Geòrgia, cruïlla entre la Unió Europea i Rússia
Bidzina Ivanishvili, aquest maig, en un míting de Somni Georgià en defensa de la llei d'agents estrangers. Tot i l'orientació prorussa, el partit manté l'exhibició de símbols europeus. Autor/a: Jelger Groeneveld @ Flickr Milers de persones es van congregar dilluns a la nit davant la seu del Parlament de Geòrgia, a Tbilisi. Els manifestants, amb banderes georgianes i de la Unió Europea, protestaven per la victòria del partit populista i prorús Somni Georgià en uns comicis celebrats dos dies abans, i exigien una repetició electoral. Analitzem la situació creada al país caucàsic i explorem els escenaris de futur d’aquesta crisi.
“Vosaltres no heu perdut les eleccions”, va dir la presidenta de la república, Salomé Zourabichvili, als milers de manifestants: “Us han robat el vot i han intentat robar-vos el futur, però ningú té dret a fer-ho i no deixareu que això passi!”. Amb aquestes paraules, Zourabichvili i els líders dels partits que formen una coalició europeista declaraven no reconèixer els resultats, boicotar la formació del nou parlament i instaven la població a mantenir protestes sostingudes reclamant unes noves eleccions legislatives sota supervisió internacional.
Acusacions de frau
El Comitè Electoral Central de Geòrgia va anunciar diumenge que Somni Georgià, que governa el país des de fa dotze anys, havia guanyat les eleccions legislatives amb gairebé el 54% dels vots, aconseguint així 91 escons dels 150 del Parlament. La coalició opositora europeista, encapçalada per Zourabichvili, que ocupa el càrrec de presidenta de la república amb un poder merament simbòlic, però que ara s'ha convertit en la líder de l'oposició, es va quedar al voltant del 37% dels vots. L'oposició va guanyar en algunes zones de la capital, però va perdre a la resta del país, i va acusar el partit de Somni Georgià i el seu aliat, Rússia, d'haver dut a terme una tupinada. En un discurs de diumenge al vespre, Zourabichvili va denunciar que la manipulació dels resultats havia estat una “operació especial russa contra la nostra gent, contra el nostre país”.
Diferents actors van reportar múltiples irregularitats al llarg de la jornada electoral: un dels principals partits opositors, el Moviment Nacional Unit, va denunciar un atac a la seva seu el dia dels comicis, i també agressions als col·legis. Diversos observadors independents, entre els quals l'OSCE, van registrar pressions i intimidació, i també compra de vots. Observadors del Parlament Europeu van indicar que havien presenciat casos “d’emplenament de vots” i “atacs físics” contra observadors.
Mentrestant, l'actual primer ministre Irakli Kobakhidze, de Somni Georgià, va parlar d'un èxit impressionant i va acusar l’oposició de “soscavar l’ordre constitucional del país” en negar la legitimitat del sufragi. Segons el primer ministre, “si deixem que l'oposició arribi al govern, portarà el país a la guerra en una setmana”, fent èmfasi de nou en un dels temes centrals de la seva campanya electoral: atiant la por a la imminència d'una guerra amb Rússia si els proeuropeus aconseguien al poder. La disjuntiva de “guerra o pau”, tal com han presentat l'escenari postelectoral, ha calat entre una part de la població que encara té molt present la guerra llampec entre Geòrgia i Rússia el 2008. De fet, des d'aleshores gairebé un 20% del territori georgià, les repúbliques d'Ossètia del Sud i Abkhàzia, està ocupat militarment per Rússia.
El Kremlin, per la seva banda, nega cap ingerència en les eleccions i celebra la victòria de Somni Georgià. Els països bàltics i Polònia, d'altra banda, s'han alineat amb la postura dels opositors i consideren els resultats com a no vàlids. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha exigit una investigació de les irregularitats. I una declaració signada per tretze governs europeus, entre els quals hi ha Alemanya, França, o Suècia, condemnava les irregularitats en la votació i exigia una investigació imparcial.
Ivanishvili, l'home darrere Somni Georgià
Somni Georgià és un partit fundat i liderat pel magnat Bidzina Ivanishvili, l’home més ric de Geòrgia amb una fortuna estimada de més de 4.900 milions d'euros, segons Forbes. Com altres oligarques, l'origen de la seva riquesa prové de les privatitzacions de grans empreses estatals a Rússia als anys 90 i principis dels 2000, després de la caiguda de l’URSS. El 2012 va fundar Somni Georgià, i ràpidament va aconseguir desplaçar del poder el Moviment Nacional Unit, encapçalat per l'avui empresonat expresident Mikheil Saakashvili, que havia fet el primer gir per allunyar-se de Moscou i canviar el rumb cap a la Unió Europea.
Ivanishvili va exercir de primer ministre només un any, i va dimitir del càrrec. No obstant això, segons afirmen diversos analistes, Ivanishvili sempre ha mogut els fils del poder encara que no ocupi el tron, i durant diferents mandats ha anat col·locant a homes de la seva confiança en els principals ministeris, així com en alts càrrecs de la judicatura i de les forces de seguretat. “Ha convertit el país en una empresa privada, de la qual ell n'és el propietari al 100%”, ha afirmat recentment l'analista polític Gia Khukhashvili, antic assessor i confident d’Ivanishvili.
