Edi Rama, el senyor de Tirana
Arreu d’Occident el primer ministre albanès, Edi Rama, és rebut amb una catifa vermella, en part perquè ajuda a mantenir l’arribada de refugiats sota control. Els seus opositors, però, afirmen que ha convertit el país en una autocràcia regida pels diners del narcotràfic.
Per Der Spiegel
Publicat el 23 de setembre de 2024
Núm. 2102,

Edi Rama, primer ministre albanès | Europa Press
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Se’l passeja per tot Europa com si fos un trofeu. El passat mes de gener, el partit conservador bavarès CSU —agermanat amb la CDU— va celebrar una convenció a porta tancada, però tenien un convidat especial: Edi Rama, líder del Partit Socialista d'Albània, hereu del llegat comunista d’Enver Hodscha i del Partit dels Treballadors el 1991. Al monestir de Banz, el primer ministre de Baviera, Markus Söder, aprofità l’ocasió per recalcar davant del distingit albanès que el seu país “forma part de la UE”.
El mes de maig, un Rama resplendent va comparèixer al costat del vicecanceller alemany, Robert Habeck, en qualitat de ponent principal durant la cerimònia d’entrega del Premi Carlemany, celebrada a la ciutat alemanya d’Aachen, on va apel·lar a l’esperit de la tolerància de què parlava Thomas Mann. Amb la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que l’estiu del 2023 va gaudir d’uns dies de relax a la vil·la de la família Rama a la costa de l’Adriàtic, gairebé cada cop que es veuen se saluden amb dos petons.
Edi Rama té 60 anys i en fa onze que governa Albània, un país candidat a formar part de la Unió Europea. Rama és un home alt i amb bones maneres. Un tipus que es posa vambes per rebre els convidats que venen de visita oficial i es treu les sabates per parlar amb els periodistes. És descendent de la burgesia socialista, parla diverses llengües amb fluïdesa, fou jugador a la selecció nacional de bàsquet i se’l reconeix internacionalment com a artista visual. A Occident, per a molta gent és la personificació de la cara més cosmopolita d’Albània.
Giorgia Meloni i Edi Rama / Europa Press
Fins i tot el secretari d’estat dels Estats Units, Antony Blinken, va visitar Tirana, la capital albanesa, el febrer i va dedicar tot de paraules d’elogi a “l’Edi”, sobretot arran de la reforma judicial: “Ara, els funcionaris corruptes hauran de respondre dels seus actes”, va afirmar Blinken. “Ara, els membres dels grups criminals organitzats van a la presó i perden els seus béns. Això és un canvi enorme.”
Tanmateix, l’informe anual publicat més recentment per la mateixa institució que lidera Blinken, el Departament d’Estat, pinta un panorama ben diferent. En referir-se a la situació d’Albània el 2023, l’informe conclou: “La corrupció és present a tots els departaments i a tots els nivells del govern.”
Als estaments més alts també. L’oposició lamenta que Rama ha convertit el país en una autocràcia infestada de diners provinents del narcotràfic. Concretament, el que afirma és que ha tolerat l’avenç del crim organitzat, cosa que el cap del govern desmenteix.
En ser acusat per Der Spiegel, el primer ministre va trucar a última hora del vespre i va intentar exercir influència: trobava que les denúncies eren insubstancials, ofensives i injustament perjudicials per a la reputació del país.
El mes de juny, un periodista italià va preguntar a Rama com podria ser que, un rere l’altre, els membres del seu cercle més íntim —entre ells diversos ministres— haguessin estat detinguts per corrupció i ell s’hagués pogut mantenir al càrrec. La resposta del cap del govern albanès fou concloent: “A tots els boscos hi ha porcs.”
Antony Blinken i Edi Rama / Europa Press
Rep les novetats d'El Temps al teu correu:
Des del punt de vista occidental, Rama és un factor d’estabilització per als Balcans. Concretament, el que genera més interès és el model negociat per ell i Meloni: un pla segons el qual les sol·licituds d’asil dels refugiats i migrants capturats en aigües italianes es processaran en sòl albanès.
A mesura que Rama esdevé més popular a l’estranger, més intensa és la ràbia que bull al seu entorn més immediat. Aquelles persones que formen part del seu cercle més íntim saben moltes coses i, per tant, tenen molt a perdre, de manera que tan sols parlen si se’ls garanteix l’anonimat. Altres surten al carrer. Al juliol hi va haver manifestacions en què van llançar còctels molotov contra la residència oficial de Rama, a Tirana. A dia d’avui ja no hi ha rastre de les cremades a les parets.
