Tres dècades de la històrica manifestació d'Acció Cultural del País Valencià a Alacant, la flama de la consciència nacional continua encesa a les comarques del sud. En una jornada d'homenatge a l'alcoià Ovidi Montllor —de vacances indefinides de la vida des de fa trenta anys—, milers i milers de persones han recorregut aquest dissabte els carrers emblemàtics d'Alacant sota la crida de l'entitat cívica per reivindicar la llengua del país i la valencianitat de les contrades meridionals.
La manifestació del 25 d'abril a Alacant ha comptat amb milers i milers d'assistents| Moisés Pérez.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Les vacances d'Ovidi Montllor havien ennegrit el cel d'Alacant. Els núvols ploraven la marxa del cantant alcoià i semblava que esvaïen l'ànim per reivindicar amb força la valencianitat del sud. Feia dos anys que una colla de feixistes havien assassinat el jove independentista i antifeixista Guillem Agulló i la violència ultradretana era una amenaça persistent, però l'esperit de combat s'imposava. 30.000 persones eixien al carrer per defensar la consciència nacional en una terra de frontera, en un territori sovint considerat hostil per a les proclames valencianistes.
Trenta anys després d'aquella manifestació històrica de 1995, amb la pluja de nou com a protagonista intermitent i la batalla per la llengua i la cultura encara efervescent, Acció Cultural del País Valencià, del bracet de la xarxa d'entitats, sindicats i partits de compromís valencianista, ha exhibit la vitalitat de la flama del país a Alacant i a les comarques del sud del País Valencià. O fent ús del lema de la mobilització: milers i milers de persones han mostrat la ciutat meridional com una mena de kilòmetre zero del renaixement nacional.
Ovidi, m'aclame a tu
La veu prodigiosa i ronca de l'alcoià Ovidi Montllor, i els seus versos d'afirmació nacional i d'orgull de pertinença treballadora, han ressonat en la inauguració de la celebració del 25 d'abril organitzada per Acció Cultural del País Valencià. L'auditori de la Diputació d'Alacant, ple de gom a gom, farcit d'activistes per la llengua al sud, dirigents polítics de Compromís i Esquerra Unida del País Valencià i d'altres militants de base d'un país allargat que s'estén des de Salses fins a Guardamar, han recordat una de les figures que ha vertebrat el panorama sonor nostrat.
L'artista alcoià Ovidi Montllor ha estat el gran protagonista de l'acte matutí del 25 d'abril. | ACPV
Amb la conducció de la periodista Susana Lliberós, les versions de Montllor protagonitzades per la deliciosa i vigorosa veu de la vinarossenca Esther i fragments audiovisuals que narraven les vicissituds biogràfiques de l'artista alcoià, s'ha reflexionat sobre el compromís de classe, la identitat nacional o la pervivència de la llengua. «Per a Ovidi, una persona d'esquerres havia de ser idealista, solidària i s'havia de preocupar per la natura», ha exposat Marinela Garcia, vicepresidenta d'Acció Cultural del País Valencià i responsable a Alacant de l'entitat per la llengua i la cultura.
«El drama per a les esquerres és que la gent és més empàtica amb milionaris com ara Amancio Ortega que amb treballadors d'un supermercat», ha incorporat Fran Tudela, creador de contingut en valencià conegut pel sobrenom de Cabrafotuda. «Cada vegada som menys crítics», ha advertit Flora Sempere, professora i cantant del grup El Diluvi. «Els moviments de dretes s'estan apropiant de la llibertat amb frases senzilles», ha rematat Garcia.
L'auditori alacantí a coromull abans de l'inici de l'acte en homenatge a l'Ovidi. | ACPV.
