(edit) Meritxell Batet ja té feina, i així ens van les coses… (Vicent Partal)

En una setmana plena de notícies impactants ha passat un poc desapercebut el fitxatge com a “consellera independent” de Meritxell Batet, presidenta socialista del congrés espanyol fins aquesta legislatura, per part d’Ebro Foods.

Batet va tenir mala sort. Després d’haver lluït un espanyolisme a prova de bomba i d’haver sostingut la repressió amb decisions indignes d’un parlament democràtic es va trobar que Pedro Sánchez havia de pactar amb Junts, i amb ERC, i que necessitava, per tant, un perfil més amable i que el català es pogués fer servir al congrés espanyol –Batet havia protagonitzat picabaralles monumentals per prohibir-ne l’ús. De manera que la fidel diputada, candidata del PSC per Barcelona, va ser substituïda de la nit al dia i sense haver-s’ho esperat per Francina Armengol.

Batet s’ho va prendre molt malament, tal com molts de vosaltres deveu recordar. La cap de llista del PSC a les eleccions de juliol del 2023 va renunciar a l’acta de diputada al setembre, pràcticament sense ni començar la legislatura. I va anunciar que després de dinou anys en política la deixava per tornar a la vida privada. Havia estat presidenta del congrés espanyol –i, per tant, tercera autoritat de l’estat espanyol– d’ençà del maig del 2019.

Però el fet és que ara Batet ha estat nomenada “consellera independent” d’aquest grup agroalimentari a proposta de la SEPI, una societat dependent de l’estat espanyol, que és el tercer accionista del grup amb poc més d’un 10% de les accions. La decisió, per tant, és indiscutiblement política. Batet no té coneixements del sector ni ha estat mai relacionada amb aquesta mena d’empreses –com, per cert, tampoc no ho està l’ex-convergent Jordi Xuclà, que també és conseller d’Ebro Foods d’ençà de l’any 2022. Però amb aquesta decisió ja té feina. No se sap quants diners cobrarà Batet, però, si serveix de pauta, Jordi Xuclà cobra 173.000 euros anuals i Marc Murtra, la persona que Batet substitueix –perquè ara l’han enviat a dirigir Telefònica– en cobrava 323.000. Murtra, per cert, també pertany a l’òrbita socialista, va ser una persona molt pròxima a Joan Clos i ha fet bona part de la seua carrera a força de nomenaments oficials.

Per desgràcia, el cas de Batet no és excepcional, però és precisament això que hauria d’alarmar-nos. Un règim polític que accepta aquestes dinàmiques com a inevitables i normals camina directament cap a la deslegitimació. I no és solament una qüestió de fer normatives més estrictes –que també–, sinó sobretot de cultura política, de moral pública i d’exigència ciutadana. Perquè la factura d’aquestes portes giratòries no la paguen solament les institucions en forma de desconfiança ciutadana –a partir del moment en què els càrrecs públics semblen tan sols un peatge necessari per a accedir a les recompenses del poder econòmic–, sinó tots nosaltres en forma d’un sistema econòmic distorsionat per la política i malalt de base.

En eixa línia, precisament aquesta setmana cal recordar que la presidenta de Red Eléctrica de España –no cal anar gaire lluny– és Beatriz Corredor Sierra, ex-ministra d’Habitatge i Agenda Urbana socialista, que va passar directament de ser diputada al congrés espanyol a dirigir l’empresa protagonista de la gran apagada.