"Bankia, la família i un més", Màrius Carol
Un exministre del PP amb una vida personal azarosa va col·locar fa anys a la seva exdona en el consell d'una filial de Caja Madrid, gairebé al mateix temps que col·locava a la seva amiga de secretària en una empresa del germà d'un altre dirigent del partit. S'explica que aquest, en un primer moment, es va negar: "No em pots demanar això: sóc un home de l'Opus Dei". La resposta va ser igual de diàfana: "Sí que t'ho puc demanar, sóc un ministre del Govern". Durant molts anys, un sector de la classe política ha cregut que la cosa pública era poc menys que el seu cortijo, on podia fer i desfer al seu aire. Va haver a qui se li va sentir que havia entrat en política per folrar-se, sense que fos expulsat als inferns del menyspreu i de l'oblit. És veritat que la indignació dels ciutadans ha crescut exponencialment davant els abusos perpetrats per determinats dirigents de consciència laxa i escrúpols escassos, i que cada vegada la gent està menys disposada a romandre indiferent davant el despotisme. En qualsevol cas, resulta molt injust ficar a tots els polítics en el mateix sac i cal rebutjar les demagògies descalificadoras d'alguns populistes, però s'hauria d'exigir més rigor per separar el públic del privat, si no volem que la deterioració de la imatge dels governants posi en un carreró de difícil sortida a la nostra democràcia.
Aquesta setmana hem sabut que Bankia passarà a ser nacionalitzada amb milers de milions dels ciutadans per una mala gestió dels rectors de Caja Madrid i de Bancaixa. Quan un analitza qui són els consellers de l'entitat, no només descobreix una llarga llista d'antics càrrecs polítics del PP d'els qui s'ignora els seus coneixements del sistema financer (hi ha un exministre, expresident de l'Assemblea de Madrid, un exsecretari general d'Ocupació, un exconseller de Sanitat, un exalcalde de Majadahonda o una extinent d'alcalde de Madrid), sinó que també figura una altra llarga llista de ciutadans emparentats amb dirigents del mateix partit. Entre ells un cosí de la presidenta de la Comunitat de Madrid, un cunyat del seu vicepresident, l'esposa de l'exsecretari general del PP de Madrid, la dona del conseller d'Assumptes Socials i fins i tot un cunyat de l'exministre Rato, fins el dilluns president de Bankia.
Seria injust acarnissarar-se en Bankia en comentar la interferència dels polítics en els òrgans de direcció de les caixes, doncs moltes altres entitats sota el control de les comunitats han passat a ser oficines de col·locació de polítics amortitzats i de familiars per amortitzar. El clientelisme no només ha fet mal a la política, sinó al sistema financer, en el que tenia més pes l'amiguisme que el professionalisme.
13-V-12, Màrius Carol, lavanguardia