Les plataformes d’usuaris del tren han denunciat l’opacitat amb què ADIF gestiona la informació sobre l’estat real de la xarxa ferroviària, sobretot quant a les limitacions temporals de velocitat que condicionen el servei. Segons que expliquen, aquestes dades són fonamentals per a entendre molts dels retards i incidències que afecten diàriament els usuaris.

La denúncia l’ha feta pública la Xarxa de Plataformes d’Usuàries de Trens de Catalunya, que acusa l’empresa pública d’actuar per impedir la difusió d’aquesta informació. Les entitats asseguren que ADIF ha pressionat operadors de telecomunicacions i plataformes digitals perquè bloquessin l’accés a la pàgina web impulsada per la plataforma Dignitat a les Vies, que permetia de consultar de manera clara i actualitzada les limitacions de velocitat vigents a la xarxa.

Segons que expliquen, aquesta web havia nascut amb un objectiu doble: aportar transparència sobre l’estat de la infrastructura i ajudar els usuaris a comprendre les causes reals dels retards i afectacions del servei ferroviari. Les entitats remarquen que en molts altres països europeus aquesta mena d’informació és pública i accessible i consideren que el fet que a l’estat espanyol no sigui així respon més a una voluntat d’opacitat que no pas a cap limitació tècnica.

Al comunicat, les plataformes també denuncien que la pàgina va arribar a ser etiquetada com a lloc fraudulent per serveis tecnològics, cosa que consideren una acusació falsa. Segons que diuen, aquestes actuacions constitueixen un precedent preocupant perquè representen un atac directe al dret d’accés a la informació pública. Per tot plegat, la xarxa d’usuaris demana al Ministeri de Transports espanyol i a la Generalitat de Catalunya que actuïn per garantir la transparència sobre l’estat de la xarxa ferroviària. També exigeixen a ADIF que desbloqui la web i publiqui de manera oberta i permanent els documents amb les limitacions de velocitat.

Les entitats recorden que els passatgers experimenten diàriament retards, anul·lacions i un servei que consideren estructuralment deficient. Per això defensen que saber l’estat real de la infrastructura és una condició imprescindible tant per a exigir responsabilitats com per a garantir la confiança dels usuaris en el sistema ferroviari.

          Cinquanta dies de vergonya ferroviària i un lamentable intent de censura

• Això que ha passat amb la web de Dignitat a les Vies és la il·lustració perfecta de com funcionen les institucions quan creuen que el problema ja no és a la primera plana i no constitueix cap perill polític imminent: en lloc de donar explicacions, silencien qui demana comptes

El 20 de gener a la nit, un tren de la R4, a Gelida, va topar contra un mur de contenció de la AP-7 i hi morí un jove maquinista en pràctiques. D’ençà d’aquell moment –ara fa cinquanta dies–, el Principat viu en un estat de caos ferroviari permanent que no ha resolt ningú, encara que haja deixat de ser notícia de primera pàgina pràcticament a tot arreu.

Cinquanta dies, cinquanta matins en què centenars de milers de persones s’han llevat sense saber si arribarien a temps a la feina. O simplement si hi arribarien. Cinquanta dies de limitacions de velocitat, de trens substituïts per autobusos, d’avaries i talls imprevists. 

Ara mateix hi ha, si no m’he descomptat, més de 250 limitacions de velocitat temporal en actiu a la xarxa. I, un mes i mig després de l’accident, les incidències són constants. Dijous passat, per exemple, un tren va restar aturat una hora i mitja dins un túnel entre Garraf i Sitges per l’avaria d’un pantògraf. Els passatgers, una volta remolcat el comboi, van haver de caminar per una andana plena de fang mentre plovia. Ahir ADIF i RENFE anunciaren que a partir del dia 16 hi hauria menys trens a la R2 i alguns dels que van a Sant Vicenç serien desviats i farien un recorregut que duraria quaranta minuts més. Aquest és el panorama. Aquesta és la normalitat de cada dia dels qui encara agafem trens –que molta gent ha deixat d’agafar-ne per sistema–: arribes a l’estació i no saps a quina hora ix ni quan arribaràs. Un servei pèssim, inservible, indigne.

