|
|
Hola!
Potser no tots els nostres lectors ho recorden. Per això, abans de començar aquest correu, deixa'ns posar aquestes dades per escrit:
|
|
PRIMERA:
Segons un estudi forense del Citizen Lab de la Universitat de Toronto, el telèfon d'Albano Dante Fachin va ser interceptat amb el programa espia Pegasus en les següents dates:
> 31 d'octubre de 2019
> 13 de novembre de 2019
> 17 de novembre de 2019
SEGONA:
Segons el sumari del cas Tsunami, la Guàrdia Civil, seguint ordres del jutge Alejandro Abascal i amb el vistiplau del fiscal Miguel Ángels Carballo, va intervenir les nostres comunicacions. Dades:
> Quatre telèfons punxats: Albano Dante Fachin, Marta Sibina Camps i dos familiars directes.
> 299 converses enregistrades, transcrites, traduïdes i comentades.
> Tres mesos amb les comunicacions intervingudes: des del 16 de desembre de 2019 i el 16 de març de 2020.
|
|
Tot això ja ho havíem explicat aquí i aquí.
Però aquesta setmana s'ha estrenat als Estats Units un documental sobre Pegasus i la resposta mediàtica i política a casa nostra ens obliga a preguntar-nos:
Què redimonis està passant aquí?
Comencem.
|
|
|
|
Aquest dissabte 16 de novembre es va estrenar a Nova York el documental "Surveilled", del periodista nord-americà Ronan Farrow. El film tracta sobre el funcionament de Pegasus, dels seus perills i, com a exemple i fil conductor central, explica com l'Estat espanyol va fer servir Pegasus contra l'independentisme.
L'estrena del documental ha tingut una cobertura mediàtica potent als Estats Units i el seu director ha estat entrevistat a la CNN, a la cadena ABC, a Variety, Daily Show i han aparegut ressenyes a diaris com The Guardian o The Wall Street Journal.
A casa nostra, però, la cobertura ha estat molt més "tèbia".
Cal destacar que VilaWeb ha dedicat gairebé una cobertura especial, de la mà de Josep Casulleras. També El Periódico, El Món i El Nacional han ressenyat el documental i el matinal Tot es mou va entrevistar una de les víctimes. Però, més enllà d'això, hi ha tres dades que són simptomàtiques:
|
|
1) Cap diari en paper va dedicar-hi ni un centímetre quadrat de la seva portada.
2) Al web de TV3, cap rastre que cap Telenotícies de TV3 hagi recollit la notícia.
3) El País i eldiario.es (mitjans suposadament "progressistes") no li han dedicat ni una línia.
|
|
Aquesta "tebior" contrasta brutalment amb la cobertura que va tenir el cas quan va esclatar:
|
|
 |
PREGUNTES:
> Com és que ara, quan surt a la llum una peça periodística que aporta informació molt rellevant sobre el cas, no mereixi ni un centímetre quadrat a les portades?
> Com és que no hi ha cap titular a TV3?
> Com és que el diari Ara no ha fet cap ressenya del documental i, en canvi, The Guardian n'ha fet una de 1433 paraules que recull específicament el cas català?
> Com és que The Wall Street Journal dedica tota una peça al documental de Farrow i fa menció específica al cas català, però un diari editat a Barcelona com La Vanguardia no diu absolutament res?
|
|
|
|
Pel que fa a les reaccions dels representants polítics, la cosa també és preocupant.
Jéssica Albiach i Gabriel Rufián, per exemple, han fet més tuits sobre la polèmica entre La Revuelta i El Hormiguero que sobre el documental sobre Pegasus, al qual no li han dedicat ni tan sols un retuit. L'Oriol Junqueras i l'Elisenda Alamany tampoc han dit res.
A banda d'aquests quatre casos, és veritat que uns quants dels polítics independentistes que han estat espiats amb Pegasus han fet tuits sobre l'estrena del documental. Ho han fet, per exemple, Pere Aragonès i Carles Puigdemont.
Però més enllà del tuit de rigor, si anem a la pàgina web de Junts i ERC no trobem res de res. Hi ha notícies sobre l'oli català, sobre les bonificacions als títols de transport, sobre microtalls elèctrics a les Garrigues i molts retrets al govern de Salvador Illa... però ni una paraula sobre les últimes notícies sobre Pegasus.
