l’independentisme gal·lès es mobilitza amb el suport en màxims històrics

Gal·les viu avui una nova manifestació en favor de la independència, en un moment en què el moviment ha tornat a obtenir un suport històric. Aquesta vegada s’ha convocat a la ciutat d’Y Barri, a les dotze del migdia hora catalana, a la King Square.

La mobilització de la societat civil l’han impulsada els moviments AUOB Cymru (“Tots sota una bandera – Gal·les”), que aplega tots els partidaris de la independència, i l’entitat independentista Yes Cymru. Les mobilitzacions en pro d’un estat independent són força recents i, de fet, la primera de la història de Gal·les no es va fer fins l’11 de maig de 2019. D’ençà d’aleshores se n’han anat convocant, com ara a Abertawe, Caerfyrddin, o a la capital, Caerdydd. La d’avui és la novena feta per aquest moviment.

En concret, Y Barri és un lloc simbòlic perquè és on el moviment nacionalista Cymru Fydd (‘la Gal·les que ve’), fundat el 1866, que tenia l’objectiu d’assolir l’autogovern, va aconseguir els primers representants.

En els parlaments del final de la manifestació, hi intervindrà el regidor local Mark Hooper; l’ex-cap del partit independentista Plaid Cymru Leanne Wood; la portaveu de la Comissió Internacional de Ciutadans Europeus a Catalunya, Anna Arqué; i la representant del Partit Verd, Tessa Marshall, entre més.

L’independentisme gal·lès viu ara un moment dolç. Malgrat haver estat històricament minoritari, en comparació, per exemple, amb l’escocès o l’irlandès pro-unificació, una enquesta recent revelava un nou suport màxim, amb un 41% de la població que ara mateix votaria a favor de la independència. Entre les dades més destacades, hi havia que el suport s’enfilava fins al 72% entre els més joves.

Un factor fonamental d’aquest creixement és la creació de la plataforma Yes Cymru, que ha estat capaç d’acostar a la independència persones que no han votat mai el Plaid Cymru, el gran partit independentista. La plataforma s’inspira en la campanya escocesa del 2014, que centrava el discurs en aspectes organitzatius o de model i no tant en la història i la cultura: mira d’interpel·lar gent de tots els partits i orígens.

Resultats electorals

Alhora, malgrat no haver aglutinat tot el nou vot independentista, el Plaid Cymru també assoleix bons resultats, i fins i tot és la força amb la intenció de vot més alta en la darrera enquesta publicada, de YouGov. Més enllà del suport a la formació independentista, trobem un consens més gran en favor de més autogovern, sobretot entre els votants laboristes. Tot i això, cal remarcar que, a l’altre extrem, al Regne Unit hi ha un augment sense precedents de l’extrema dreta, representada pel Reform UK, de Nigel Farage.

Ara com ara, en la majoria d’enquesta hi ha una pugna pel segon lloc entre l’extrema dreta i l’independentisme gal·lès, que millora de quatre punts respecte de les anteriors eleccions, i es va acostant als laboristes.

Entre més iniciatives, trobem que 20 consells locals dels 22 existents han demanat la transferència del control de les possessions que la corona britànica té a la nació, com ja va aconseguir Escòcia l’any 2017.

De la mateixa manera, trobem esforços del govern gal·lès, laborista, per impulsar la llengua gal·lesa, que actualment parlen unes 850.000 persones, és a dir, un 28% de la població. Sobre això, el mes passat es va presentar un nou pla quinquennal per a aconseguir que l’any 2050 hi hagi un milió de parlants.

La iniciativa pretén de garantir que les organitzacions, tant públiques com privades, posin la llengua gal·lesa “al centre” de les seves operacions, amb l’objectiu que hi hagi més gent que el parli i el faci servir, i crear les condicions i la infrastructura favorables. Alhora, hi ha un projecte sobre la llengua i l’educació en tràmit al parlament que preveu de millorar les competències en gal·lès dels infants i joves a les escoles.