Tomb cap a Moscou
Després de promoure inicialment una agenda liberal i proeuropea, Somni Georgià ha virat cap a postures antioccidentals i antiliberals, especialment des de la invasió russa d'Ucraïna el 2022. Si bé sobre el paper el partit d'Ivanishvili sempre ha defensat un acostament a Occident, especialment amb l'objectiu d'integrar Geòrgia a la Unió Europea, gradualment ha anat adoptant posicions cada cop més favorables al Kremlin. Tanmateix, ha mantingut la façana d'un partit proeuropeu, ja que la integració a la UE compta amb un ampli consens entre la població (s'estima que un 80% de la ciutadania hi està a favor).
Els motius del canvi de postura d'Ivanishvili podrien obeir a una anàlisi centrada estrictament en la seguretat del país: Rússia ha avisat en diverses ocasions els seus veïns del Caucas que no tolerarà que deixin de formar part de la seva esfera d'influència. Moscou és altament hostil a qualsevol apropament del que ell considera “el seu pati del darrere” a organitzacions com la Unió Europea o l'OTAN; el darrer exemple d'aquesta política agressiva va materialitzar-se el febrer de 2022, quan Moscou va llançar una dura ofensiva contra Ucraïna. Així, davant la possibilitat real d'un nou atac militar de Rússia contra Geòrgia, tal com va succeir el 2008, Ivanishvili podria haver decidit que l'apaivagament de l'agressor era la millor estratègia possible. I res no apaivagaria més Rússia que distanciar-se ben lluny d'Occident.
Així doncs, els passos més decisius per evitar el camí cap a la integració europea es van produir després que Geòrgia obtingués l'estatus de candidata a la UE, el desembre de 2023. Pocs mesos després, Tbilisi va aprovar dues lleis que congelarien el procés d'adhesió: la llei d'agents estrangers i la llei que prohibeix la “propaganda” LGBTQ.
L'aprovació i entrada en vigor de la llei d'agents estrangers va generar una gran repulsa entre la ciutadania i va provocar protestes multitudinàries als carrers de Geòrgia durant setmanes perquè es tractava d'una normativa pràcticament calcada a la que havien utilitzat les autoritats russes per desmantellar la societat civil i mitjans de comunicació que no li eren afins. Ara, tant a Geòrgia com a Rússia, les organitzacions que reben finançament de l'exterior han d'inscriure's en un registre com a “agent dels interessos d'una potència estrangera” i identificar-se públicament com a tals. Aquesta normativa ja ha provocat el tancament de nombroses ONG i mitjans de comunicació a Rússia, que es van veure sobrepassats per les càrregues burocràtiques i multes per incompliment de la llei.
Al mateix temps, sabent que l'activació d'aquestes normes torpedinaven el procés d'entrada a la UE, Somni Georgià va aprovar l'abril de 2024 una altra regulació polèmica, la “llei offshore”, que ofereix importants exempcions fiscals per als actius offshore que entrin al país. Segons va denunciar la branca georgiana de Transparency International, aquestes disposicions permeten que persones amb ingents patrimonis, com Ivanishvili i altres oligarques, repatriïn riqueses des de paradisos fiscals sense barreres financeres. Això, afirmen, és tant una maniobra per protegir els actius d’Ivanishili de cara a futures sancions, com per atreure capital estranger, incloent-hi magnats russos que podrien buscar refugi a Geòrgia de les sancions occidentals.
Escenaris de futur
Ara mateix a Geòrgia s’hi viuen uns moments de màxima tensió. El país corre el risc de patir una crisi institucional en tota regla, que per extensió també podria repercutir en les relacions entre Rússia i la UE. Les friccions generades pels resultats de les eleccions formen part d'un context molt polaritzat en què un gran moviment de protesta, majoritàriament format per joves georgians que s'emmirallen en occident, s'enfronta a un govern que no vol provocar a Moscou.
Es dibuixen, a grans trets, quatre possibles escenaris de futur, depenent de les accions que emprenguin els actors clau implicats:
El primer escenari seria una repetició de la Revolució de les Roses de Geòrgia del 2003 en què les protestes massives al carrer després d'una tupinada van aconseguir derrocar el govern corrupte i autoritari de Shevardnadze.
El segon escenari, que desembocaria en un context com el de Bielorússia el 2020, implicaria que les autoritats georgianes optin per la violència i repressió extrema contra els manifestants. Si això succeís, es podria acabar amb els líders de l'oposició proeuropea a l'exili, amb la UE imposant sancions contra les elits, i amb bona part de la societat civil a la presó.
El tercer escenari seria arribar a una situació similar a la de l'Euromaidan, que va començar a Kíiv el 2013 i va acabar, uns mesos més tard, amb la destitució del govern prorús que aleshores governava a Ucraïna. Això es va aconseguir mitjançant la mobilització popular, però també amb mesures de força i de combat exercides per part d’alguns manifestants. Aquest tipus d’intervenció, no obstant això, podria proporcionar el pretext per a una intervenció directa russa, com va passar a Ucraïna el 2014.
Finalment, l'últim escenari podria ser que, per esgotament i davant una repressió no molt dura, però constant i sostinguda en el temps, la població optés per retirar-se dels carrers. En aquestes condicions, Somni Georgià podria instaurar un govern autoritari, desfer-se d'aquells partits polítics o organitzacions que li fan nosa, i buscar una aliança amb Rússia sense pal·liatius.
Sigui el que sigui el que acabi succeint, la realitat és que Geòrgia torna a estar abocada a una crisi per no poder decidir lliurement i sense pressions externes quina hauria de ser la seva orientació geopolítica. És un estat sobirà, però el seu veí poderós no el deixa actuar com a tal. Fins quan?
Autor/a
Marta Ter
Analista i investigadora sobre política i societat russa a Observatorio Eurasia. Llicenciada en Filologia Eslava i màster en Relacions Internacionals.