(edit) El territori?! (Antoni Gelonch)

... Ara que he estat uns dies a Barcelona (i no les visites exprés habituals), m’ha sobtat molt tornar a sentir mots com comunitat autònoma, regió, territori, província... I no en tertúlies de cafè, sinó en actes ben oficials, amb tota la parafernàlia del poder actualment constituït. M’ha sobtat que en poc temps hàgim retrocedit tant en el llenguatge amb què ens referim a la nostra comunitat nacional. I si hom retrocedeix en el llenguatge, significa que també retrocedeix en el camp de les idees.

Si a determinades comarques (fora de l’Àrea metropolitana, i com més lluny pitjor), n’hi diem “territori”, quin concepte de país es té? I això serveix igual per a la classe política, com per a la periodística i l’empresarial. Nosaltres som un país, un país sencer, que no es divideix en cap “territori”. Cada cop que algú pronuncia el mot “territori” enlloc de país, es mor un gatet i a algun ponentí i a algun pirinenc els agafa un cobriment de cor.

Si alguns fan anar el terme regió per referir-se a Catalunya, per què desvirtuen els mots emprats en la seva sacrosanta Constitució, en l’Estatut vigent (i al·legal), i en lleis emanades del Parlament de Catalunya? Per què empren terminologia preconstitucional i carpetovetònica per referir-se a la Nació catalana? El llenguatge no és asèptic, és fortament ideològic i, per tant, emprant aquest mot es vol fer guanyar una determinada ideologia (reaccionària, per si no se m’havia entès). I, si hom parla de “província”, ¿amb quina accepció terminològica l’empra? Com a divisió d’un tot? Com a exaltació localista? Com a nostàlgia d’allò que fou i no hauria de ser? ...

13-XII-24, elnacional.cat