6.200 milions a l’any (l'espoli fiscal de Balears)

| Assemblea Sobiranista de Malllorca

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’any 2014 es va fundar l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) amb l’objectiu «d'estendre el sobiranisme a Mallorca a fi de construir una majoria social favorable a la constitució d’un estat propi per als mallorquins, juntament amb els ciutadans de la resta dels Països Catalans si així ho decideixen». Entre altres activitats, organitza periòdicament sopars amb insignes noms de l’independentisme, que fan un col·loqui, i publica informes sobre el que considera «l’espoli fiscal que pateixen les Balears».

Segons informa a la seva pàgina web, recentment l'entitat ha elaborat el darrer informe sobre «l’espoli» i també ha celebrat un sopar amb experts sobre el dret d’autodeterminació. Respecte al document publicat sobre «l’espoli fiscal que l’Estat espanyol aplica a les Balears», assegura que el passat 2024 arribà a la quantitat de «6.226 milions d’euros, amb tots els perjudicis que això comporta per als serveis públics, la sostenibilitat i el progrés social».

A partir de dades de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, el PIB baleàric és el que més ha crescut el 2024, amb un 4,2%. «Aplicant-hi el criteri del flux monetari de les balances fiscals de 2005, les úniques publicades pel Ministeri d'Hisenda estatal fins ara que l’inclouen, i que reconeixen un saldo negatiu per a les Balears del 14,2%, el major amb diferència de totes les comunitats autònomes, això representa un total de 6.226 milions que se’n van cap a Madrid i que ja no tornen pus mai més».

Subscripció al butlletí

Rep les novetats d'El Temps al teu correu:

 

Diu l’ASM que, «per fer-nos una idea de la brutalitat de la xifra, el pressupost no financer de les Balears de 2024 va ser de 6.365,5 milions. Això vol dir que si les Illes Balears fossin un estat independent, alliberat d’aquest robatori sistemàtic, podria doblar el pressupost dedicat als serveis públics».

Com a conseqüència de la interpretació de les dades que fa, l’entitat sobiranista protesta «pel tracte colonial que ens dispensa Espanya, que pagam tots amb el deteriorament evident de la qualitat de vida», i alhora s’interroga sobre «com és que els partits polítics de les Balears no expliquen a la població aquestes dades gravíssimes ni en fan bandera als seus programes i discursos».

Per una altra banda, l'últim sopar independentista que celebrà l'ASM, el passat 31 de gener, va comptar amb la participaciód’Alfred-Maurice de Zayas, «expert independent del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides i exsecretari del Comitè de Drets Humans», així com amb Xavier Campos i Albert Pont, secretari general i president, respectivament, del Cercle Català de Negocis. Segons explica l’ASM a la seva pàgina web, Zayas «va fer un breu repàs de la història del dret a l'autodeterminació, i va recordar que l'article 96 de la Constitució espanyola obliga l'Estat espanyol a promoure i respectar el dret a l'autodeterminació». Segons Pont, «Catalunya va tenir la independència (el 2017) molt més a tocar del que sembla, i hi havia cancelleries disposades a reconèixer el nou Estat català», mentre que «Campos va recordar que no hi ha gaires situacions com la dels Països Catalans i que els ciutadans europeus catalans tenen prou arguments per reclamar els seus drets davant la comunitat internacional».