Actualitat
Política
El genocidi a Gaza, tal com ja s’hi refereix l’ONU, ha centrat l’agenda mediàtica dels darrers dies i la desinformació al respecte no ha deixat de circular. D’una banda, arran de les protestes durant La Vuelta s’han viralitzat diferents continguts en portals web que afirmen que el Tour de França s’està plantejant no començar la competició del 2026 a Barcelona, tal com està previst. Tanmateix, a hores d’ara no hi ha cap comunicat al respecte per part de l’organització. De l’altra, són múltiples les narratives confuses sobre la Global Sumud Flotilla com, per exemple, la que vincula amb la iniciativa solidària unes imatges virals que mostren una gran flota de vaixells. En realitat, però, corresponen a embarcacions de pesca xineses.
La tornada a l’escola també ha centrat part dels continguts falsos i enganyosos a casa nostra. Un d’aquests exemples és el comunicat que s’ha viralitzat a les xarxes en què s’anuncia que el municipi de Calonge i Sant Antoni oferirà classes de llengua àrab a l’alumnat. Però no és cap novetat: es tracta d’un ensenyament extracurricular que fa dècades que està vigent a Catalunya i Espanya i que no afecta l’horari lectiu. Encara sobre el català, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va assegurar que “no és cert” que cada cop menys gent “parli català”. El fet és que l’ús del català perd pes, encara que hi hagi més persones que afirmin tenir-ne coneixement.
Tampoc no és cert, tal com ha circulat, que les persones migrants en situació irregular tinguin servei de dentista gratis, a diferència dels catalans. A Catalunya, l’atenció bucodental pública s’atorga per criteris de vulnerabilitat, no de nacionalitat. I pel que fa als dubtes sorgits en les últimes hores sobre el padró, a Verificat hem explicat que tothom té el dret i el deure d’empadronar-se, sigui quina sigui la seva situació socioeconòmica.
Ciència
La Unió Europea vol esdevenir la primera gran regió climàticament neutra el 2050. Per assolir-ho, en les pròximes dècades haurà de reduir al màxim les emissions de gasos d’efecte hivernacle i compensar les que no pugui eliminar.
Els vehicles elèctrics són una via cap a la descarbonització, però els biocombustibles també han emergit com a eina de transició. Ara bé, són realment una energia renovable? No contaminen? Contribueixen a la independència energètica? Quins en són els riscos?
A Verificat hem elaborat una anàlisi exhaustiva de la conversa pública sobre biocombustibles i hem observat diverses narratives que poden induir a l’engany. Finançada per la European Climate Foundation, en col·laboració amb la European Fact-Checking Standards Network (EFCSN), la investigació ha detectat el llenguatge imprecís i excessivament optimista emprat per part de la indústria petroliera, fet que pot ocultar les complexitats i limitacions d’aquesta mena de combustibles.
Verifica-ho tu mateix
El vídeo del president dels Estats Units, Donald Trump, fent declaracions arran de l’assassinat de Charlie Kirk ha despertat sospites a les xarxes. Alguns usuaris han assenyalat que certes irregularitats visuals, ”glitches”, en moments concrets de la gravació fan pensar que pot haver estat manipulat i, fins i tot, generat amb intel·ligència artificial. Però això no és cert.
Experts consultats per la cadena NBC confirmen que el vídeo és autèntic i que els “glitches” detectats es deuen al muntatge de fragments dins del mateix vídeo, no a cap manipulació amb IA. Per la seva banda, altres usuaris també han aclarit que no es tracta d’IA, sinó d’un efecte de muntatge anomenat “morph cut”, una transició que uneix dues parts d’un vídeo per aparentar continuïtat.
Si t’enfrontes a un vídeo amb el convenciment que està manipulat, alterat o generat artificialment, segur que trobes proves que ho avalin. Es tracta del biaix de confirmació, mecanisme a través del qual les persones tendim a buscar informació que confirmi les nostres idees o creences. Per això és important apropar-se als continguts des de la neutralitat i, en cas de dubte, consultar i confiar en les fonts expertes.
El racó de pensar
La suspensió del programa “Jimmy Kimmel Live!”, de la cadena ABC, ha obert un intens debat als Estats Units sobre la llibertat d’expressió i la influència dels reguladors en els mitjans audiovisuals. Rere la decisió s’hi amaguen les pressions per part del president de la Comissió Federal de Comunicacions (FCC, per les seves sigles en anglès), Brendan Carr, que va acusar Jimmy Kimmel d’haver comès una “distorsió informativa” en el seu monòleg sobre l’assassinat de Charlie Kirk.
En l’episodi del passat 15 de setembre, Kimmel va referir-se al presumpte assassí de Kirk dient: “Hem tocat fons aquest cap de setmana amb el col·lectiu MAGA intentant presentar aquest noi que va matar Charlie Kirk com si fos qualsevol cosa excepte un d’ells”. El comentari va disgustar el sector conservador.
Abans que ABC (propietat de Walt Disney co) suspengués l’emissió del programa de Kimmel, Carr va aparèixer en un pòdcast de tall conservador en què va dir que les llicències atorgades a les emissores les obliguen a actuar conforme l’interès públic i va suggerir que, en cas de no canviar el seu comportament de forma voluntària –en referència a ABC–, la FCC podria “prendre mesures”. És en aquest mateix episodi en què va acusar Kimmel de “distorisó informativa”.
PolitiFact, membre com Verificat de les xarxes internacionals de verificació (IFCN), ha publicat una reflexió a fons sobre què és la distorsió informativa i l’interès públic i, sobretot, s’ha preguntat si els reguladors tenen el poder de moderar la llibertat d’expressió als Estats Units. Experts legals han assenyalat que els comentaris de Carr ometen alguns factors importants vinculats amb el programa de Kimmel, i que es fa difícil sostenir que el presentador hagi compartit informació incorrecta de forma conscient.
|
