(edit) post-prussès, els formats; Cassandra

 Benvolguts,

alguns comentaris, a disposar, per si servissin d'animació:

Està bé tenir un relat, un pla d'acció i, fins i tot, propòsits, però de cara al desplegament, i l'eficient manteniment de l'estable funcionament de l'entitat, és imprescindible un format adequat, el format convenient als propòsits, acció i relat, aquell format que els mostra per si mateix (i aquí mencionaríem els tòpics d'en Gandhi, de'n McLuhan, ...).

Suggerència: crear una "Oficina de Nous Formats", de disseny corporatiu, d'enginyeria organitzativa, que defineixi els formats i maneres més eficients, superant l'standard dominant (fet de, p.e., trobades entre setmana de 19 a 21h; obligacions i limitacions d'enquadrament de la 'militància'; reunions de treball els dissabtes pel matí , ...) i deixant de banda models obsolets.

"Noves formes de lluita, noves eines o revertint les de l'adversari" "requereixen imaginació, esforç i temps". Però acabada ja una fase de "mobilització ciutadana, massiva i pacífica", seguim fent accions obsoletes (vagues standard, ...) i/o contraproduents (tallades de calçades, ...), quan cal mantenir la mobilització especialitzada, reduïda i noviolenta. Una branca de l'Oficina de Nous Formats podria dedicar-se a proposar-ne exemples, com llargues (i publicitades) cues a segons quins consulats UE de ciutadans europeus residents a Catalunya demanant la nacionalitat (renunciant a l'espanyola però reclamant mantenir l'europea).

Està bé no ser, només, un actor electoral, però mentre es sigui, també, un actor electoral, suggereixo crear una "Oficina Electoral" permanent (doncs les 'campanyes' són permanents), que tingui l'entitat "sempre a punt".

És críticament perjudicial no tenir una trama de lideratge cohesionada, coherent i -massivament-convincent. I l'única manera d'assegurar-la és una ENA (École Nationale d'Administration) pròpia. No suggereixo res.

La "participació ciutadana" és un mite generalment desmotivador i frustrant. La participació és plaent i satisfaent si és percebut "un projecte ambiciós i il·lusionant" fonamentat en l'empoderament civil, l'equitat, el coneixement, ...per a esdevenir referent geopolític. Sí.

Unilateralitat?, "dret a decidir"?, autodeterminació?, ...hem de retornar a èpoques en les que la gent no es podia divorciar? En nom de què, si no, no renunciarem a la garantia jurídica de poder-nos diivorciar?

Sí, la propera "batalla jurídica internacional" serà d'"especial rellevància". I la hipotètica victòria es perdrà si els guanys es dediquen a la lluita entre partits indepes..

La política és el qui decideix què.

La llibertat, no és un què, sinó un com.

Hi ha una relació directa entre el format de l'organització política i la mena de producte polític que produirà ...

Salut i (molta) llibertat.

Cassandra

novembre 2019