setè referèndum no vinculant sobre l’estatus de Puerto Rico
ingrés als EUA, independència o sobirania en lliure associació, opcions a triar · Tres candidatures es disputen el control del govern de l’illa
Pierluisi, el dia de la convocatòria del setè referèndum. Autor/a: Gobernación de Puerto RicoCoincidint amb les eleccions a Puerto Rico i als Estats Units del 5 de novembre vinent, els ciutadans porto-riquenys estan convocats a votar en un referèndum no vinculant sobre l’estatus polític d’aquest país caribeny. Sí, un altre cop: serà el setè que s’organitza i no hi ha gaire motius per pensar que no acabi com els altres sis: sense canvis en la relació entre Puerto Rico i els Estats Units.
En la votació, la ciutadania podrà votar entre tres opcions per al futur de Puerto Rico: ingressar als EUA com a estat número 51, assolir la plena independència, o esdevenir un estat sobirà en lliure associació amb els EUA. La votació no té el suport del Congrés dels Estats Units —Puerto Rico és, legalment, una dependència d’aquesta cambra legislativa—, ni del cap de govern estatunidenc, Joe Biden, ni dels dos principals candidats a la presidència, Kamala Harris i Donald Trump.
[Si voleu aprofundir en diverses qüestions legals i històriques de l’estatus de Puerto Rico, teniu a la vostra disposició aquests dos articles de 2017 i de 2020, que continuen sent vigents.]
Com ha passat en els darrers referèndums, la convocatòria de la votació és iniciativa del Partit Nou Progressista (PNP), conservador i partidari de l’ingrés de Puerto Rico a la federació nord-americana. El governador de Puerto Rico, Pedro Pierluisi (PNP), admetia en el moment d’anunciar el referèndum que la motivació de convocar-lo era que aquesta “és la millor manera d’exigir-li acció al Congrés dels Estats Units”.
El 2022, la Cambra de Representants dels EUA va aprovar una llei que es proposava d’acabar amb l’estatus colonial de Puerto Rico i de substituir-lo bé per l’estatalitat dins dels EUA, bé per la sobirania. El Senat, però, no la va aprovar, i el tràmit parlamentari va recomençar el 2023. En tota la història s’han presentat més de 130 proposicions de llei al parlament nord-americà per resoldre l’estatuts de Puerto Rico. No n’ha prosperat cap.
A banda del poc o nul interès als Estats Units, el referèndum és rebutjat per la resta de partits representats a l’Assemblea Legislativa de Puerto Rico. El Partit Popular Democràtic (PPD, socioliberal, partidari de la lliure associació) demana el vot en blanc i considera que la convocatòria no és sinó una estratègia del PNP per incentivar els seus votants a acudir a les urnes. El Partit Independentista Porto-riqueny (PIP), el Moviment Victòria Ciutadana (MVC) i Projecte Dignitat (PD) asseguren que el nou plebiscit és “un engany”.
La batalla pel govern
A la pràctica, la batalla política a Puerto Rico està realment centrada en les eleccions a governador (cap de l’executiu) i a l’Assemblea Legislativa. Les enquestes preveuen que, per primera vegada, un candidat que no pertanyi ni al PNP ni al PPD pugui ser un dels dos més votats en l’elecció al càrrec de governador. La favorita és Jenniffer González-Colón (PNP), amb el 37% de les preferències segons un sondeig de fa un mes, però la gran novetat és que Juan Dalmau, candidat del Partit Independentista, té un 25% d’intenció de vot, xifra impensable ara fa deu anys. Dalmau, que també compta amb el suport de l’MVC, supera de dos punts el candidat del PPD, Jesús Manuel Ortiz. Més encara: la mateixa enquesta situa Manuel Natal, candidat de l’aliança entre l’MVC i el PIP, al capdavant de la cursa electoral a l’alcaldia de la capital porto-riquenya, San Juan.
Si guanya, Dalmau —que es presenta amb un programa d’esquerres i ambientalista— assegura que convocarà una Assemblea Nacional de l’Estatus per superar el sistema colonial vigent i definir tres propostes concretes i negociades amb el Congrés: una sobre l’ingrés als EUA, una altra sobre la independència i una tercera sobre la lliure associació. Les tres propostes seran sotmeses a votació de la ciutadania porto-riquenya, que haurà de decidir quina prefereix. Són les mateixes tres propostes del referèndum convocat per Pierluisi, però havent-les acordat prèviament amb Washington i partint de la legitimitat extra d’una assemblea porto-riquenya convocada expressament.
En el primer debat electoral entre candidats, González Colón va usar la qüestió de l’estatus per atacar Dalmau. La candidata annexionista va recordar que el pressupost de Puerto Rico depèn en bona part dels fons federals nord-americans i es va demanar què passaria si un independentista arribés a la governació. Dalmau va provar de marcar un perfil moderat i va recordar que la seva proposta és “per descolonitzar” i que no imposaria la independència a ningú.
