improbable reforma electoral davant l’aberració democràtica que pateix Eivissa
L'únic diputat d'Unides Podem al Parlament balear, José María García, ha presentat una proposta per reformar la Llei electoral de les Illes per acabar amb el dèficit democràtic que pateix Eivissa: elegeix un diputat menys que Menorca a pesar de tenir el doble de població i un terç més d'electors, cosa que no passa enlloc més de l'Estat.
Per Miquel Payeras, 02.01.2026, eltemps.cat
El novembre de 2022, aquesta revista informava que el Consell d’Eivissa havia presentat un dictamen d’un doctor en Dret Constitucional, Josep Maria Castellà, sobre el greuge que patia la representació de l’illa al Parlament. En essència: que a pesar de tenir el 50% més de població que Menorca aportava un diputat manco al Parlament, dotze eivissencs davant dels tretze menorquins.
En aquell moment el president del Consell, Vicent Marí, del PP en coalició amb Ciutadans, valorava com a «molt important» que els quatre grups de la institució insular (PP, 6 escons; PSOE, 4; Podem-EU, 2; Ciutadans, 1), s’haguessin posat d’acord en la reivindicació. Per tirar endavant la iniciativa, es requeria que el Consell aprovàs una proposta de llei que remetria al Parlament i aquest l’hauria de debatre i, si fora el cas, aprovar. Aleshores aquesta revista ja posava esment sobre l’interrogant de si seria possible culminar el procés, cosa que no pareixia molt probable —s’aventurava— atès que quedaven escassos sis mesos per a les següents eleccions a la cambra baleàrica.
Arribaren els comicis i EL TEMPS interpel·là sobre el particular —en les entrevistes preelectorals— als candidats —excepte el de Vox— i tots tengueren bones paraules, es mostraren difusament d’acord amb la proposta, però amb reserves de com s’hauria de fer i, sobretot, fugiren de concretar res.
Passaren les eleccions i Vicent Marí tornà a ser elegit president del Consell eivissenc, en aquest cas amb majoria absoluta. Dos anys i mig després encara no, s’ha activat el procés reglamentari perquè la institució insular promogui davant del Parlament la reforma legal.
Ha estat el diputat d'Unides Podem, José María García, el que ha assumit la necessitat d’acabar amb l’aberració democràtica que pateix Eivissa. La qualificació és pertinent perquè és aberrant que un territori amb un 50% més de població que un altre aporti un escó menys al Parlament comú. Quelcom així no passa enlloc de l’Estat. Fa molts anys passava a Canàries, però va ser solucionat per raó democràtica. Una raó que, pel que es veu, a les Balears no serveix de gaire.
Val a dir que tampoc és comparable el cas basc, com a vegades falsament s’usa, perquè els tres territoris d’Euskadi aporten el mateix nombre de diputats a la cambra legislativa comuna. Eivissa, cal insistir, amb la meitat més de població —i un 33% més d’electors el 2023— n’aporta un manco que Menorca. Es tracta d’un dèficit democràtic que resulta difícilment comprensible com es permet.
L’explicació —que no el justifica de cap de les maneres— és que quan es pactà la representació de cada illa, durant la negociació estatutària (1983) i posteriorment per a l'aprovació de la Llei eElectoral (1986) ja fou extremadament complicat arribar a un acord i des de l’aleshores les diferents direccions de tots els partits que s’han succeït han tengut por —menys ara la d’Unides Podem— a obrir la qüestió novament perquè creuen —i així ho diuen en privat— que explotarien les gelosies i divergències territorials i que podrien tenir serioses conseqüències en el si cada formació, més enllà de les públiques i institucionals.
Però s’hi hauran d’afrontar perquè els morats han presentat recentment una proposta per reformar la Llei electoral que, en síntesi, suposaria passar dels 59 escons que ara formen el Parlament a 63: 2 més per a Eivissa, altres 2 per a Mallorca i Menorca quedaria igual.
Cap de la resta de grups parlamentaris de moment ha mostrat la seva posició en públic. És significatiu, però, que el president del Consell eivissenc i líder del PP de l’illa, a més de diputat del Parlament, Vicent Marí, hagi dit que si bé «hi estic d’acord», una qüestió així requereix «consens i no presses», troba que «és preferible» que «no es faci» una «reforma així» durant l’any preelectoral (2026) i que el que cal «ara és obrir l’espai de diàleg» entre les forces representades a la Cambra i ja, si un cas, aprovar la reforma amb vista als comicis de 2031.
