"Democratitzaran els Pirates Europa?", Detlef Gürtler
presseurop
Un afiliat del Partit Pirata alemany mentre es televisa el recompte dels resultats electorals. Berlín, 27 de setembre de 2009.
AFP
Són més que una banda d'internautes protestataris i s'han situat com a tercera força política a Alemanya. En opinió de Die Welt, el Partit Pirata alemany podria ser perfectament el precursor d'una nova democràcia de l'era postindustrial a tota Europa.
Encara és massa aviat per determinar si els Pirates arribaran a ser una mica més que una curiositat en la història de la democràcia europea. No obstant això, si no sucumbeixen als seus errors de joventut, tenen bastantes possibilitats de transformar la democràcia del segle XXI en la seva forma, de digerir la fi de l'era del creixement en el fons, d'aconseguir la distribució entre les generacions en l'àmbit demogràfic i de convertir-se en el primer partit realment europeu.
La idea de representar al poble mitjançant organitzacions denominades "de masses" és tan antiga i obsoleta com l'era industrial. Davant la dissolució de la seva organització antany tan "quadriculada", la indústria musical i el sector del turisme es troben en l'ull de l'huracà i el sistema polític probablement correrà la mateixa sort. Les aplicacions en Internet [de participació ciutadana] com "Liquid Feedback" del Partit Pirata són capaços de dissoldre amb gran eficàcia una organització política sorgida en l'endarrerida època de la "democràcia minimalista" (Paul Nolte).
L'abolició de l'estricta separació entre els productors i els consumidors s'estendrà a l'àmbit polític. Molts dels quals fins llavors es consideraven especialistes polítics només veuen en aquest fenomen una anivellació pel baix i una política gestionada per afeccionats. No obstant això, en això estreba potser nostra major oportunitat de superar el cataclisme econòmic que ens espera, mitjançant una democràcia realment eficaç.
Un nou model polític més transparent
Perquè, si bé és cert que els règims polítics occidentals saben estructurar perfectament la societat en èpoques de creixement econòmic, s'enfronten ràpidament a turbulències quan es tracta de solucionar l'estancament del PIB. Els disturbis que han agitat a Grècia o les vagues que han tingut lloc a Espanya ofereixen una visió del que es produeix quan, després d'anys d'austeritat i de retallades pressupostàries, seguim sense veure la llum al final del túnel.
En aquesta "era del menys és més" (Age of Less, David Bosshart) que comença, no tornarem a l'antic model econòmic de creixement i per tant haurem d'adoptar un nou model polític. Si segueix sent democràtic, aquest model hauria de combinar més transparència i més participació ciutadana del que volen concedir els partits establerts, no només a Alemanya, sinó a Europa en general.
La transparència i la participació ciutadana són la millor forma de fer que la moneda única i la Unió Europea surtin del atolladero del que són preses. La democràcia ha de trobar una manera de superar el fracàs previsible dels tecnòcrates. Els Pirates pot ser que no encarnin la solució, però sí ens mostraran en camí a seguir.
La temptació de votar per alguna cosa diferent
D'aquesta manera, la joventut, aquest sector de la població que avui es troba exclòs, podria integrar-se en la societat i participar en la presa de decisions a escala europea. En gairebé tots els llocs, la crisi econòmica s'ha saldat amb una recrudescència especialment destacada de la desocupació entre els joves, amb taxes de fins al 50% a Grècia i a Espanya. Els pares, nascuts de la generació del baby-boom, s'aferren a la seva ocupació i als seus privilegis i només deixen als seus fills el carrer. Són ells, els joves, els que conformen el nucli al que es dirigeix el Partit Pirata.
Aquesta "generació perduda" ja va intentar una primera rebel·lió en 2011, que va començar al maig amb les assegudes dels indignats a Espanya, abans d'estendre's al conjunt del continent amb el moviment Occupy. Els seguidors d'aquest moviment estaven units per un sentiment contestatari comú, del que no obstant això no va sorgir cap objectiu clar. Sense possibilitats de veure's reflectit en el procés polític, aquest sentiment està destinat a reforçar-se i acabarà per explotar mitjançant accions contraproduents. Per integrar aquest moviment en el sistema polític, caldria inventar alguna cosa com el Partit Pirata, si és que no existeix encara.
Els Pirates tenen dos anys, fins a les eleccions europees de la primavera de 2014, per obrir-se camí fins a arribar al context europeu. Això els deixa temps per dotar-se d'una estructura internacional que sigui el bastant destacada.
Aquestes eleccions són al mateix temps el bastant importants com perquè la seva entrada en escena sigui escandalosa i el bastant insignificants perquè molts electors estiguin temptats de votar a uns altres, de canviar. Fins ara, les eleccions europees servien de terreny d'assaig per als nous partits que desitjaven traspassar les fronteres nacionals. En 2014, podríem assistir perfectament per primera vegada al sorgiment d'un nou partit europeu.
