TJUE bloca iniciativa pro minoritzats
derrota definitiva als tribunals de la iniciativa ciutadana europea per promoure les llengües i cultures minoritzades
El TJUE rebutja l’apel·lació de Minority Safepack: la Comissió Europea no haurà de reconsiderar la decisió de no prendre més mesures per protegir idiomes no estatals · L’organització promotora presentarà un “Manifest de les Minories per al Futur”
06.06.2025, nationalia
Capses amb signatures recollides a Hongria. Autor/a: FUEN
La iniciativa legislativa europea (ICE) Minority Safepack, que des de 2017 ha intentat que la Unió Europea aprovés nova legislació per promoure les llengües i cultures minoritzades, ha perdut definitivament la batalla legal que havia plantejat davant el Tribunal de Justícia de la Unió (TJUE). El tribunal comunitari ha desestimat el darrer recurs presentat per Minority Safepack per mirar de forçar la Comissió Europea a reconsiderar la decisió que va prendre el 2021 de no impulsar noves mesures a favor dels pobles minoritzats i minories nacionals.
Els jutges consideren que l’apel·lació presentada per Minority Safepack no té prou fonaments que justifiquin anul·lar una decisió de 2022 del mateix TJUE, que havia confirmat la postura de la Comissió Europea.
La Unió Federal de Nacionalitats Europees (FUEN), entitat promotora de l’ICE, ha lamentat la decisió i ha anunciat que aquesta tardor presentarà un “Manifest de les Minories per al Futur” per instar la UE, el Consell d’Europa, l’OSCE i l’ONU “a protegir i promoure les cultures i llengües minoritàries i salvaguardar-ne els drets”. El president de la FUEN, Loránt Vincze, ha dit que la decisió del TJUE “no sorpèn” perquè “la UE continua sense voler abordar la qüestió de la protecció de les minories, considerada massa sensible per part d’alguns estats membres”. I ha avisat: “Els drets de les minories nacionals i els grups lingüístics a Europea han retrocedit durant la darrera dècada. Moltes comunitats s’enfronten a l’assimilació cultural i la pèrdua de les seves llengües. Les institucions europees i els governs nacionals encara no comprenen la gravetat de la situació”.
També s’ha mostrat disgustada l’Aliança Lliure Europea, el partit europeu que defensa els interessos de diverses nacions sense estat, regions i minories: “Aquesta decisió no és només una conclusió legal, sinó un missatge polític. Asenyala, lamentablement, que les veus de més d’un milió de ciutadans europeus, que van exercir legalment el seu dret democràtic a través de la Iniciativa Ciutadana Europea, es poden ignorar sense conseqüències. Posa en dubte el compromís real de les institucions europees amb la participació democràtica, la diversitat i la protecció de la riquesa cultural d’Europa”.
“Mesures suficients”
La petició de la ICE va ser signada per més d’1,1 milions de ciutadans europeus, amb un suport majoritari per part del poble hongarès, sigui a Hongria o als territoris de majoria magiar en estats veïns com Romania o Eslovàquia. També van ser destacades les aportacions de signatures a Espanya i Itàlia, sobretot als Països Catalans, País Basc i Tirol del Sud. L’ICE també va rebre un suport ampli per part del Parlament Europeu.
Malgrat això, la Comissió Europea va considerar que les mesures existents per defensar les llengües i cultures minoritzades a la UE són suficients. La Comissió va expressar un compromís genèric de “continuar donant suport i finançament a les polítiques” en aquest àmbit.
En un article anterior a NATIONALIA us vam explicar, justament, que el suport hongarès a l’ICE havia estat un dels motius pels quals alguns estats fronterers amb Hongria no en van voler saber res, de la proposta de la FUEN. A això s’afegeixen les reticències de la Comissió a incomodar els estats membres en temes percebuts com a sensibles per a la unitat o identitat nacionals. El camí tortuós de l’aprovació de l’oficialitat del català, el gallec i el basc n’és una mostra més recent.
Notícies relacionades
El TJUE rebutja la petició, amb un milió de signatures, de protegir les llengües minoritàries
La iniciativa ciutadana 'Minority Safepack Iniatitive' denuncia que les llengües minoritàries no són una prioritat a la UE
Barcelona. Divendres, 6 de juny de 2025, elnacional.cat
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha rebutjat el recurs de la Federal Union of European Nationalities (FUEN) -integrada per membres de diferents grups europeus sense Estat, i en els que s’inclou Plataforma per la Llengua- per defensar els drets de les llengües i cultures minoritzades dins els Estats europeus, en la inicitiva anomenada Minority Safepack Iniatitive. El Tribunal General de la UE (TGUE) va descartar el 2022 la demanda de FUEN perquè la Comissió Europea canviés la seva legislació per protegir-les, i ara ho ha ratificat el TJUE, en una sentència comunicada aquest dijous. La iniciativa ciutadana demanava canviar la llei reguladora de les institucions – Reglament (UE) núm. 211/2011- per tal que la Unió Europea adoptés una sèrie de resolucions amb la finalitat "de millorar la protecció de les persones pertanyents a minories nacionals i lingüístiques i enfortir la diversitat cultural i lingüística dins de la Unió Europea".
El portaveu de FUEN, Vincze Loránt, ha lamentat que el tribunal amb seu a Luxemburg hagi desestimat la petició, que va aconseguir un milió de signatures i un ampli suport polític, i que el missatge és clar: les llengües minoritàries no són una prioritat a la UE. Una resolució que arriba quan el govern espanyol no se'n surt per aconseguir que el català, el basc i el gallec siguin llengües oficials a Europa.
En el seu missatge a les xarxes socials X (abans Twitter), ha afirmat: “Hem construït una aliança forta, hem alçat la nostra veu a tot Europa i hem posat els drets de les minories on pertanyen: a l'agenda de la UE.”
La negativa de la Comissió Europea
El moviment ciutadà ha estat clau però no efectiu. El març del 2017 la Comissió Europea va registrar la proposta de Minority Safepack Iniatitive -amb el lema "No estàs sol"- i es va obrir el període de recollir signatures. El 10 de gener de 2020, la iniciativa n'havia recollit més d'1.300.000 declaracions de suport dins del període prescrit, i va poder presentar les seves propostes legislatives als estats membres, en una audiència pública al Parlament. Això no obstant, però, el 14 de gener de 2021, la Comissió Europea va decidir no actuar sobre la resolució acordada, o sobre les nou propostes de la iniciativa Minority SafePack. Per això, es va demanar l'empara dels tribunals per vulneració del principi d'igualtat de tracte.
En la primera resolució, el Tribunal General de la UE (TGUE) va desestimar la demanda perquè va considerar, entre altres coses, que "la Comissió Europea va donar prou raons per explicar les conclusions jurídiques i polítiques que la van portar a concloure que no era necessari emprendre les accions sol·licitades en la iniciativa de Minority SafePack ", en l'àmbit cultural i educatiu. I precisava el nombre d'iniciatives ja empreses per les institucions de la UE en els àmbits coberts per aquesta iniciativa, encara que no havia adoptat expressament una posició sobre cadascuna de les peticions dels demandants.
Per això, la demanda ciutadana va demanar al TJUE que anul·lés la sentència del TGUE. Del mateix parer han estat: Hongria, la Província Autònoma de Bolzano – Tirol del Sud / Alto Adige i la Comunitat de parla alemanya de Bèlgica. El TJUE, però, desestima les al·legacions per "infundades", com ara la petició del canvi del jutge del TGUE perquè suposadament abans va ocupar un càrrec a la Comissió Europea.
