Guerra és pau, llibertat és esclavatge, ignorància és força (George Orwell)
8-III-26, Xavier Muntanyà, vilaweb
... entrevista al sociòleg francès Pierre Bourdieu que havia fet jo per al programa de TV3 Música per a camaleons que fèiem als anys noranta, amb la realitzadora Lala Gomà. Als crèdits finals anomenaven la col·laboració de TV3, concretament, de 3Cat.
L’any 1996, Pierre Bourdieu havia publicat Sur la télévision a l’editorial Raisons d’Agir. L’any 1997, Edicions 62 en publicava la traducció, Sobre la televisió. I el 1998, l’entrevistaven a París. Ell era reticent a les entrevistes de televisió, però quan va conèixer el nostre programa va acceptar. Això sí, la cita va ser un diumenge a les nou del matí al Collège de France, no me n’oblido.
He volgut tornar a veure aquell programa sencer, però a la web de la Televisió de Catalunya no hi és. Ni aquest, ni la immensa majoria dels programes de Música per a camaleons. En vam fer seixanta en diverses sèries i temporades. A la web, només n’hi ha tres o quatre, mal identificats, que, curiosament, tenen a veure amb l’humor. I el del periodista Ryszard Kapuściński, titulat “Àfrica per als africans”.
La resta no hi són. Hi va haver protagonistes com Miquel Barceló, Salvador Dalí, Francesc Torres, Wole Soyinka, Manuel Vázquez Montalban, Sami Nair, Evgen Bavcar, Carles Fontseré, Patricio Guzmán, Helios Gómez, Manuel Rivas, Georges Brassens, Joan E. Garcés, Carlos Castilla del Pino, Josep Maria Terricabras, Tim Page, el fotògraf que va inspirar Apocalipse Now, i un llarg etcètera, inclòs, evidentment, Pierre Bourdieu.
No m’estranya que la Televisió de Catalunya menyspreï la cultura. No és la primera vegada que ho constato. De fet, fa anys, m’ho va dir ben convençut un directiu de la casa: “La paraula cultura genera rebuig en la nostra audiència.” Com diu un dels eslògans del Ministeri de la Veritat al 1984 d’Orwell: “Ignorància és força.”
És prou simptomàtic que una producció cinematogràfica internacional important valori i citi una entrevista antiga de TV3, que l’empresa la cedeixi o cobri pel fragment i que, com d’habitud, al mateix temps, la menystingui a la seva web, tot impedint que el seu públic la pugui veure. I encara és més greu si recordem que és una empresa pública que utilitza els diners de tots els ciutadans per crear continguts d’interès per a la societat catalana, encara que sigui l’entrevista a un dels millors intel·lectuals crítics de l’Europa del segle XX.
Afortunadament, l’he poguda tornar a veure sencera gràcies a YouTube. Hi és perfectament identificada, amb el nom del programa i el mitjà. És del 2 de novembre de 1998. Algú la devia penjar en francès amb el títol d’una de les frases que el sociòleg em va dir a l’entrevista: “La televisió és un perill per a la vida intel·lectual i la democràcia.”
