no sóc pacifista, però estic per la noviolència (Blanca Serra)
la via Blanca Serra
- Record de la lúcida Blanca Serra, morta aquest divendres, i sempre present en la memòria
Blanca Serra , en una imatge d'arxiu (fotografia: Albert Salamé).
11.04.2026 - vilaweb, Andreu Barnils
Ens hem d’explicar la nostra història a nosaltres mateixos. No serà l’única versió, ho sé, però és important de tenir perquè si l’únic que tenim és la versió dels fets explicats per l’enemic, podem acabar tenint una visió falsa, interessada, de la realitat. Una visió feta per afeblir-nos, ja sia a base d’insults, ja sia a base de falsos elogis.
Un terreny on això és, per als catalans, molt feridor és en el terreny de la lluita armada. Mitjançant els enemics, en un relat que massa sovint ens fem nostre, ens cau a sobre una narrativa contradictòria que, per una banda, nega que mai hàgim tingut soldats (els catalans, es veu, només som botiguers) i, per una altra banda, ens explica a partir del terrorisme. Es veu que no tenim codis militars. Per això per a mi és important de tenir, com a llibre de consulta, la Història militar de Catalunya (Dalmau Editor) i com a llibre de referència, L’eco de les passes, del reusenc Joan Garcia Oliver, que m’explica la revolució anarquista des de dins, i que es troba en versió en català curada per Xavier Díez. També va ser important, i de quina manera, conèixer personalment Àlvar Valls, l’autor de l’inesborrable Al cap dels anys (Edicions de 1979), que explica en un llibre impressionant la lluita armada independentista d’Època, els predecessors de Terra Lliure. (Aquesta entrevista feta amb ell a Andorra, el resumeix). Aquests tres llibres són versions de la història que no es fan per afeblir-te. Es fan per entendre.
Aquest divendres s’ha mort una senyora que m’ha ajudat a entendre coses. Parlo de Blanca Serra (1943-2026), símbol de l’esquerra independentista (ara militava a Poble Lliure de la CUP). El dia que la vaig visitar al seu pis de l’avinguda de la Diagonal de Barcelona vaig ser plenament conscient que visitava un referent de la branca política de l’independentisme armat, actiu als anys vuitanta, sobretot. El germà de Serra, en Cala, havia estat membre fundador de Terra Lliure. Ella i la seva germana Eva (historiadora elogiada per Josep Fontana), les germanes Serra, en serien la branca política, via PSAN i PSAN-P. No, no és el mateix la branca militar que la branca política. Ella, aquesta experiència, l’explica detalladament en aquesta entrevista amb Josep Rexach, en què també parla de com va ser torturada repetidament per la policia espanyola.
El dia que la vaig visitar, ja a l’entrada de casa, me’n va deixar anar una de bona: “No sóc pacifista, però estic per la no-violència.” I m’ho va ampliar dins: “Em sembla que aquí ens vam equivocar. Aquí hi havia una organització armada que no era catalana. I el tema central va ser l’Hipercor. A partir d’aquí, no vull veure cap història amb bascos. Som molt diferents. I és on vam veure la possibilitat de la no-violència, la no-cooperació, que pot ser una cosa molt dura. Però no en tenim una tradició. Tenim una tradició de bufetades, però no la tenim d’aquesta mena. I això s’ha de crear. Comença a haver-hi alguna cosa. I poden ser coses espontànies (jo no vaig signar mai els principis del moviment, em vaig negar a cooperar). El Primer d’Octubre és quan la gent va veure com es podia actuar. Han passat quatre anys, però continua essent un element important.”
Crear, doncs, la tradició de la lluita no-violenta, dura, que no coopera, com a deure que ens deixa una Blanca Serra que, com Àlvar Valls, deien coses, políticament tan incorrectes com aquesta: “Lluita armada, ara no. Veurem en el futur.” Típica frase que te l’agafa un enemic i et diu terrorista. Jo ho puc llegir així: agafar les armes contra un hipotètic Franco del futur és una cosa. Agafar-les ara, contra un hipotètic demòcrata, en seria tota una altra. Veurem què ens presenta el futur.