Públicament –i políticament–, sembla que la crisi ha desaparegut. Ara que el caos s’ha tornat rutinari, per aquells mecanismes del periodisme que fan que la normalitat deixe de ser notícia, tots en parlem menys i alguns ja ni en parlen –i faig autocrítica per la part que em toca. 

Però les xifres continuen essent aclaparadores. Per exemple, aquests darrers trenta dies la línia R1 ha registrat incidències el cent per cent dels dies. Noranta-nou incidències en un mes. Fiabilitat, per tant, del 0%. Zero. 

I és en aquest context que ens trobem amb un escàndol paral·lel: la plataforma d’usuaris Dignitat a les Vies ha estat obligada a tancar la pàgina web on informava de les limitacions de velocitat temporal, per ordre d’ADIF. L’argument ha estat que la web difonia “informació sensible”. Sensible, diu. Té nassos la cosa. Ara resultarà que les limitacions de velocitat en una xarxa pública de transport finançada amb diners de tothom són “informació sensible”. No ho és pas la incompetència acumulada durant dècades. No ho és pas el dèficit de manteniment. No ho és pas la destrucció de la normalitat ciutadana. Ara resulta que allò que és “sensible”, per a ADIF, és que la població sàpiga quin és l’estat real de la infrastructura per la qual circula cada dia. I això –que voleu que us diga?– ja resulta particularment irritant.

La plataforma Dignitat a les Vies ho ha denunciat amb tota la claredat: “La seguretat ferroviària no pot ser un secret d’estat; la transparència és la millor garantia de confiança pública.” Tenen raó. Tota la raó del món. Però el gest i la polèmica en realitat demostren què fan les administracions quan creuen que no els mira ningú: apagar els focus. Primer deixen podrir la infrastructura durant anys perquè mantenir-la costa diners i esforç, i les inversions no ixen mai a cap fotografia inaugural. Després, quan tot peta, fan un parell de destitucions de cara a la galeria i esperen que el rebombori passe, acomboiat per la rutina i el cansament. I finalment, quan la cosa s’ha refredat i l’opinió pública ha canviat de tema, silencien de manera salvatge qui s’atreveix a mesurar el seu fracàs publicant-ne dades.

Això que ha passat amb la web de Dignitat a les Vies és, doncs, un símptoma d’alguna cosa molt més profunda que un conflicte burocràtic. És la il·lustració perfecta sobre com funcionen les institucions quan creuen que el problema ja no és a la primera plana i no constitueix un perill polític imminent: en compte d’adobar les vies censuren qui les vol monitorar. En compte de donar explicacions, silencien qui demana comptes. I confien que, a força de repetició, el caos es torne invisible i la gent s’acostume que els trens no van, com si això fos una fatalitat, com si fos inevitable.

I no. Fa cinquanta dies que el caos ferroviari s’ha instal·lat al país i no podem deixar de dir-ho i repetir-ho i denunciar-ho. I d’assenyalar-ne els culpables, tots: ADIF, RENFE, la incompetència del govern Illa, els governs espanyols –tots– d’aquestes darreres dècades i, en definitiva, Espanya. Com a concepte.

Arnau Lleonart i Fernàndez

06.03.2026 - vilaweb

ADIF va ordenar de tancar la pàgina web que informava sobre les limitacions temporals de velocitat ara mateix en vigor a la xarxa ferroviària, segons que ha reconegut la companyia a VilaWeb. L’argument és que es tracta “d’informació sensible”.

