Espanya cañí -53: un ús fraudulent, i bastard, del sistema jurídic
El 8 de novembre de l'any passat, un veí de Mataró, Damián Chacón, de 73 anys, va ingressar a l'hospital Clínic de Barcelona. Va estar just deu dies, perquè el dècim va morir a causa d'una hepatitis fulminant. Què li havia provocat l'hepatitis i què havia fet que hagués d'ingressar en el Clínic? Doncs que l'home va agafar uns bolets d'un parterre de Mataró i s'els va menjar. Segons expliquen els diaris, els bolets que va agafar eren de l'espècie Lepiota brunneoincarnata, una de les més tòxiques, sovint letal, com va ser el cas.
La família ha decidit contractar un bufet d'advocats i tirar endavant una reclamació patrimonial, com a pas previ a una demanda judicial contra l'Ajuntament de Mataró. Li demanen 200.000 euros. Em sembla una notícia espaterrant. La mort d'una persona és sempre un fet lamentable, que deixa als familiars enfonsats en el dolor. Però això de demandar a l'Ajuntament perquè el senyor en qüestió va agafar uns bolets verinosos i s'els va menjar em sembla fora de tota lògica. No va ser l'Ajuntament qui el va induir a fer-ho. Ho va fer ell, per pròpia voluntat. Si hagués agafat una cagarruta de gos en mal estat i se l'hagués menjat, i com a conseqüència d'haver-se-la menjat s'hagués mort, també denunciarien a l'Ajuntament perquè hi ha cagarrutes de gossos en mal estat als parterres de Mataró?
Tantes coses bones com es poden aprendre de molts llocs del món, i la gent s'obstina a aprendre les més estúpides. Tota aquesta obsessió per les demandes va començar a Estats Units i a poc a poc s'ha estès per tot el planeta. Un senyor ha fumat tota la seva vida -des que era adolescent- dos paquets de Lucky Strike al dia i es mor als seixanta anys d'un càncer de pulmó. Immediatament la família presenta demanda contra la tabacalera que fabrica Lucky Strike amb l'argument que és culpable que s'hagi mort. No ell, per fumar dos paquets diaris des d'adolescent, sinó la tabacalera! Glopet a glopet una senyora es beu ampolla i mitja de Tanqueray al dia i, quan es mor d'una cirrosis, el vidu, compungit, presenta demanda contra els fabricants de la ginebra, perquè els considera culpables de la mort de la seva dona. Apa, vinga. Només faltaria ara que els ajuntaments haguessin de dedicar esforços a mantenir tots els parterres sense cap bolet, per por de que n'hi hagi algún de verinós i un desinformat l'agafi i s'el mengi. Una de les premisses bàsiques de tot cercador de bolets és saber si els que troba són comestibles o no, i no agafar mai cap del qual en tingui dubtes. No obstant això, a tots els països micòfils -Catalunya, un d'ells- cada any mor algú per haver ingerit bolets verinosos i a ningú se li ocorre buscar qui és el propietari del bosc on els va agafar per denunciar-lo; almenys de moment.
1-V-12, Quim Monzó, lavanguardia