El nombre de catalans que coneix el català va créixer durant el període 2018-2023 en 267.000 persones, però aquesta fita no compensa el creixement de la població del Principat en 398.500 persones. L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023 (EULP), presentada pel Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, dibuixa un panorama on el català retrocedeix com a llengua inicial (la que es transmet a casa), com a llengua d’identificació (la que els enquestats responen que és la seva llengua) i com a llengua habitual (la que fan servir normalment en la seva vida quotidiana).

La llengua inicial

En el cas del retrocés del català com a llengua inicial, l’EULP reflecteix un fenomen que es va produir fa quinze anys. Com que l’enquesta es fa a persones de quinze anys o més grans de quinze, els resultats de 2023 fan evident un fenomen que es va produir entre 2003 i 2008, quan els pares van començar a parlar al seu fill en una llengua o una altra. Si l’enquesta de 2018 reflectia que el nombre de persones que havien tingut com a llengua materna únicament el català va ser de 2.010.400, ara la xifra passa a 1.967.300. La caiguda en nombres absoluts d’aquesta xifra arriba acompanyada del creixement del percentatge de joves que declaren que van ser educats en català i castellà (en totes dues llengües alhora): el percentatge es duplica i passa del 2,8% de 2018 al 5,6% de 2023.

En comparació amb l’espanyol, les xifres indiquen que el català és la llengua inicial del  29% de la població davant del 49,2% que van heretar el castellà com a llengua inicial a casa seva (3,33 milions).

Paral·lelament, creix lleugerament el nombre de persones que declaren que van ser educades en altres llengües (el 2018 va ser del 10,8% i ara és de l’11,7%) i apareix un nou fenomen —abans irrellevant perquè no arribava a l’1%— que és la combinació d'«altres llengües», la qual cosa pot voler dir —per exemple— català i àrab, o castellà i àrab o català i xinès, xinès i àrab, etc.: ja representen el 3%.

La llengua d’identificació

La llengua d’identificació és la que les persones identifiquen com la seva llengua i no té per què ser-ne només una: de fet, el 14,6% responien català i castellà, el 2023; i això suposa més del doble que en 2018 (6,9%) i gairebé el triple que el 2003.

Si fa vint anys el percentatge de persones que identificaven el català com la seva llengua, el 44,3%, era una mica menor que els que s’identificaven amb el castellà (47,5%), ara s’ha reduït la proporció i s’ha eixamplat la diferència: només el 30 % responen que el català és la seva llengua i el 40,4%, castellà. Totes dues xifres s’han reduït perquè la immigració ha portat altres llengües d’identificació, que ja representen el 7,9% i noves combinacions lingüístiques que l’EULP de moment no especifica (i que poden ser, combinant a l’atzar i com a exemple, català-anglès; castellà-italià, àrab-català, etc.). Cal recordar que les llengües més parlades a Catalunya, «de manera fluida» (no vol dir que siguen maternes), després del català i el castellà són, en aquest ordre, anglès, francès, àrab, italià, portuguès, alemany, gallec, romanès, amazic, rus, urdú, xinès, neerlandès, ucraïnès, basc i wòlof. 

La llengua habitual