I davant tot això és inevitable preguntar-se:
què està passant aquí?
|
|
> Estem parlant d'un documental que s'està distribuint arreu del món a HBO, una de les quatre plataformes més poderoses del món, juntament amb Netflix, Amazon i Disney.
> Estem parlant d'un documental que no només tracta sobre Catalunya, sobre l'independentisme i sobre la guerra bruta de l'Estat, sinó que posa tots aquests elements al centre mateix de tota la història. De fet, al documental i als mitjans que recullen la història, l'argument de fons és: “El que ha passat a Espanya... podria passar aquí".
> I el més important de tot: no estem parlant d'un simple desacord polític, d'una picabaralla com cada dia hi ha al Congrés o al Parlament. Estem parlant d'un Estat que intervé il·legalment les comunicacions dels oponents polítics, d'activistes, advocats i periodistes. I ens sabria greu allargar-nos massa, però no podem evitar posar negre sobre blanc el que significa intervenir les comunicacions de les persones sense ordre judicial:
|
|
> És una violació al dret a la privacitat, garantit per l'article 12 de la Declaració Universal dels Drets Humans i l'article 8 del Conveni Europeu dels Drets Humans (CEDH) que protegeixen la intimitat i la confidencialitat de les comunicacions.
> És una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, recollit a l'article 24 de la Constitució espanyola. Sense ordre judicial, es nega la supervisió i autorització d'un jutge, la qual cosa és imprescindible per garantir que una mesura tan invasiva sigui legítima.
> És un atac al principi de l'estat de dret: Una actuació sense control judicial implica que es pot actuar de forma arbitrària, posant en risc el principi de separació de poders.
> És un incompliment de les normes internacionals. La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (article 7) i altres tractats internacionals exigeixen que la intervenció de comunicacions sigui proporcional, necessària i autoritzada legalment
|
|
Davant la contundència de tot plegat, la tebior mediàtica i política amb la qual ha estat rebut el documental Surveilled a Catalunya ens parla de la mala salut democràtica en què vivim.
Els mateixos mitjans i partits que cada dia ens alliçonen sobre "fake news", sobre "inclusió", sobre "discursos d'odi" i sobre "extrema dreta", avui passen de puntetes davant uns fets que són absolutament gravíssims i que posen en perill real i imminent la base mateixa del sistema democràtic.
I el que és encara més preocupant: la tebior amb la qual ha estat rebut Surveilled no és un fet aïllat sinó que és la darrera d'una sèrie de "tebiors" que són molt i molt preocupants i que no poden caure a l'oblit.
Atenció.
|
|
|
|
Abans hem vist les portades dels diaris quan va esclatar el CatalanGate, a l'abril de 2022. L'escàndol mediàtic i polític va ser enorme. L'endemà de saber-se la notícia Oriol Junqueras i Carles Puigdemont van comparèixer a l'Eurocambra per denunciar l'espionatge i a casa nostra semblava que els pactes entre ERC i el PSOE saltaven pels aires i Pere Aragonès anunciava:
|
|
“la confiança amb el govern de l’estat i les seves institucions és mínima. Es fa molt difícil confiar en algú que t’ha estat espiant" i demanava "una investigació independent".
|
|
Molt bé. Ara avancem fins set mesos més tard, al dia 8 de novembre de 2022. Aquell dia el Parlament Europeu va fer públic l'informe de la "Comissió Pegasus" on assenyalava durament l'Estat espanyol i el govern de Pedro Sánchez:
|
|
 |
L'informe era un cop dur per a Sánchez. Però el que ens interessa d'aquell dia és la roda de premsa que va donar la llavors consellera d'Exteriors Meritxell Serret. A la compareixença Serret va dir:
|
|
"Fem i farem servir sempre totes les vies al nostre abast per denunciar aquest escàndol majúscul (...) Exigirem transparència i investigació pública, demanarem responsabilitats i dimissions".
|
|
Davant aquestes afirmacions, quan va arribar el torn de preguntes, un periodista va preguntar:
|
|
"Li volia preguntar si l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat han fet algun tipus d'informe del que ha succeït amb el cas Pegasus i si aquest informe o aquesta investigació està enllestida, o no, o si es portarà a la comissió d'investigació del Parlament Europeu o a la causa de la querella del president Aragonès... És a dir: què ha fet l'aparell administratiu de la Generalitat en aquesta qüestió".
|
|
|
|
"Doncs... eh... si li he de ser sincera ara mateix no tinc aquesta informació concreta que em demana... perdoni... fa poc temps que soc consellera... però em comprometo a poder-la proporcionar com a Govern".
