"Rasca, rasca y Rasquera", Màrius Serra

La frase “Fins i tot en les situacions econòmiques més complicades s'ha d'optar per la legalitat” la va pronunciar el cap de l'oposició municipal de Rasquera, Bernat Farnós, per criticar la ja famosa proposta de plantació de cànnabis que abandera l'alcalde Bernat Pellisa. Com sempre que es parla d'alguna cosa prohibida, l'expectació ha estat enorme. D'entrada, la iniciativa rasquerana té la virtut de reobrir el debat sobre la legalització de la marihuana, que presenta aspectes mèdics i d'altres de socials. De fet, la frontera que separa les drogues legals de les il·legals no és hipocràtica sinó hipòcrita. Les addiccions són nocives, tot i el seu grau divers de devastació, però l'ús que els adults fem del tabac, el joc o l'alcohol (per esmentar-ne només tres de legals) no s'allunya gaire del que podem fer del cànnabis. La majoria de ments benpensants que s'alarmen davant la presumpta il·legalitat de la plantació de Rasquera per a l'autoconsum no veuen cap problema en l'establiment d'un gran casino privat a Viladecans, encara que calgui fer-li un vestit legal a mida. Serà interessant comparar-ho amb la interpretació de la legalitat que les instàncies competents faran sobre Rasquera. La cosa va d'escletxes. O bé optem perquè els cannàbics trobin l'escletxa reguladora o bé optem perquè les escletxes siguin patrimoni de les màfies (i mafietes) de la droga, per als quals “optar per la legalitat” és un acudit tan dolent que fa riure encara que no vagis fumat.

5-III-12, Màrius Serra, lavanguardia