"Amb Wagensberg", Llàtzer Moix

És molt sorprenent aquesta deriva? No. Si bé es mira, un polític és el més oposat a un científic que es pugui imaginar. En particular, els polítics que reiteren, una vegada i una altra, que es regeixen per principis sòlids, inamovibles, com si això fos el súmmum de la intel·ligència. De fet, no ho és. Com més dogmàtic i inflexible és un polític, més ase pot arribar a ser. En canvi, el que cosa regeix l'activitat del científic és precisament el dubte. "Només es pot tenir fe en el dubte", ens recorda Jorge Wagensberga Més arbres que branques, el seu últim llibre, lluminosament subtitulat Canviar de resposta és evolució, canviar de pregunta és revolució...

Més arbres que branques és el desè títol publicat per Wagensberg a la col·lecció Metatemas de Tusquets. En aquesta suma d'1.116 aforismes -"un aforisme és una conserva de comprensió", resumeix l'autor-, Wagensberg exhibeix el seu mètode d'aproximació a la realitat, i ho plasma amb una transparència d'accents filosòfics o poètics. M'agradaria reproduir aquí molts dels aforismes que conté aquest tom. Però només en citaré tres. Un, perquè aixeca l'ànim: "Si no fora per la crisi, encara seríem tots bacteris". Un altre, perquè encén una llum al final del túnel: "La simbiosi és un bon negoci; el parasitisme mata". I un tercer perquè, desoint el consell de Wagensberg, tendeixo al pensament circular (i també perquè m'ajuda a tancar aquesta nota en la mateixa clau que l'he començat): "Els països rics saben que si són rics és perquè fan ciència, mentre que els països pobres creuen que si els països rics fan ciència és perquè són rics".

29-I-12, Llàtzer Moix, lavanguardia