Trenta moments clau d’un exili a l’Europa del segle XXI

La tornada del president Puigdemont de l’exili ha sigut fugaç. La seua estada a Waterloo, amb empresonaments a Alemanya i a Sardenya, amb períodes a la Catalunya Nord i amb una legislatura com a eurodiputat, ha marcat i molt tant la política catalana com també l’espanyola i, fins i tot, l’europea. Ho repassem amb els trenta moments més destacats d’un exili interromput per un breu parèntesi.

Per Manuel Lillo

Facebook Twitter WhatsAppTelegram

El president Puigdemont torna a Barcelona | Europa Press

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

 

 

1. Arribada a Brussel·les (31/X/2017)

El 31 d’octubre del 2017, quatre dies més tard de la proclamació d’independència fallida al Parlament i de l’aplicació del 155, el president Puigdemont compareixia per sorpresa a Brussel·les acompanyat per membres del seu govern –alguns dels quals van tornar i van ser empresonats. Puigdemont denunciava la situació patida i situava el 21 de desembre, data de les eleccions catalanes convocades per Mariano Rajoy, com un nou plebiscit sobre la causa catalana. Començava, en aquell moment, la internacionalització d’un conflicte amb conseqüències imprevisibles.

El president Puigdemont apareix a Brussel·les el 31 d'octubre de 2017

2. Primers intents d’extradició (3/XI/2017)

A l’endemà de l’empresonament dels consellers catalans que van acudir presencialment a comparèixer davant la jutgessa Carmen Lamela, de l’Audiència Nacional, aquesta magistrada va enviar una euroordre de detenció contra Puigdemont. El president a l’exili ja havia confeccionat el seu equip de defensa. Juristes com Jaume Alonso-Cuevillas, Paul Bekaert i sobretot Gonzalo Boye, recomanat pel polític Jaume Asens, anirien adquirint transcendència. Puigdemont sempre es va posar al servei de les autoritats del país d’estada, en aquest cas Bèlgica, i la complicació de la seua extradició va ser tal que el Tribunal Suprem, que es va fer càrrec del cas al desembre, va retirar l’euroordre de detenció a inicis d’aquell mes.

3. Mobilització al cor d’Europa (7/XII/2017)

Brussel·les esdevé l’escenari d’una gran manifestació independentista que va reunir 45.000 persones, segons els organitzadors, per a demanar a la Unió Europa que no donara l’esquena als catalans que van votar l’1 d’octubre.

4. La victòria electoral (21/XII/2017)

Junts per Catalunya va ser la força independentista més votada a les eleccions catalanes convocades per Mariano Rajoy. Les enquestes vaticinaven la victòria d’ERC, però la candidatura de Puigdemont es va imposar, tot i que la més votada de totes va ser Ciutadans, que no va poder fer govern degut a la majoria independentista reflectida al Parlament. Començava una etapa en què s’especulava sobre la restitució de la presidència i la tornada del president a l’exili.

5. La investidura fallida fa evident el trencament amb ERC (30/I/2018)

Més enllà de les diferències estratègiques, el trencament entre Puigdemont i Esquerra Republicana es va fer visible com mai quan Roger Torrent, president del Parlament, va ajornar la investidura que havia de servir per a restituir Puigdemont a distància, davant les amenaces judicials i polítiques. Aquell moment va marcar un abans i un després.

6. Es crea el Consell per la República (8/III/2018)

Aquest organisme, clarament dominat pel puigdemontisme, seria un dels actors principals del president durant la seua etapa a l’exili. Va ser creat el 8 de març del 2018 amb la intenció de crear un parlament aliè a la legalitat espanyola adreçat a generar una legalitat pròpia amb la república catalana com a horitzó.

7. De la investidura fallida de Turull a la detenció a Alemanya (23-25/III/2018)

Una de les setmanes més intenses va ser la penúltima de març del 2018. Després que el Tribunal Suprem impedira la investidura de Jordi Sànchez Junts va proposar un altre candidat, Jordi Turull, aleshores en llibertat després d’haver passat un mes a la presó. Dimecres 21 de març Turull es va sotmetre a una investidura que va ser impedida per la CUP i divendres 23 no va poder ser investit per majoria simple degut a l’empresonament decretat per Pablo Llarena. Aquella mateixa setmana acabava amb la detenció de Puigdemont a Alemanya i amb els carrers de Catalunya dominats per les protestes.

