24-I-26, verificat.cat
Les nevades històriques que ha viscut la ciutat de Petropàvlovsk-Kamtxatski, a la regió de Kamtxatka, han deixat acumulacions de més de cinc metres de neu. Les fotografies i vídeos, espectaculars i poc comuns, freguen el surrealisme, i això ha abonat el terreny perquè la IA entri en escena. Diverses imatges generades artificialment han corregut àmpliament, exagerant i reescrivint la realitat en l’imaginari de les persones usuàries de xarxes socials. Com podem protegir-nos davant d’aquest allau fabricat que es barreja amb la realitat? Com podem distingir imatges falses de les verdaderes, especialment en situacions fora del comú?
Malgrat no hi ha una resposta directa, existeixen diversos fils dels quals podem estirar quan dubtem:
-
Buscar alguna marca d’aigua dins l’audiovisual, que ens digui que està fet amb IA o mostri el logo d’alguna empresa que s’hi dedica.
-
Comprovar si la imatge ha estat compartida per mitjans de comunicació o perfils oficials.
-
Investigar si aquestes fonts fiables han publicat fotografies o vídeos similars, que mostrin una dimensió similar del fenomen.
-
Fixar-nos en possibles imprecisions en lletres, logos, extremitats, moviments, etc. dins la imatge o vídeo.
-
Emprar detectors d’IA (però amb cura!). No són infal·libles, però ens poden ajudar a confirmar una sospita.
-
Aplicar la lògica! Si el fenomen que estem veient no té sentit, dubtar sembla una opció vàlida.
El racó de pensar
Va passar amb la dana que va afectar València la tardor de 2024. També amb l’apagada general de la primavera de 2025. I ha tornat a succeir amb l’accident de tren d’Adamuz. Durant les situacions de crisi, la difusió desinformació creix exponencialment.
De raons n’hi ha moltes. L’algoritme de recomanació de plataformes com Youtube o TikTok va contribuir a què les mentides durant la dana tinguessin més visualitzacions i, en conseqüència, arribessin a més gent, segons una investigació de Maldita.es i AI Forensics. I durant l’apagada, la xarxa de desinformació russa Pravda va augmentar en un 150% (més que doblar) les seves publicacions, tal com va trobar una anàlisi de Newtral.
Les plataformes i els desinformants professionals són un factor incontrolable que influeix en la difusió de mentides. Tanmateix, una investigació acadèmica feta per la Universitat Politècnica de València i la Universitat Internacional de València apunta que, en situacions de desastres naturals, la desinformació segueix patrons predecibles. “Es propaga ràpidament per xarxes socials, es reforça amb biaixos cognitius, s’amplifica per la lògica de l’economia de l’atencio i troba debilitats en la capacitat de verificació institucional”, apunta.
En aquest dibuix complex de la difusió de la desinformació també hi entrem nosaltres, les persones receptores que, en moltes ocasions, acabem esdevenint també emissores de desinformació, en part per la necessitat urgent d’accedir a la informació. La recerca valenciana va troar que la desinformació més viral durant la dana va ser la de més càrrega emotiva. “La desinformació té una component emocional, no només cognitiva”, conclouen els autors.
|