|
|
I el periodista repregunta:
|
|
"Perdoni consellera, però, o sigui, m'està dient que fa 8 mesos que el president de la Generalitat li han punxat el telèfon i llavors, en 8 mesos, vostè, que presidia la comissió d'investigació del Parlament sobre aquest cas, no té ni idea de si la Generalitat ha fet alguna cosa... Perdoni, però si aquest cas és tan greu... què estan fent vostès?
|
|
|
|
"Jo ara aquí no tinc informació concreta. I ara com ara, crec que poc més a afegir".
|
|
És xocant llegir-ho per escrit, oi?
A la mateixa roda de premsa on la consellera diu "Fem i farem servir sempre totes les vies al nostre abast per denunciar aquest escàndol majúscul" admet que no té cap informació sobre si els òrgans especialitzats de la Generalitat estan fent alguna cosa. La consellera que hauria d'explicar al món l'atac rebut des d'Espanya, la consellera que formava part de la comissió que investigava el cas, la consellera del partit amb el president espiat per l'Estat... No sabia res sobre quines investigacions estava fent el govern del qual formava part?
En el seu moment a OCTUVRE vam fer un vídeo sobre aquesta roda de premsa. Dos anys més tard encara ningú ha donat cap explicació.
|
|
|
|
Com es pot veure la "tebior" amb què va ser rebut el documental Suveilled ve de lluny. I el 'modus operandi' sempre és el mateix:
per una banda, es manifesta una profunda indignació per la gravetat del cas, tuits abrandats dient que "cal arribar fins al final" i anuncis de tota mena d'accions jurídiques i polítiques... i a continuació... un silenci i una inactivitat inexplicables.
Continuem.
Ara tornem a avançar uns mesos, fins a l'octubre de 2024.
Recordeu l'informe del Parlament Europeu que carregava contra Espanya i el govern del PSOE?
Doncs una de les coses que deia aquell informe era que l'Estat havia d'obrir una investigació a fons del que havia passat amb Pegasus i els independentistes.
D'acord amb aquesta petició, ERC va acordar amb el PSOE fer una comissió d'investigació sobre Pegasus al Congrés dels Diputats.
Això va passar poc després que Junts i el PSOE pactessin crear una altra comissió d'investigació sobre l'Operació Catalunya.
Molt bé.
La cosa és que l'octubre de 2024 ERC i el PSOE van acordar "fusionar" les dues comissions: la de Pegasus i la de l'Operació Catalunya. (Aquí ho explica Josep Casulleras).
Junts va estar-hi d'acord. I això també és absolutament inexplicable. Recapitulem:
|
|
1) Aconsegueixes una comissió específica per Pegasus, gràcies a una victòria internacional al Parlament Europeu que posa contra les cordes el PSOE... i després pactes amb el PSOE tancar aquesta comissió?
2) Junts i ERC han dit que es tanca la comissió específica, però que les investigacions continuaran en la comissió sobre l'Operació Catalunya. Bé: algú podria pensar que tant se val si es fa la investigació en una comissió o en una altra... Però no és el mateix. Per què? Atenció al nom complet de la comissió d'investigació:
“Comissió d’investigació sobre la denominada Operació Catalunya i les actuacions del Ministeri d’Interior durant els governs del PP en relació amb presumptes irregularitats que vinculen alts càrrecs i comandaments policíacs amb l’existència d’una trama parapolicíaca”.
|
|
Ho veieu, oi? La investigació de l'escàndol de Pegasus queda diluïda en una comissió que al seu mateix nom avisa que tracta qüestions succeïdes "durant els governs del PP".
I és clar: l'espionatge amb Pegasus va tenir lloc durant el govern del PSOE. Així doncs, gràcies a aquest acord entre ERC, Junts i el PSOE, ara mateix no hi ha cap comissió específica sobre com el govern de Pedro Sánchez va fer servir Pegasus per espiar independentistes.
|
|
|
|
Imagina't que aquesta setmana una persona als Estats Units, a França o a Anglaterra veu el documental Surveilled i descobreix que l'Estat espanyol és l'exemple mundial d'espionatge fet amb Pegasus, una eina brutal que vulnera els drets més bàsics de les persones i corromp l'essència mateixa de la democràcia.
