examen periòdic d’España a l’ONU

    Espanya té avui l’examen periòdic de l’ONU, amb el focus posat en l’amnistia

• Desenes d'organitzacions han fet informes en què denuncien la no-aplicació de l'amnistia, els atacs contra el català i l'espionatge d'independentistes, entre més

Al Palau de les Nacions de Ginebra, s’hi fa avui l’Examen Periòdic Universal de l’estat espanyol, un procediment del Consell de Drets Humans de l’ONU que obliga tots els estats membres a sotmetre’s a una revisió cada quatre anys i mig. Per a aquesta cita, desenes d’organitzacions catalanes han presentat informes que denuncien vulneracions en matèria de drets civils, polítics, socials, culturals i econòmics.

Aquestes entitats demanen als estats participants que instin l’estat espanyol a aplicar plenament l’amnistia, a garantir la immersió lingüística i a posar fi a pràctiques d’espionatge il·legal, entre més. A banda de les aportacions de la societat civil, també s’hi ha inclòs informació enviada per l’estat espanyol mateix i per experts independents.

Repressió contra l’independentisme

Entre els catorze informes lliurats, cinc se centren en la vulneració de drets civils i polítics arran de la repressió contra el moviment independentista, amb una demanda unànime: que s’apliqui l’amnistia. Dos d’aquests informes, impulsats respectivament per Òmnium Cultural i per l’ANC, juntament amb Unrepresented Nations and Peoples Organization, denuncien la criminalització de protestes pacífiques, la instrumentalització del delicte de terrorisme contra l’independentisme, els casos d’espionatge amb Pegasus, la infiltració d’agents en entitats civils i la manca de reparació de les tortures comeses durant el franquisme.

També alerten de la resistència de la cúpula judicial espanyola a aplicar l’amnistia i reclamen que es respecti el dret d’autodeterminació, avalat per més del 75% dels catalans. Un altre document, elaborat per entitats com el Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Plataforma per la Llengua, denuncia la vulneració de la llibertat d’expressió i de reunió. A més de remarcar l’abús de la llei antiterrorista, adverteixen sobre els perills de la reforma del delicte de desordres públics i recorden que Espanya no ha complert recomanacions com, per exemple, la despenalització de la difamació o la revisió del delicte d’injúries a la corona.

Amnistia i Llibertat i Sine Qua Non hi aporten un quart informe, que se centra en la repressió econòmica. Denuncien les multes milionàries imposades a activistes i polítics independentistes, i la manca d’imparcialitat del Tribunal de Comptes, que consideren una eina per a exercir persecució política encoberta.

Un cinquè document, signat per Irídia i Gentium, denuncia l’espionatge en massa amb el programari Pegasus contra l’independentisme. Diuen que és el cas més greu a Europa després del d’Hongria, i alerten que les investigacions sobre aquest escàndol han quedat paralitzades pel blocatge del govern espanyol i la manca de col·laboració de l’empresa NSO Group.

Atacs contra la immersió lingüística

Tres informes tracten els atacs al model d’immersió en català. Un, impulsat per sindicats com la USTEC·STEs-IAC i la Intersindical i per la Plataforma per la Llengua, adverteix del perill de deixar en mans de la justícia decisions sobre la llengua i denuncia la imposició d’un mínim del 25% de classes en castellà. La Plataforma per la Llengua aporta un altre document que recull discriminacions contra catalanoparlants en àmbits com els tribunals o l’administració pública. L’entitat demana que es reconegui el català com a llengua pròpia d’una minoria protegida i que es combati el discurs d’odi contra els catalanoparlants.

El tercer informe, elaborat conjuntament amb entitats gallegues, asturianes, basques, l’Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià, denuncia la regressió en la protecció de les llengües minoritzades i demana, entre més mesures, l’oficialització de l’asturià i l’aragonès.

Racisme i participació política

Dues organitzacions han presentat informes sobre discriminació racial. El CIEMEN demana que es garanteixi el dret de vot als residents estrangers, de manera que s’elimini l’exigència de convenis de reciprocitat i se centrin únicament en el criteri de residència. Per la seva banda, l’Institut de Drets Humans de Catalunya alerta que les lleis espanyoles no prohibeixen explícitament les identificacions per perfil ètnic o racial i demana mesures per a evitar la discriminació en àmbits com la intel·ligència artificial o les polítiques contra el canvi climàtic, tenint en compte vulnerabilitats socials, racials i econòmiques.

El deute amb les víctimes del franquisme

Un altre informe important denuncia l’incompliment sistemàtic en la investigació de desaparicions forçades de menors entre el 1936 i el 1996. Les entitats memorialistes exigeixen que l’estat reconegui que aquests delictes no prescriuen fins que no es restableixi la identitat de les víctimes i que apliqui les recomanacions internacionals pendents.

Finalment, també s’han presentat informes sobre drets econòmics, socials i culturals, que posen el focus en la desigualtat educativa i en les condicions penitenciàries. Reclamen, entre més mesures, la prohibició de l’aïllament de llarga durada a les presons i la redefinició del delicte de tortura per a garantir-ne una persecució eficaç.

Unes quantes entitats han aconseguit que estats de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) demanessin a l’estat espanyol que es comprometi a millorar el respecte pels drets de minories lingüístiques com la catalanoparlant i que persegueixi els delictes d’odi per raó de llengua. Ha estat durant l’Examen Periòdic Universal (EPU), un mecanisme que revisa cada cinc anys la situació dels drets humans a tots els estats membres i en el qual desenes d’organitzacions catalanes han presentat informes que denuncien vulneracions en matèria de drets civils, polítics, socials, culturals i econòmics.

Concretament, han estat quatre estats que li ho han demanat, aquest matí, durant la sessió de l’EPU del Consell de Drets Humans de l’ONU. A més, han recomanat a l’estat espanyol que promogui la diversitat lingüística, que protegeixi els drets humans de les minories lingüístiques i que prohibeixi legalment les discriminacions per raó de llengua; que salvaguardi els drets culturals fomentant l’educació i la pràctica de les llengües; que augmenti els esforços per a combatre els delictes d’odi contra les minories nacionals, ètniques, religioses i lingüístiques; i que combati totes les formes de racisme, seguint les recomanacions del relator especial de l’ONU per a les minories. D’una altra banda, una trentena més d’estats han demanat que es comprometi a reforçar la persecució de les discriminacions i a millorar la protecció de les minories.

La llista d’estats que han fet aquestes peticions no s’ha fet pública. Fa quatre anys i mig, en l’últim EPU, cap estat no va fer referència explícita a les minories lingüístiques.

La Plataforma per la Llengua, una de les entitats que han forçat aquestes peticions, ha celebrat que, finalment, els estats hagin fet cas d’algunes de les seves recomanacions i s’hagin atrevit a fer-les públiques en l’EPU.

Per una altra banda, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha denunciat vulneracions de drets civils, polítics i lingüístics a l’estat espanyol. “Era fonamental ser avui aquí per a denunciar internacionalment les mancances democràtiques de l’estat espanyol”, ha dit.