Jana Montllor, filla del polifacètic artista alcoià, ha intentat insuflar una mirada optimista: «Ovidi reivindicava, malgrat tot, l'esperança». «Era un d'aquells referents que ens permetien sentir-nos part d'una comunitat compartida», ha destacat Garcia del músic. «Ha sigut una icona per a generacions i generacions, però ha estat silenciat per als més joves. És complicat que els joves el coneixen, perquè els seus referents no van més enllà del Twitch o del TikTok», ha lamentat Tudela. «És un referent que nosaltres vam descobrir de debò quan vam fer versions de les seues cançons», ha reconegut Sempere. «És quan ens vam adonar del seu llegat», ha completat.
«Ovidi va ser silenciat per una reivindicació d'uns Països Catalans lligats a la idea d'una defensa de la classe obrera», ha remarcat la descendent del músic valencià en una conversa que ha girat envers la censura, les tisores i la involució a la radiotelevisió pública valenciana À Punt, així com ha tingut moments —en boca de la vicepresidenta d'Acció Cultural del País Valencià— per recordar el mestre alacantí Ramon Fontanet, que va haver-se d'exiliar per les seues idees republicanes, i agrair la presència dels pares d'Agulló, quan el divendres feia 32 anys de l'assassinat del seu fill.
«No ens oblidem del sud. Som Països Catalans, visca la terra lliure de feixistes i [Carlos] Mazón dimissió», ha proclamat Tudela com a preludi del discurs d'Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià. «Hem de reconèixer a la gent que fa de guardiana de la frontera, aquella que demostra la realitat d'un país que va de Sales a Guardamar», ha agraït entre reivindicacions de la catalanitat del sud i un avís a l'espanyolisme recalcitrant: «Ens tindran en contra cada vegada que vulguen negar la valencianitat d'Alacant».
Amb una visió de la nació completa i acompanyada a l'auditori per Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, ha denunciat com «els territoris de frontera pateixen més atacs». «A la Catalunya del Nord, ho veiem en l'assetjament econòmic a l'escola La Bressola, en la prohibició de parlar català en els plens», ha retret per llençar un desafiament: «Enfront d'aquells que ens volen separats, treballem en aliances». «Potser no som encara la majoria, però som més forts i més dignes. No ens han vençut perquè renaixem cada vegada», ha etzibat segons abans de l'exaltació nacional de la interpretació de la Muixeranga.
«No hi ha país sense el sud»
Quadribarrades, senyeres amb l'escut de la Generalitat Valenciana i estelades eren el mosaic als peus de la llarga escala que permet l'accés al centre de secundària Jorge Juan d'Alacant. A la seua falda, ressonava una malaguenya i altres jotes que exercien de tret de sortida de la manifestació vespertina. Amb el lema «On renaix de les cendres», sostenien la capçalera Oliver, Antich, Garcia, Josep Escribano —president de l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir—, Blanca de Llobet — directiva d'Òmnium Cultural—, el llibreter Manuel Pynchon, el mestre — i membre d'Acció Cultural del País Valencià— Enric Pellín i el valencianista Jordi Vayà.
Pancarta del col·lectiu de joves de Compromís per exigir la dimissió del president Mazón. | Joves PV
«Ens manifestem per recordar que Alacant és indispensable per al projecte del País Valencià i per reivindicar la valencianitat de les comarques del sud, que ho han demostrat en la consulta lingüística», ha exposat Oliver. «No hi ha país sense les comarques del sud, però el sud no és viable sense la resta del país. El sud ha demostrat la seua valencianitat lingüística i cultural, la qual perviu, tot i no ser tan forta en consciència envers altres zones del país. El sud avui demostra que té veu pròpia!», desenvolupa Escribano, recordant que «s'ha de tenir en compte al Baix Segura».
Capçalera de la manifestació del 25 d'abril a Alacant. | Acció Cultural del País Valencià.