Imagina't que el tema li interessa prou per esbrinar quina ha estat la resposta dels partits catalans davant aquesta agressió sense precedents... i llavors:
|
|
> descobreix que quan els independentistes tenien el control del Govern de la Generalitat de Catalunya, no van fer servir les eines disponibles de la seva administració per investigar a fons el cas.
> descobreix que el Parlament Europeu va obligar el govern del PSOE a obrir investigacions, però que gràcies als seus pactes amb els independentistes -les víctimes- aquestes investigacions es van diluir al Congrés.
> descobreix que els independentistes espiats han votat a favor de la investidura del govern del PSOE que els va espiar. I no només això: que a canvi de la investidura els independentistes ni tan sols van demanar que es rellevés als ministres responsables de l'espionatge. Perquè cal que no ho oblidem: quan l'Estat va espiar-nos el ministre de l'interior era Marlaska i la ministra de Defensa era Margarita Robles. Marlaska i Robles, que van justificar públicament l'espionatge en qüestió criminalitzant la protesta pacífica i alimentant les històries sobre suposades ingerències russes mai demostrades...
> i, per acabar, el nostre hipotètic espectador descobreix que els partits independentistes catalans no només han entregat els seus vots al PSOE per governar a l'Estat, sinó que també li han entregat el govern de la mateixa Generalitat de Catalunya.
|
|
Us imagineu la cara que se li quedaria a aquest espectador dels Estats Units, Regne Unit o França després de descobrir tot això? Segurament només podria pensar dues coses:
a) O Aquests independentistes són bojos.
b) O El PSOE ha aprofitat bé Pegasus i té prou informació delicada dels independentistes per a obligar-los a trair la nació a la qual diuen representar.
Qui podria culpar-lo de pensar d'aquesta manera?
|
|
|
|
A OCTUVRE creiem que l'escàndol de Pegasus només ha fet que començar.
Tot això que hem explicat avui té unes implicacions polítiques enormes que no només afecten fets del passat sinó que condicionen moltes coses que encara hem de veure i, per això, hem cregut que calia fer aquesta cronologia i aquesta recopilació de fets que alguns volen que s'esborrin del debat públic.
A OCTUVRE creiem que l'escàndol de Pegasus només ha fet que començar.
Dit tot això, creiem que és important que ens organitzem per tal que el màxim nombre de persones vegi el documental de Ronan Farrow.
Evidentment, el documental està protegit pels drets d'autor i qui vulgui veure'l haurà de donar-se d'alta en HBO. I compartir-ho tant com la tecnologia li permeti.
A la vegada, caldrà estudiar la manera d'articular accions col·lectives arreu del territori al voltant d'aquest documental. A OCTUVRE tenim algunes idees.
Per acabar: sembla que tots plegats s'han proposat acabar amb la nostra paciència i amb les nostres ganes de lluitar per la llibertat del país.
Davant això la millor resposta és no acceptar com a normal tanta "tebior" com la que estem veient.
Per això, si aquesta informació t'ha semblat interessant, comparteix-la. Els teus contactes t'ho agrairan.
Esperem que acabis de passar un bon diumenge,
una abraçada,
Marta i Albano.
|
|
|
|
 |
PD1: La setmana passada vam anar a presentar el projecte d'OCTUVRE a Caldes de Montbui, a la preciosa Sala Noble de Can Rius. És una cosa que fem sovint i que, de tant en tant, ens agrada explicar. Per a nosaltres és un honor que hi hagi gent que dedica esforços per organitzar trobades per explicar què intentem fer a OCTUVRE. Gràcies!
|
|
PD2: No confiem gens en la justícia espanyola i, per això, fins ara, no havíem posat cap denúncia penal pel fet d'haver estat espiats amb Pegasus. Però davant tanta inacció, tanta tebior i tanta complicitat, vam anar a la Ciutat de la Justícia i vam posar aquesta denúncia:
|
|
 |
|
|
 |
Com sabeu, OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat.
OCTUVRE es finança gràcies als seus socis i donants.
Si aquesta informació t’ha semblat útil i ens vols ajudar a continuar treballant, fes clic aquí. Allà podràs llegir els detalls del projecte i fer una aportació si ho consideres oportú.
|
|
NOTA: És possible que aquest correu t’hagi arribat perquè te l’ha enviat un amic o perquè has trobat l’enllaç a les xarxes socials. Si vols que t’enviem els correus directament al teu correu, fes clic aquí i deixa’ns la teva adreça!
|
|
|
|
|
|