La plataforma d’usuaris de Rodalia Dignitat a les Vies havia denunciat el tancament de la web mitjançant un comunicat públic, en què ja es queixava d’una voluntat de censurar-la. “Tenim la creença que s’ha instat una ordre judicial contra el nostre domini sota l’argument que la informació sobre les limitacions temporals de velocitat és ‘sensible'”, deia el comunicat. El cas és que l’ordre de tancament de la web ha anat a càrrec d’ADIF i no ha calgut cap ordre judicial per fer-ho.  

VilaWeb s’havia posat en contacte amb l’encarregat de la web de Dignitat a les Vies, que veia clar el motiu fos aquest perquè es van trobar que no s’hi podia accedir i que hi apareixia el missatge “HTTP 451 File unavailable for legal reasons” [“HTTP 451 Arxiu inaccessible per causes legals”]. Aquest codi apareix quan la pàgina ha estat censurada per motius governamentals o legals. El codi 451 és una referència a la novel·la distòpica Fahrenheit 451, en què es cremen els llibres per a censurar-los.

La pàgina web oferia informació actualitzada de les limitacions de velocitat temporal.

De fet, les dificultats amb la web van començar dimecres, quan es va detectar que no s’hi podia accedir amb el navegador Chrome perquè Google l’havia etiquetada com un lloc de phishing, és a dir, com una pàgina que es dedica a robar les credencials dels usuaris per motius espuris. Quan ho va saber, el responsable de la web la va revisar de cap a peus per si hi havia cap element susceptible de ser considerat phishing, però no en va trobar, i quan va demanar a Google una revisió, van considerar-ho un fals positiu i van aixecar el filtre sense necessitat de fer-hi cap canvi. Aquesta seqüència fa pensar al responsable de la web en una acció coordinada per a denunciar la pàgina web a Google.

L’endemà es van trobar amb més problemes. Ara la web no carregava i mostrava l’error 451, però sí que era accessible amb l’ús d’una VPN que simulés l’accés de l’estranger estant. Cal tenir en compte, a més, que algunes altres pàgines web allotjades al mateix servidor sí que eren accessibles, i que el blocatge era tan sols a la web de les limitacions de velocitat. Això feia pensar en un blocatge del domini fet per les operadores d’internet, a instàncies d’algun altre organisme, sigui judicial o governamental.

L’origen de les dades, possible origen del conflicte

Al comunicat, Dignitat a les Vies deia que el motiu d’aquest possible blocatge judicial podia ser que la informació sobre les limitacions temporals de velocitat fos considerada “sensible”, i és aquest el motiu que ha esgrimit ADIF. Cal tenir en compte que la informació que publicava Dignitat a les Vies no era pública, sinó que provenia de filtracions internes fetes per treballadors ferroviaris, que compartien amb elles els documents actualitzats amb les limitacions.

“Així com en altres països de la Unió Europea disposen de portals públics on es publiquen aquestes dades de manera oberta i transparent, aquí es tria l’opacitat”, s’exclama la plataforma. Diu que el fet que el portal fos creat “en menys d’una jornada laboral” demostra que si el govern no ofereix aquesta informació “és per una clara falta d’interès i no pas per limitacions tècniques”. En canvi, afegeix, la resposta dels treballadors ferroviaris va ser immediata i en les primeres 24 hores ja van rebre una desena d’aportacions d’uns quants treballadors. “Això demostra que el mateix personal té un interès real perquè es conegui l’estat de la xarxa”, diu.

Dignitat a les Vies reivindica que conèixer l’estat de la infrastructura no solament  ajuda l’usuari a entendre els retards crònics, sinó que ho veuen l’única manera de constatar amb dades que les vies són segures. “La seguretat ferroviària no pot ser un secret d’estat; la transparència és la millor garantia de confiança pública”, afirmen. De fet, remarquen l’interès que té saber aquestes dades pel fet que hi ha hagut mitjans de comunicació que han publicat mapes i estatístiques similars emprant les mateixes fonts. “La llibertat d’informació ens empara a tots igual –diuen–. No deixarem de reivindicar el nostre dret de saber i de viatjar amb dignitat.”