Tanmateix, altres rastres sí que es conserven, altres de més antics al centre de Tirana. Per exemple, la piràmide on hi havia l’estàtua de marbre del dictador Enver Hoxha, obra del pare d’Edi Rama. Kristaq Rama era un artista afí al règim; es va demostrar que, l’any 1998, com a membre d’un jurat popular, havia sigut consignatari d’una condemna a mort contra el poeta opositor Havzi Nela, que va morir a la forca.
Els temps més nous i resplendents els representa un edifici transparent fet de vidre i acer. És la seu de l’SPAK, l'oficina del fiscal anticorrupció d’Albània, fundada el 2019 a instàncies de la Unió Europea i els Estats Units. El director de l’oficina no era considerat el favorit de Rama. A l’hora de la votació, però, probablement es va beneficiar del fet que l’ambaixador nord-americà havia insistit a supervisar personalment el procediment: una mostra de desconfiança envers el cap del govern.
Fins al present, el balanç de l’SPAK és el següent: el ministre de l’Interior del govern de Rama va ser condemnat a tres anys i quatre mesos de presó per abús d’autoritat (inicialment en relació amb el tràfic de drogues, finalment per un altre delicte). L’exministre de Medi Ambient de Rama va rebre una pena de presó de sis anys i vuit mesos per corrupció el setembre del 2023. El viceministre de Salut va haver de dimitir per abús d’autoritat. El seu antic cap finalment va ingressar a la presó el juliol de 2024 per malversació de fons europeus.
És clar que a Albània avui dia hi ha presons VIP, tal com va revelar la plataforma d’investigació BIRN: presons amb seccions especials que tenen la seva pròpia cuina, dutxa i gimnàs. És on resideixen els alts càrrecs socialistes caiguts en desgràcia.
Això no obstant, els membres del cercle íntim de Rama que veuen les orelles al llop a temps, solen preferir retirar-se. Un d’ells és Arben Ahmetaj, ministre d’Economia de Rama des del 2013, després d’Hisenda i número dos del govern com a viceprimer ministre des del 2021. Els observadors polítics de Tirana consideren que Ahmetaj és un “tresorer” amb una llarga trajectòria política i una figura clau en el sistema de govern. El juliol del 2022, però, Rama el va acomiadar. Segons els informes, el material que incriminava Ahmetaj s’estava acumulant en excés. Per al primer ministre, el seu company de viatge s’havia convertit en un problema.
Arben Ahmetaj / Europa Press
Un any més tard, el parlament, dominat pels socialistes, va retirar la immunitat a Ahmetaj. Ho feu amb la demora pertinent: acusat de corrupció i blanqueig de capitals, Ahmetaj va tenir temps d’esfumar-se. Uns dies després, l’SPAK va emetre una ordre internacional de detenció.
“Et molesta si fumo?”, pregunta Arben Ahmetaj quan ens trobem a la terrassa d’un cafè al centre de Lugano. A la nostra esquerra el llac resplendeix sota el sol i a la nostra dreta tot de vianants i turistes salten d’una botiga a l’altra.
A Ahmetaj li agrada viatjar i és un amant del luxe; des de ben jovenet se’l va considerar una figura amb potencial estel·lar dins la constel·lació dels socialistes albanesos. A casa seva li diuen “Tigre”. Malgrat l’ordre de detenció internacional, actualment gaudeix del seu exili a Lugano i espera asil polític a Suïssa.
Ahmetaj no vol pronunciar-se respecte les acusacions que es fan contra ell al seu país d’origen. Per exemple, si va ser el cervell d’un cas relacionat amb plantes d’incineració de residus. Tot de projectes dubtosos, molt pocs dels quals es van arribar a materialitzar, però que van costar als contribuents albanesos centenars de milions d’euros. Segons diversos periodistes independents, els diners van arribar a les butxaques de persones properes al govern, però també de mitjans de comunicació afins.
Tirana / Europa Press
Avui no parlem dels viatges de luxe —aparentment finançats pels cervells del cas de les incineradores— que feu Ahmetaj a hotels de cinc estrelles a Milà o a la Costa Blava, ara amb la seva dona, ara amb la seva amant. Avui prefereix que parlem d’Edi Rama.
Molt bé, doncs: després d’onze anys al poder, quina culpa té Rama del fet que, malgrat tots els milers de milions de finançament que ha rebut d’Occident, segons l’ONG Transparency International, Albània continua sent un dels països més corruptes d’Europa?
Ahmetaj deixa el cigar apagat al cendrer i parla sobre la seva relació amb Rama, a qui de vegades anomena “Kim Jong Un” en referència al dictador que governa Corea del Nord: “No estic preparat per fer de boc expiatori del primer ministre. Va aprofitar-se de la reforma judicial finançada pels Estats Units i la Unió Europea i ara fa servir la justícia per perseguir l’oposició política i tothom que qüestioni la seva fal·lera pel poder.”