Al ritme de «La manta el coll», «L'estaca», «Bella Ciao» o «La Muixeranga», interpretades per les dolçaines i els tabals de diferents colles d'Alacant i de València, la manifestació ha omplert l'avinguda d'Alfons el Savi d'Alacant. «És essencial cada 25 d'abril reivindicar la llengua i la cultura compartida, i és encara més important fer-ho a Alacant, perquè sabem de la feinada de la gent a peu de carrer a un territori de frontera, on la llengua perilla més. Era molt important reivindicar la valencianitat i la catalanitat d'Alacant», apunta Antich.
«Avui era molt important estar en la diada del 25 d'abril per donar suport a totes les famílies que han escollit el valencià a la consulta lingüística i perquè pensem que el sud és una peça indispensable d'aquest país», subratlla Alexandra Usó, presidenta d'Escola Valenciana, que encapçalava la pancarta de l'entitat sota la consigna «Sí al valencià». «El sud, la clau que obri tots els panys del País Valencià» era el lema de la capçalera mostrada per l'Associació Cívica El Tempir i «Sense Alacant no hi ha país» ha estat l'escollida per la secció alacantina dels convocants.
«Som llengua, memòria i País. Som classe treballadora» ha reivindicat CCOO i «25 d'abril. Redrecem el País Valencià» ha estat el clam d'Intersindical Valenciana, amb presència de la seua portaveu, la contestana Beatriu Cardona. «La llengua no es toca» de Plataforma per la Llengua i «Els nostres drets, els nostres recursos» d'Esquerra Unida del País Valencià, amb la participació destacada de l'exconsellera Rosa Pérez Garijo, completaven una manifestació amb participació de Decidim, Esquerra Republicana del País Valencià, l'Associació Cívica el Camí, Sumar País Valencià, l'Assemblea de Treballadors de l'IES Lomas d'Alacant o de Compromís.
La coalició valencianista, protagonista per col·locar una pancarta sota el lema «Mazón dimissió» a l'inici de la marxa, ha desplegat a bona part de les seues figures principals: el síndic a les Corts Valencianes, Joan Baldoví; la diputada estatal Àgueda Micó; la secretària general de Més-Compromís, Amparo Piquer, o la regidora alacantina Sara Llobell. «Mazón dimissió» ha ressonat constantment en els càntics dels Joves d'Acció Cultural del País Valencià, que lluïen una pancarta amb la consigna «El jovent del sud s'alça, el País Valencià avança». «Alacant serà la tomba del feixisme», «Els carrers seran sempre nostres», «És Espanya qui ens roba», «Independència» i «No volem ser una regió d'Espanya» han arredonit la seua discografia vocàlica.
Com a representants de la cultura popular valenciana, el grup de danses Salpassa de Campello (Alacantí) i les colles muixerangueres de la Marina Baixa, d'Elx (Baix Vinalopó), Campello, Cocentaina (Comtat) o Alacant han liderat la protesta, amb castells humans icònics edificats, per exemple, a les portes del mercat d'Alacant. A la cua, tanmateix, s'ha aglomerat l'autodenominada esquerra independentista, conformada pels casals i ateneus dels Països Catalans, el Tio Cuc d'Alacant, l'Ateneu Popular les Casetes, l'Ateneu de Crevillent (Baix Vinalopó) i La Gavarnera. «Ni França, ni Espanya, Països Catalans» o «Som els fills de Guillem» han estat les seues proclames, amb presència en aquest bloc del cantautor Cesk Freixas.
«Mazón dimissió» i les claus de la caixa
Entre les mirades encuriosides dels turistes i d'altres ciutadans d'Alacant, gravant amb els mòbils les danses populars i les construccions dels muixeranguers, un riu de milers i milers de persones ha inundat la popular rambla de l'Esplanada. Sis muixerangues han exaltat el cor dels manifestants i han servit de preludi d'un manifest llegit per la professora i membre de l'entitat convocant a Monòver (Vinalopó Mitjà), Paula Durà. «El 25 d'abril de l'any 1707 els valencians vam viure una de les derrotes més importants de la nostra història a mans de Felip V. Les institucions valencianes van desaparèixer i, amb elles, el nostre poble va restar pràcticament invisible durant tres segles».