Bad Bunny, Residente i els morts que voten
Qui també vol tenir el seu rol en les eleccions porto-riquenyes són els músics Bad Bunny i Residente. El primer ha aixecat una enorme polseguera en pagar diversos anuncis lluminosos en què afirma, entre altres coses, que “votar el PNP és votar corrupció”. El segon, líder del grup Calle 13, dona suport a Dalmau en un vídeo en què apareix amb una samarreta amb el lema “Jennifer Mentirosa”.
Bad Bunny, a més, ha compartit una publicació del Centre de Periodisme d’Investigació (CPI) segons el qual 900.000 persones mortes estan inscrites en el registre electoral porto-riqueny. Milers d’aquestes persones haurien votat a les eleccions de 2016 i 2020. Els periodistes del CPI afirmen que els dos grans partits porto-riquenys (PNP i PPD) i la Comissió Estatal d’Eleccions (CEE) “coneixen bé” aquest “patró” que es fa servir “per cometre frau electoral”. Un exemple citat pel CPI en la investigació es refereix a un home registrat al cens que avui tindria 174 anys i que hauria exercit el seu dret a vot a les eleccions de 2020.
Aquest escàndol s’ha conegut al mateix temps que la CEE ha registrat cues molt llargues de ciutadans, molts dels quals joves, que es vol inscriure per votar. Alguns analistes pensen que aquesta irrupció de nous votants, desencantats amb el bipartidisme imperant fins ara i crítics amb la gestió econòmica dels successius governs porto-riquenys, pot conduir a una sorpresa en els resultats electorals del 5 de novembre.
Notícies relacionades
04.11.2020.
Plebiscit de Puerto Rico: guanya el “sí” a ingressar als EUA com a nou estat
26.05.2020.
Puerto Rico, cap al sisè referèndum no vinculant sobre el seu estatus polític
12.06.2017.
Escassa participació al referèndum de Puerto Rico, 97% de vots a favor de l'ingrés als EUA
Puerto Rico: seten referendum non constrenhent sus l’estatut de l’illa
Ça que la, l’eleccion del governador de l’illa es lo centre màger de la politica puertoricana amb un ròtle plan actiu dels musicians Bad Bunny e Residente
Tèxte legit
Ton navigador supòrta pas la reproduccion dels àudios.Lo 5 de novembre que ven, lo meteis jorn que las eleccions presidencialas dels Estats Units, a Puerto Rico los ciutadans participaràn a un referendum non constrenhent sus l’estatut politic del país. Serà lo seten còp qu’aquela question es votada, amb la possibilitat de causir entre tres opcions: venir lo 51n estat estatsunidenc, ganhar l’independéncia o venir un estat sobeiran en liura associacion amb los Estats Units, çò rapòrta Nationalia.
Totun, lo vòte a pas lo sosten del Congrès dels Estats Units. A mai, los principals candidats a la presidéncia dels Estats Units e los autres partits politics de l’illa lo refusan tanben. Lo Partit Democrata Popular (PPD) promòu lo vòte en blanc, del temps que lo Partit Independent Puertorican (PIP) critica lo referendum coma una estrategia politica del governador Pedro Pierluisi, del Partit Nòu Progressista (PNP), un partit conservator e partisan de l’integracion de Puerto Rico a la federacion estatsunidenca. D’efièch, Pierluisi reconeguèt al moment d’anonciar lo referendum que sa tòca èra “lo melhor biais d’exigir l’accion del Congrès dels Estats Units”, qu’en 2022 aprovèt una lei per metre lo ponch final a l’estatut colonial de l’illa e de lo remplaçar siá per l’estatalitat dins los Estats Units, siá per l’independéncia.
Una eleccion del governador controversiada
Ça que la, l’eleccion del governador de l’illa es lo centre màger de la politica puertoricana amb Jenniffer González-Colón (PNP) en cap dels sondatges, mas amb Juan Dalmau del PIP qu’anóncia una suspresa gràcias al sosten creissent del Movement de la Victòria Civica.
Los famoses musicians Bad Bunny e Residente jògan un ròtle actiu dins las eleccions de Puerto Rico. Bad Bunny a pagat per d’anóncias luminosas qu’acusan lo PNP de corrupcion, del temps que Residente sosten Juan Dalmau amb l’eslogan “Jennifer messorguièra”, en atacant la candidata del PNP.
En mai d’aquò, Bad Bunny a publicada una enquista del Centre pel Jornalisme d’Investigacion (CPI, segon la sigla en espanhòl) que revèla que 900 000 personas mòrtas son sus las listas electoralas puertoricanas, e que de milièrs d’aqueles mòrts aurián ja votat dins las eleccions precedentas. Aquel escàndol coïncidís amb un aument de las inscripcions electoralas, mai que mai dels joves, çò que poiriá afectar los resultats de l’eleccion del 5 de novembre.