Blanca Serra va oferir l’any 2021 un discurs al Consell de la República que va ser molt comentat, en què veia la societat catalana definida a partir de tres idees que ens marquen, que ens limiten: horror al conflicte, alienació i impotència imduïda. Seves són les paraules, meva és l’edició: “L’horror al conflicte va lligat amb la història de les agressions constants. No sé si ve de la religió, o el pensament burgès, però la idea és que cal entendre’s amb l’enemic. I fa gràcia, perquè després la relació no és bona entre els del mateix bàndol. I amb els altres sí? L’error és equivocar-nos d’enemic. El nostre enemic és l’estat espanyol. La preferència per buscar querella entre nosaltres va molt lligada a la idea de tenir horror al conflicte.”
“L’alienació és prendre per normal coses que no ho són. Coses com la impotència, l’agressió constant i històrica. No som un país pacífic, sempre hem estat molt combatius, però hi ha algun element que frena la combativitat.”
“La impotència induïda fa que vegis l’enemic com una cosa tremenda. Però crec que té força més fissures que no ens pensem. Que des de la FAES a la gran església, o el que sigui, van insistint que no és realista segons què, que et titllin d’hiperventilat (ara de veure les coses clares en diuen ser hiperventilat), que no toques de peus a terra… et van muntant una construcció de pensament.”
Explicar-nos a nosaltres mateixos, també gràcies a Blanca Serra. Això es pot fer. Si no, tenim la versió que ens pengen uns espavilats que ens bategen de botiguers o terroristes. I potser, ves què et dic, som unes altres coses.
Blanca Serra, o la consciència insubornable per la llengua i el país
La històrica militant independentista Blanca Serra ha mort amb 82 anys. Membre de l'Assemblea de Catalunya a la transició i fundadora del PSAN, va estar víctima de les tortures de la policia política hereva del franquisme. De fet, fou una referent de la lluita per la memòria democràtica, pels drets nacionals i la llengua catalana. «Cal recuperar el carrer i l'esperit de l'1 d'octubre», va expressar l'any 2022, en una entrevista a EL TEMPS.
Per Moisés Pérez
11.04.2026
Blanca Serra, referent per la independència| Europa Press | Europa Press
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Pallisses de matí i insomni a la nit. A la comissaria Via Laietana de Barcelona, a la denominada com a casa dels horrors, la policia política franquista va aplicar amb vehemència el seu manual de tortura contra qualsevol combatent del règim dictatorial. No importava que el sanguinari Francisco Franco ja haguera mort. La persecució contra els demòcrates, contra els catalanistes, contra els independentistes, va mantenir-se en peu durant el tardofranquisme.
Blanca Serra, una lluitadora inesgotable pel país, una independentista quan ningú se'n deia, va patir els horrors d'aquella comissaria, la crueltat dels hereus de les camises blaves. Junt amb la seua germana Eva, va ser detinguda fins a quatre vegades. En la seua darrera intervenció pública, en el proppassat mes de març, va lamentar que la Fiscalia no reconstruiria la piràmide d'aquella repressió. Perquè Serra va ser la primera víctima de la crueltat franquista en relatar a la Fiscalia de Memòria Democràtica la repressió de les forces policials impregnades dels gens dictatorials. Perquè Serra va ser una referent en la lluita per les llibertats nacionals i els drets lingüístics.
La flama vital de Serra va apagar-se aquest divendres amb 82 anys, però el seu llegat de compromís nacional i democràtic persistirà. Militant del Front Nacional de Catalunya als temps foscos de la dictadura, va participar en la fundació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional, de l'històric PSAN, i fou membre de l'Assemblea de Catalunya. La mort de Franco la viuria exiliada a la Catalunya Nord. En tornar, seria detinguda sota el pretext arbitrari d'haver col·laborat amb ETA. Abans, però, estaria present al Congrés de Cultura Catalana.
Empresonada preventivament pels volts del Mundial de futbol a l'Estat espanyol per lluir una pancarta amb el lema «independència», encapçalaria la Plataforma pel Dret a Decidir a Catalunya durant els anys anteriors a la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut del 2010, quan s'impulsaven diverses votacions per la independència arreu de la geografia catalana. Poc després, estaria involucrada en el naixement de l'Assemblea Nacional Catalana, firmaria el Manifest Koiné i s'implicaria al Consell de la República. El referèndum de l'1 d'octubre seria un dels seus grans moments vitals. «Cal recuperar el carrer i l'esperit de l'1 d'octubre», va encoratjar l'any 2022, en una entrevista a EL TEMPS.
