ofensiva nord-catalana per revifar la llengua a les aules

40 ajuntaments es van reunir al Cendre Cultural de Catalunya Nord a Ribesaltes, durant la cinquena Trobada sense Fronteres de municipis catalans i es va anunciar la creació del 'Llibre Blanc de l'ensenyament del català a Catalunya Nord|' Angelets de la Terra

Les estelades s'obrien pas pels carrers al ritme d'una percussió reivindicativa. El calendari assenyalava 8 de novembre i milers de persones es manifestaven a Perpinyà evocant aquella dolorosa partició de les terres catalanes, aquell Tractat dels Pirineus de l'any 1659, que va deixar una part de Catalunya sota el domini de l'Estat francès. Les consignes de la marxa eren a favor de recobrar la unitat nacional i d'una defensa aferrissada de la llengua.

Si el català ha tingut un camí de supervivència tumultuosa als territoris inserits a l'Estat espanyol, l'escenari ha estat dantesc a les contrades emmarcades dintre de l'Administració francesa. Arran de la política jacobina d'invisibilització i arraconament a ultrança de qualsevol llengua diferent del francès, la presència del català a les escoles nord-catalanes és ben minsa. Segons les dades del Consell Acadèmic de les Llengües Regionals, corresponents al curs 2024-2025, només el 6% dels alumnes segueixen un itinerari bilingüe, és a dir, català-francès.

«Menys de l'1% dels estudiants de batxillerat continuen amb ensenyament bilingüe, i no hi ha cap institut immersiu perquè l'Ajuntament de Perpinyà n'ha bloquejat la creació», completa Ramon Faura, coordinador de l'Associació Angelets de la Terra. Aquestes xifres contrasten, d'acord amb aquest col·lectiu de defensa de la catalanitat al territori de la Catalunya del Nord, amb les presents a la zona basca de l'Estat francès i a Còrsega: «En ambdós casos veiem que han aconseguit arribar a tenir xifres elevadíssimes d'itineraris bilingües, amb més del 50% dels alumnes cursant aquestes opcions d'ensenyament».

Atès que la legislació francesa permet aquesta fórmula —«similar al model del País Valencià», especifica—, els Angelets de la Terra s'han fixat un objectiu força ambiciós: «Convertir la Catalunya del Nord en un territori plenament bilingüe d'aquí al 2040, generalitzant l'ensenyament del català des de l'educació infantil fins al batxillerat». «Aquesta ambició s'empara en la llei Molac de 2021, que garanteix el dret d'aprendre una llengua regional; la circular de 2017, que regula l'ensenyament bilingüe amb paritat horària; i, sobretot, amb una voluntat popular clara i constant: ja en l'any 2015, un 76% dels habitants es declaraven favorables a un ensenyament en català», sosté el coordinador de l'entitat.

Subscripció al butlletí

Rep les novetats d'El Temps al teu correu

Per aconseguir-ho, han emprès una campanya amb dos vessants: de cara a les eleccions municipals del 2026, demanar als càrrecs electorals locals que integren en el seu programa el projecte de generalitzar l'ensenyament bilingüe francès-català, i l'elaboració d'un Llibre Blanc de l'Ensenyament del Català a la Catalunya Nord, que actua com a una mena de manual perquè els representants de cada vila puguen dur a terme aquest compromís de manera senzilla. «El Llibre Blanc de l'Ensenyament del Català proposa un nou compromís concret: animar tots els municipis, fins i tot els més petits, a obrir seccions bilingües a les seves escoles», reitera.

«L'obertura d'un curs bilingüe no suposa cap cost per al municipi, ja que l'ensenyament és garantit per l'Educació Nacional. En canvi, evita haver de pagar elforfet escolar als municipis veïns que ja disposen de línies bilingües», incorpora. I destaca els beneficis d'aquesta fórmula: «El document recorda els avantatges cognitius, culturals i socials del bilingüisme: millora de l'atenció i de la memòria, desenvolupament del pensament crític, major obertura cultural, facilitat per aprendre altres llengües romàniques...». «El bilingüisme francès-català és, també, un actiu econòmic i transfronterer, en un espai on els pols de Girona i Barcelona ofereixen nombroses oportunitats professionals», agrega.

Aquest llibre es converteix, al remat, en un manual orientat tant als càrrecs electes locals, als quals se'ls indica en els tràmits d'obertura d'un curs bilingüe, així com «als mestres i famílies, per entendre el funcionament, els beneficis i la normativa de l'ensenyament bilingüe». «Detalla les etapes administratives per crear una secció bilingüe, els texts legals aplicables, i atresora una radiografia estadística de la situació actual», incideix. «Vam assolir el suport de 115 ajuntaments de la Catalunya del Nord, és a dir, el 70% dels consistoris del territori, a aquesta política de revifalla del català», destaca.

Angelets de la Terra, a més, ha treballat perquè més d'un centenar d'ajuntaments aproven mocions per l'oficialitat del català a la Unió Europea — «parlem una llengua mil·lenària amb una comunitat de 10 milions de parlants», remarca—, i per estendre i enfortir els llaços entre la Catalunya del Nord i les terres catalanes del sud. Aquesta campanya, segons asseguren, «té com a objectiu defensar la llengua comuna, però també reafirmar els lligams històrics i geogràfics entre catalans, malgrat la frontera que els separa des del Tractat dels Pirineus de 1659». O dit d'una altra manera: tractar de diluir aquella línia que va migpartir les terres catalanes.