La polèmica sobre les obres a les grans capitals ha tornat a omplir capçaleres des que el govern basc va demanar el trasllat del Guernica al Museu Guggenheim de Bilbao. Al País Valencià, el cas més famós de patrimoni lluny de casa és la Dama d’Elx, que actualment es troba al Museu Arqueològic Nacional, a Madrid. Però no és l’únic. Un altre cas molt sonat és el del mosaic trobat a Llíria, anomenat Els dotze treballs d’Hèrcules. No és un tema aïllat, en l’àmbit internacional hi ha molts altres casos. Des del Bust de Nefertiti, reclamat per Egipte al Museu de Berlín, fins als Marbres del Partenó, que es troben al Museu Britànic. Quins exemples semblants hi ha a prop?
La Dama d’Elx
El bust de la Dama d’Elx és probablement el cas més sonat d’intent de recuperació d’una peça al País Valencià. Aquesta troballa es va descobrir l’any 1897, en un jaciment de l’Alcúdia on se situava l’antiga ciutat d’Íl·lici (Elx, Alacant). En un primer moment va ser adquirida per Pierre Paris i donada al Museu del Louvre. Posteriorment, el 1941, va tornar a Espanya. Des de 1971 roman al Museu Arqueològic Nacional de Madrid i és una de les peces més emblemàtiques.
L’obra de l’art ibèric ha sigut objecte de debat institucional. L’any 2021, el Consell Valencià de Cultura va publicar la «Declaració del CVC sobre el retorn de la Dama d’Elx». En les conclusions es diu que: «creiem en tot punt necessari secundar i incentivar tota iniciativa duta a terme per les administracions públiques encaminada a aconseguir el retorn definitiu a la seua ciutat d'origen del bust ibèric de la Dama d'Elx». Aquest informe i el conjunt de propostes, sobretot impulsades pel grup Compromís, van quedar en aigua morta.
Per la seua part, el Ministeri de Cultura va fer públic l’«Informe de l’Estat de conservació de tres dames ibèriques pertanyents al Museu Arqueològic Nacional (Madrid): Dama de Baza, Dama d’Elx i Dama del Cerro de los Santos. S’hi identificaren els punts febles d’aquestes troballes arqueològiques». Sobre la Dama d’Elx -en línia amb el que s’ha determinat ara en relació amb el Guernica-, es conclou que «no és convenient que l'escultura sofrisca variacions respecte a l'entorn en el qual es troba actualment, per la qual cosa es desaconsella la seua eixida del Museu Arqueològic Nacional».
Actualment, el retorn de la icona il·licitana continua sent un tema que no està tancat. A més, aquest cas obri el debat sobre moltes altres obres que estan lluny del seu lloc d’origen.
El mosaic d’Els dotze treballs d’Hèrcules
L’any 1917, a Llíria, a la comarca del Camp de Túria, fou trobat un gran mosaic d’uns 25 metres quadrats que representava Els dotze treballs d’Hèrcules. El descobriment va ocórrer durant unes obres al jardí de la casa d’un particular, Francisco Porcar. Al principi, aquest va ordenar que l’obra estiguera on es va trobar. Tanmateix, el 1942 va ser arrancada i portada a Madrid, al Museu Arqueològic Nacional.
El mosaic d'Els dotze treballs d'HèrculesDurant el centenari, 2017, a Llíria es van fer diverses activitats relacionades amb el mosaic. L’Ajuntament va commemorar aquell any com l’Any dels Dotze Treballs d'Hèrcules, amb l’objectiu de despertar el sentiment de vinculació amb la troballa. L’any 2021 es va instal·lar a Ca Porcar -on es va trobar originalment-, una còpia del mosaic. La rèplica la va fer l’escultor i artista Rodolfo Navarro. Aquesta còpia ha sigut vista com una manera de tractar de recuperar el patrimoni propi, per bé que l’original continua al Museu Arqueològic Nacional.
El Retaule del Centenar de la Ploma
L’obra del Retaule del Centenar de la Ploma es va pintar al primer quart del segle XV. Sempre s’ha atribuït a l’alemany establit a València, Andrès Marçal de Sas i al pintor Miquel Alcanyis. No obstant això, no hi ha certesa de quantes persones hi participaren ni se sap amb exactitud qui el va pintar. Són vint panells que representen la llegenda de Sant Jordi i deu que il·lustren escenes de la passió de Crist. Segurament, la pintura estiguera destinada a la Confraria dedicada a Sant Jordi, anomenada Centenar de la Ploma.
Anys després que la desaparició de la Confraria va ser adquirida en un mercat parisenc per J.B. Robinson, qui el va donar al Museu de South Kensington, Londres, l’any 1864. Aquest museu hui en dia té el nom de Victoria and Albert Museum i aquesta peça continua en aquesta localització.
La Generalitat Valenciana va començar el 2018 negociacions amb el museu londinenc per tal que aquest procedira a una cessió temporal de l’obra a València. L’any 2019 va arribar a València una predel·la, és a dir, una part del retaule. Aquesta va ser restaurada durant divuit mesos per l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació. Més tard, va estar durant uns mesos, entre 2020 i 2021, al Museu de Belles Arts de València. El president de la Generalitat en aquell moment, Ximo Puig, va referir-se a aquest acord com un «fet simbòlic» donat que aquesta pintura no estava a València «des de fa més de tres segles».