Commoció a l'independentisme
El traspàs de Serra ha commocionat al país. «Ens ha deixat Blanca Serra, militant històrica de l'esquerra independentista, lluitadora incansable per a l'alliberament nacional de Catalunya i membre del primer secretariat de l'Assemblea. Aquests últims mesos, amb 82 anys, encara ens va voler acompanyar a la manifestació del 7F i a l'espot de la campanya ser-hi o no ser-hi», ha expressat l'Assemblea Nacional Catalana.
Rep les novetats d'El Temps al teu correu:
«Haurà mort veient arxivada la seva denúncia a la fiscalia contra les repetides tortures que va patir a la Comissaria de Via Laietana. Aquesta és la crueltat de l'Estat contra el qual ella va lluitar tota la vida. Et tindrem sempre en la memòria, Blanca!», ha complementat l'entitat sobiranista. «El meu condol per la mort de Blanca Serra, activista incansable i referent de compromís amb les llibertats nacionals i els drets humans. El seu testimoni i la seva lluita per la memòria i la justícia davant la repressió no poden caure en l'oblit. Que la terra et sigui lleu», ha mostrat el seu condol Pere Aragonès, expresident de la Generalitat de Catalunya per ERC.
L'activista per la memòria democràrtica i les llibertats nacionals, Blanca Serra, l'any 2025 per declarar davant la Fiscalia els horrors de les tortures del tardofranquisme| Europa Press.
La mort d'aquesta combatent independentista ha entristit a la direcció d'Òmnium Cultural. «Colpits i entristits per la mort de la Blanca Serra. Tota una vida de lluita i compromís. Que la terra et sigui lleu, Blanca. Has estat far i brúixola. Et trobarem a faltar», ha escrit Xavier Antich, president de l'organització catalanista i pels drets nacionals, a X. «Ha traspassat sense que l'estat espanyol hagi depurat responsabilitats per les tortures que ella i la seva germana Eva van patir entre 1977 i 1982 tant a la Direcció General de Madrid com a la comissaria de Via Laietana, que, per a vergonya pública, encara és Prefectura de la Policia Nacional malgrat el clam social perquè és converteixi en un espai de memòria. Per ella, i per tants, no defallirem fins a aconseguir-ho», ha completat.
«Ens ha deixat la Blanca Serra i Puig (1943-2026), militant històrica de l'independentisme. El seu compromís la va portar a exiliar-se a la Catalunya Nord, a ser detinguda i torturada a la comissaria de Via Laietana. Que la terra et sigui lleu», s'han sumat des de les files de la CUP. Intersindical també ha tingut paraules de record per a la seua militant: «Ens ha deixat Blanca Serra, activista incombustible de l'esquerra independentista i afiliada a La Intersindical. El seu compromís ferm amb la defensa de la llengua catalana, la lluita per la independència i la memòria històrica, són un exemple de lluita i de dignitat. Descansi en pau».
L'expresident a l'exili i líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha mostrat el seu condol per la mort d'aquesta patriota catalana: «Ha mort la Blanca Serra. Un referent, un exemple, una lluitadora. Una patriota que ens va ensenyar camins i raons per a l'alliberament nacional de Catalunya. A les tortures del règim franquista, hi va respondre amb un compromís més gran en la lluita per la independència del nostre país; a la desunió del moviment hi ha contestat la seva vocació d'unitat; contra el desànim hi va aportar les seves conviccions insubornables. Descansa en pau, estimada Blanca. Que la terra et sigui lleu».
«Exemple de lluita constant per la independència, sempre hi era i la trobarem a faltar. Reposa en pau, Blanca Serra», ha piulat Elisenda Paluzie, expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana. «Expressem el més sentit condol per la mort de Blanca Serra, referent de la lluita per les llibertats nacionals i socials. Serra va dedicar tota una vida al compromís polític, a la defensa dels drets col·lectius i a la denúncia de la repressió», s'ha acomiadat Escola Valenciana. Acció Cultural del País Valencià també l'ha recordada: «Lamentem el traspàs de Blanca Serra, una dona valenta i digna que va plantar cara al feixisme fins a l'últim dia de la seua vida». La commoció per la mort d'una lluitadora insubornable pel país.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Articles relacionats