«No podem saber com hauria sigut el País Valencià sense aquella desfeta. Però sí que podem mirar el futur i començar a construir el país que volem. Perquè sempre hi haurà amenaces, com ara els pressupostos del Consell de la vergonya, signats pel PP amb la inestimable ajuda de Vox», ha assenyalat, per elaborar la llista de greuges: «Pretenen matar d'inanició institucions culturals cabdals com ara l'Acadèmia Valenciana de la Llengua», i «ataquen À Punt perquè informar i entretenir en valencià els resulta massa sectari».
Les crítiques als preus impossibles dels habitatges s'han combinat amb la reafirmació nacional: «Si fa tres-cents anys va ser l'abolició dels furs, ara pretenen acabar amb la promoció del valencià, que, en definitiva, en un entorn diglòssic i de globalització, implica indirectament acabar amb la identitat valenciana». «Parlen de la nostra identitat, de les nostres arrels, com una rèmora pesada a superar. Tanmateix, estem avesats a les inclemències històriques, i també a les climàtiques. El que en 2024 no podíem preveure era tal nivell de negligència. La seua incompetència va provocar 227 morts evitables», han al·ludit a la gestió de la dana per part del Govern valencià del PP.
«Avui també reivindiquem la seua dignitat», en referència a les víctimes, «i cridem ben fort: #MazónDimissió!». Els crits per demanar la renúncia del cap del Consell s'han encavalcat amb l'exigència perquè el conseller d'Educació, José Antonio Rovira, deixe el càrrec. «Centrem-nos ara en les victòries. Mirem la consulta educativa, que ens ha servit per a reconèixer-nos vius davant de l'espill. Una consulta que pretenien usar com una estocada final a l'educació en valencià i que els ha esclatat en la cara», ha ressaltat.
Passatge de l'Esplanada d'Alacant farcida de gent durant la lectura del manifest. | ACPV
«Assenyalem el Govern espanyol, que cada any executa inversions per damunt de les pressupostades a Madrid mentre que al País Valencià amb prou faena ens arriben les molles. Volem les claus de la caixa. Volem ser sobirans per a decidir el nostre futur», han exigit per retornar a la mobilització històrica de fa tres dècades: «L'11 de març de 1995, milers de persones van omplir els carrers d'aquesta ciutat. Aquesta vesprada, alacantins i il·licitans, guardamarencs i eldencs, oriolans i novelders, persones vingudes de tots els racons del país, cridem per l'escola en valencià, per la cultura valenciana i contra l'odi dels qui ens volen negar l'existència».
Tota una embranzida nacional que s'ha arredonit amb el concert de Pep de la Tona, la banda de Josep Nadal, l'excantant de La Gossa Sorda. Les cançons del seu nou projecte —«Postals», «Caminem la nit», «Picaina», «Més bonica que la lluna»— s'han entremesclat amb vells himnes —«Camals mullats», «Entre canuts», «Quina Calitja»— per confeccionar un clima de reivindicació —«Espanya va imposar la creació de la província a Alacant per a després maltractar-la», ha censurat Nadal—, festa i afirmació nacional del país en territori alacantí. Els crits de «Visca la terra lliure» a ritme del bombo ho han testificat. És la consciència d'Ovidi ben viva. Tres dècades més tard.
L'artista alcoià Ovidi Montllor ha estat el gran protagonista de l'acte matutí del 25 d'abril. | ACPV
L'auditori alacantí a coromull abans de l'inici de l'acte en homenatge a l'Ovidi. | ACPV. 
Pancarta del col·lectiu de joves de Compromís per exigir la dimissió del president Mazón. | Joves PV
Capçalera de la manifestació del 25 d'abril a Alacant. | Acció Cultural del País Valencià. 
Passatge de l'Esplanada d'Alacant farcida de gent durant la lectura del manifest. | ACPV
