar electoralment a la seva facció política més extrema. Hi ha, no obstant això, altres punts d'acord menys coneguts. PNB i PP van pactar en data recent el consell d'administració de Kutxa Bank -entitat nascuda de la fusió de les tres principals caixes d'estalvis basques-, sota la presidència de Mario Fernández, vicepresident en l'administració Garaikoetxea (1982-85) i empresari amb excel·lents contactes a Madrid. Kutxa Bank probablement estigui cridada a tenir un major paper en les finances espanyoles. Més endavant veurem per què.
Sota aquestes premisses recomienza la gran partida de mus basca. Una partida en gran, amb les obres de l'AVE a tota velocitat als pressupostos generals de l'Estat del 2012. Un relat complicat? Doncs encara ho anem a complicar una mica més. Prenguin nota. El PNB està preocupat per la reclamació catalana de pacte fiscal i per la intensitat del debat que propulsa Artur Mes sobre el repartiment territorial de la solidaritat interna espanyola. Públicament no es parla d'això, però aquesta preocupació existeix en Sabin Etxea, seu central del partit a Bilbao, en la mesura en què coincideix amb el desig alemany d'una major homogeneïtzació fiscal de la zona euro. El PNB sap que Espanya està abocada a una revisió del model autonòmic i tem que l'estrès fiscal dels catalans s'acabi traduint en un minvament del generós contingent, el secret millor guardat de la Hisenda pública espanyola.
Segueixin prenent nota. Un financer basc, José Ignacio Goirigolzarri, acaba de prendre el comandament de Bankia, amb l'acord del Govern. L'últim supervivent del llinatge basc del BBVA tindrà accés a les caixa negres del PP madrileny i valencià quan escaigui a obrir en canal el banc recentment nacionalitzat. Ho sabrà tot. Goirigolzarri és ric, independent i gaudeix d'un gran prestigi professional. Nascut a Bilbao i format en Deusto, també és un home ben comunicat amb l'elit del PNB. Una vegada sanejada amb diners públics, Bankia acabarà sortint a subhasta. I potser sigui aquesta una bona oportunitat per Kutxa Bank. (I per a altres entitats, per descomptat).
I, finalment, el debilitament de Patxi López avivarà la inconclusa pugna en el PSOE. Revisats els errors del congrés de Sevilla (aquesta Pasionaria de 140 caràcters), Carme Chacón tornarà a la càrrega a lloms d'un cavall alazán andalús i amb una biografia de propera aparició, escrita per bona mà.
En la UVI, Espanya segueix jugant al mus.
13-V-12, Enric Juliana, lavanguardia