Sospita que Occident tolera el règim de Rama amb la boca petita: “No tinc ni idea de per què els europeus prefereixen ignorar què passa a Albània. Tenen uns serveis secrets excel·lents que ho saben tot amb detall, sobretot dels casos de blanqueig de capitals i el crim organitzat.”
Ahmetaj confirma les conclusions segons les quals Albània, durant el mandat de Rama, s’ha convertit en un estat que viu del narcotràfic: “El programa econòmic secret del primer ministre fou entre el 2014 i el 2017 fou inundar el país de cànnabis.” Això va propiciar l’auge del crim organitzat, la qual cosa ha canviat radicalment l’economia i la societat albaneses: “Rama encara es pensa que és capaç de controlar aquests mons criminals, però fa temps que és ell qui està sent controlat.”
“Ursula von der Leyen l’anomena ‘'estimat Edi’, i això ja és una senyal”, explica Frauke Seebass, de l’oficina que la fundació Science and Politics Foundation té a Brussel·les: “S’ha d’observar el fenomen Rama en un context més ampli: des de la perspectiva de la Unió Europea, és un tràmit de caire empresarial per intentar estabilitzar la zona occidental dels Balcans. A diferència del serbi Aleksandar Vučić, Rama no es considera antieuropeu i se’l percep com una persona amb qui és més agradable tractar; per això han decidit que mirarien cap a una altra banda.”
Frauke Seebass / Europa Press
Rama s’enriqueix a expenses dels altres? “Des d'una perspectiva de Brussel·les, això no és tan important”, afirma Seebass. “Al capdavall, no està pas previst que es debati l’entrada d’Albània a la Unió Europea en un futur proper.”
El mateix cap de govern va dir a la televisió estatal italiana (Rai): “Sincerament, no veig que la política a Albània estigui enverinada per la màfia.” Allò que deia Ahmetaj sobre caps de la màfia entrant i sortint del seu despatx és una acusació falsa especialment devastadora perquè “la gent tendeix a creure més les mentides que la veritat.”
Rama tem per la reputació del seu país. “Quan es tracta de l’adhesió a la Unió Europea, la nostra paciència és gairebé infinita”, va assegurar el primer ministre a Der Spiegel fa dos anys en entrevistar-lo a la seva vil·la a l'Adriàtic. Albània va ser una dictadura aïllada, “la Corea del Nord d’Europa, on encara era perillós escoltar els Beatles a finals dels vuitanta. Per això crec que, en termes absoluts, aquests últims trenta anys hem avançat més que cap altre país d’Europa.”
Les estadístiques, però, afirmen el contrari. Des del 1991, segons dades de l’Institut d’Estadística d’Albània, més d’un terç dels antics 3,3 milions d’habitants han fugit del país. El salari mitjà ronda els 750 euros. Gairebé un terç del jovent que no ha marxat està a l’atur.
“Els interessos polítics i mediàtics s’entrellacen amb els dels delinqüents i els oligarques”: així és com funciona el sistema Rama, afirma un antic membre del govern que insisteix a mantenir l’anonimat: “Tot això passa amb la benedicció de la Unió Europea i els Estats Units. No hi ha ni un sol concurs públic que no es resolgui a favor d’un membre del seu cercle de coneguts. En essència, Rama ha dut el país sencer pel pedregar del crim. Albània és un cas de corrupció digne d’estudi i, tanmateix, l’astut de Rama encara és capaç de fer Occident li faci reverències.”
Fatos Lubonja també és dels que mostra el nom i la cara a l’hora de criticar el cap del govern. Aquest escriptor és considerat la veu de la consciència de l’esquerra albanesa. Lubonja és fill d’un home de confiança de Hoxha caigut en desgràcia. Va passar 17 anys empresonat, la major part de temps en camps de treball com ara la coneguda mina de Spaç. Fou un dels últims presos polítics a ser alliberat el 1991.
Fatos Lubonja / Europa Press
“De jove, em veia igual que l’aleshores també jove Edi Rama”, explica Lubonja; “tots dos volíem sortir de l’ombra allargassada dels nostres pares, homes propers al règim, però l’any 2000 Rama es va convertir en alcalde de Tirana i el 2013 en el cap del govern”. Tots aquests anys al poder han canviat el seu company, diu Lubonja: “S’ha convertit en un narcisista maliciós, un home intel·ligent sense cap mena de convicció: de dia és el Dr. Jekyll i de nit, el Sr. Hyde, una persona que necessita el poder per respirar.”
