Acord històric: el Regne Unit cedirà a Maurici la sobirania de les Chagos

El pacte entre els dos països esmenta el retorn a l’arxipèlag de la població originària, expulsada fa mig segle, però concreta poc i no té en compte el dret d’autodeterminació

 Diego Garcia. Diego Garcia. Autor/a: U. S. Federal GovernmentEn un comunicat històric, els governs del Regne Unit i de la República de Maurici han anunciat que l’arxipèlag de les Chagos serà retornat pel país europeu a l’africà. El 2019, el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) havia determinat que Londres havia de descolonitzar aquestes illes situades a l’oceà Índic. L’acord preveu la permanència de la base militar britànica de Diego Garcia durant un mínim de 99 anys i esmenta la possibilitat que la població autòctona de Chagos pugui retornar a l’arxipèlag.


En època colonial, el Regne Unit administrava les Chagos com a part de la colònia de Maurici, més al sud a l’oceà Índic. El 1965, tres anys abans de concedir la independència a Maurici, Londres va separar-ne les Chagos i hi va crear una nova administració sota el govern directe de Londres: el Territori Britànic de l’Oceà Índic.

El 1966, el Regne Unit va signar un acord amb els Estats Units perquè l’exèrcit nord-americà s’instal·lés a la base de Diego Garcia. Londres la té llogada a Washington fins al 2036. Entre 1966 i 1973, el Regne Unit va forçar tota la població de les Chagos —entre 1.000 i 2.000 persones, depenent de les fonts— a anar-se’n.



Des d’aquell moment, la discussió ha estat doble. D’un costat, el govern de Maurici denunciava que la retenció de les Chagos per part del Regne Unit era il·legal. El TIJ li va acabar donant la raó, i tot i que en un primer moment va donar allargues, el 2022 Londres es va avenir a negociar la cessió de les Chagos amb Maurici.

De l’altre, la població originària de Chagos ha reclamat el seu dret a retornar a l’arxipèlag i a ser compensada per dècades d’evicció i marginació, tant a Maurici com al Regne Unit i les Seychelles, els tres països on es van haver d’exiliar. I aquí és on el comunicat dels primers ministres del Regne Unit i Maurici no és del tot clar. Perquè el text parla d’un tractat futur en què “es demostrarà el compromís de les dues parts de donar suport al benestar dels illencs de Chagos”. I continua: “Maurici serà lliure d’implementar un programa de reassentament a les illes de l’arxipèlag de Chagos, exceptuant-ne Diego Garcia”, l’illa on es troba la base militar, “i el Regne Unit capitalitzarà un nou fons fiduciari, i donarà altres tipus de suport de manera independent, per al benefici dels illencs de Chagos”.

En què es concreten aquestes intencions? No s’explica, però hi ha diversos punts que, a priori, no satisfan les reivindicacions de les associacions d’exiliats. Primer, perquè el “programa de reassentament” queda a expenses del que digui el tractat i, en tot cas, de la voluntat de la República de Maurici. Segon, perquè exclou específicament l’illa de Diego Garcia, que és la més gran de l’arxipèlag. I tercer, perquè no reconeix cap mena de dret col·lectiu al poble de Chagos. I aquí cal recordar que algunes de les associacions d’exiliats reclamaven que la darrera paraula en la descolonització de Chagos la tinguessin els illencs i els seus descendents.

Una d’aquestes entitats, Chagossian Voices, ha reaccionat a l’anunci de l’acord amb un comunicat en què denuncia “l’exclusió” dels illencs de les negociacions que han tingut lloc i reclama que siguin inclosos en el procés d’elaboració del tractat entre el Regne Unit i Maurici que ha de possibilitar la transferència de sobirania. Sota el paraigua de Chagossian Voices, una nativa de Diego Garcia, Bernadette Dugasse, va intentar aturar les negociacions entre el Regne Unit i Maurici el 2023 fins que els illencs no hi fossin inclosos i sota l’argument que s’estava violant el dret a l’autodeterminació del poble de Chagos. La seva iniciativa no va prosperar.

En l’exili dels illencs de Chagos es poden trobar tres grans posicionaments sobre el futur de l’arxipèlag: una part és favorable a la sobirania de Maurici, una altra part defensa un autogovern ampli sota sobirania britànica, i encara una altra prefereix la constitució d’unes Chagos sobiranes. En qualsevol cas, la majoria d’organitzacions a l’exili reclamen que es reconegui els illencs com un poble indígena, distint del mauricià, i reivindiquen que es respectin tots els drets que són associats a aquesta categoria. Aquest darrer també va ser el posicionament que Human Rights Watch va expressar en un detallat informe el 2023, després d’haver-se entrevistat amb 43 illencs a l’exili.

Notícies relacionades