Lubonja també lamenta que Occident, especialment la família del partit socialista europeu, fa els ulls grossos davant la trista realitat albanesa. “El paper que en altres països té el petroli, a l’Albània de Rama el tenen els traficants de drogues i els seus diners.” En una darrera discussió que van tenir, va qualificar el primer ministre de “frau”, però probablement tant li va fer: “Perquè és com un cocodril: té la boca molt gran, però cap orella.”
L’any que ve, Rama aspira a guanyar un quart mandat i la cosa no li pinta pas malament. “El 90 % de municipis estan a les seves mans: són xifres pròpies de Rússia”, diu la periodista d’investigació Klodiana Lala. “Mentre no hi hagi ningú que s’alci i digui no s'aixequi i digui: ‘Jo personalment he donat diners a Edi Rama’, no li passarà res e res. Regeix la llei del silenci de la màfia, la llei de l’omertà.”
Diversos investigadors confirmen a la televisió estatal italiana Rai i a Der Spiegel que hi ha contactes al més alt nivell governamental amb el crim organitzat. El que va començar amb el comerç de cànnabis s’ha convertit en negocis en què es mouen tones de cocaïna. Els sindicats de la droga albanesos han creat xarxes amb la 'Ndrangheta calabresa i amb els càrtels llatinoamericans.
Les conclusions del fiscal italià Francesco Mandoi, contractat temporalment per Rama com a responsable d’anticorrupció, són contundents: “Els senyors de la droga tenen la seva gent infiltrada arreu de l’administració i de les institucions fins al punt que estan en condicions de regir el govern.” Segons Mandoi, les seves advertències no havien tingut cap mena de resposta per part de la cúpula del govern.
Els diners de les màfies del narcotràfic albaneses es manifesten en els canvis que ha sofert el paisatge urbà de Tirana: a la que fou una ciutat trista i grisa, avui s’hi retallen gratacels. I continua a la costa de l’Adriàtic. El gendre de Donald Trump, Jared Kushner, i l’antic representant dels Estats Units als Balcans, Richard Grenell, hi tenen grans inversions planificades amb el beneplàcit de Rama. Rama, Grenell i Trump es coneixen de l’època en què volien desplegar un pla per traçar de nou les fronteres de Kosovo i Sèrbia… sota els ulls del que aleshores fou el cap de la política exterior de la Unió Europea.
Protestes davant l'oficina del primer ministre albanès / Europa Press
Que potser Rama es malvèn els tresors del país a canvi de favors polítics? L’antic agent de l’FBI (i condemnat) Charles McGonigal, va admetre haver acceptat suborns a Albània a canvi de serveis en benefici del govern. També va admetre haver-se reunit en diverses ocasions amb Edi Rama a la seu del govern. El primer ministre, però, nega haver comès cap delicte.
“McGonigal va rebre diners directament de gent del gabinet de Rama”, afirma Sali Berisha, cofundador del Partit Demòcrata i primer president democràticament escollit d’Albània entre el 1992 i el1997. Està assegut al vuitè pis d'un edifici residencial al centre de Tirana i està rabiós.
Berisha està en arrest domiciliari. També se l’acusa de corrupció i els Estats Units li han prohibit l’entrada al país. Fa més de 200 dies que l’antic cap de l’estat albanès no pot sortir del seu pis. De tant en tant rep convidats. Ilir Meta, un altre expresident, ha sortit per la porta fa tan sols uns minuts. Ara Berisha es pot desfogar, per fi.
“Encara recordo molt bé la dictadura de Hoxha, i en aquells temps les coses ni tan sols no estaven tan centralitzades com amb Rama”, afirma aquest home de gairebé 80 anys, vestit amb una camisa blanca, corbata groc-verda i botons de plata. “Albània és una mena de dictadura, el primer i únic narcoestat d’Europa.”
Berisha agafa la tauleta i mostra dades segons les quals suposadament el germà d’Edi Rama, Olsi, també està implicat en el tràfic de drogues. Olsi Rama ha negat les acusacions, però Berisha insisteix que Occident no vol veure les veritables condicions que governen Albània: “Us esteu dirigint cap a una catàstrofe amb els ulls tapats.”
Des del balcó de Berisha, al vuitè pis, la gent reunida al carrer Mustafa Matohiti sembla diminuta. Cada vespre, a les vuit, un grup de partidaris seus desfilen en reconeixement del seu heroi. Aleshores Berisha es deixa veure, critica breument la “narcodictadura” de Rama i torna a esvair-se cap a dins de casa. Al cap d’uns minuts, tot queda disgregat, com si no hagués passat res. Fins l’endemà al vespre. Això, però, Edi Rama també ho sobreviurà.
Traducció de Laura Obradors