Protestes a Barcelona el penúltim cap de setmana de març de 2018

8. La justícia alemanya allibera Puigdemont (5/IV/2018)

La justícia alemanya va descartar que Puigdemont haguera comès un delicte de rebel·lió i va ser alliberat. La notícia, inesperada per part dels jutges i dels mitjans espanyols, va ser la primera gran victòria del president a l’exili, que va haver de passar quatre mesos a Alemanya –fins finals de juliol– fins que es resolguera el cas. La justícia alemanya va oferir al Suprem una extradició per malversació, però Pablo Llarena la va rebutjar en no poder condemnar Puigdemont a més de 12 anys de presó sota les condicions d’entrega de la justícia d’aquest país.

Puigdemont abandona la presó alemanya de Neümunster / EFE

9. La investidura de Quim Torra (14/V/2018)

Subscripció al butlletí

Rep les novetats d'El Temps al teu correu:

 

El president Torra va ser investit després que la justícia espanyola impedira les investidures de Puigdemont, Sànchez i Turull. Torra, que no tenia experiència en política institucional, era un dels diputats independents de Junts pròxims al president Puigdemont, i va condicionar la seua presidència a l’intent de propiciar la restitució del president a l’exili.

10. La moció de censura contra Rajoy (1/VI/2018)

La condemna del PP per la trama Gürtel per part de l’Audiència Nacional va ser l’argument que va fer servir el socialista Pedro Sánchez per construir una majoria alternativa i protagonitzar una moció de censura contra Mariano Rajoy, que es va materialitzar al juny. Aquell episodi va ser possible amb els vots dels partits independentistes catalans, també de l’encara PDeCAT, que comptava amb diputats totalment alineats amb Puigdemont. Començava una nova etapa de governabilitat a l’Estat espanyol en què l’independentisme català tindria molt a dir.

11. Es funda la Crida Nacional per la República (16/VII/2018)

En el context de la divisió entre els militants del PDeCAT més identificats amb l’antiga Convergència i persones que sintonitzaven amb Junts i més propers a Puigdemont, entre les quals també hi havia molts nous actors que fins aleshores no havien tingut militància política o que havien format part de partits aliens al PDeCAT, Puigdemont i Jordi Sànchez, amb l’impuls també del president Quim Torra, van llançar la Crida Nacional per la República amb la intenció d’aglutinar el puigdemontisme en una mateixa marca. L’existència d’aquest partit, que es pretenia moviment, seria efímera, ja que Junts va acabar exercint aquest paper.

12. Puigdemont, candidat al Parlament europeu (26/V/2019)

El president a l’exili començava una nova etapa política liderant la candidatura de Lliures per Europa al Parlament europeu. Li acompanyaven els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, que van ser elegits eurodiputats després de diversos intents de la Junta Electoral espanyola d’impedir que es pogueren presentar.

13. Sentència del Suprem i nova euroordre de detenció (14/X/2019)

Al 2019 es va viure un nou octubre calent amb la sentència del Suprem, que condemnava a cent anys de presó els dirigents independentistes que van poder ser jutjats. La sentència, per sedició i en alguns casos també per malversació, va motivar l’alt tribunal espanyol a intentar obtenir l’extradició del president a l’exili, però va tornar a fracassar.

14. Mor el pare del president a l’exili (6/XI/2019)

Xavier Puigdemont, pare del president català, va faltar als 91 anys quan el seu fill continuava a l’exili.

15. Reconeixement com a eurodiputat (20/12/2019)

Puigdemont i Toni Comín –Clara Ponsatí més tard, arran el Brexit– eren reconeguts com a eurodiputats electes després de molts intents de la justícia espanyola per impedir-ho. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre Oriol Junqueras en va ser determinant, ja que reconeixia la immunitat d’un eurodiputat des del moment en què era electe. La Junta Electoral Central, en canvi, va intentar forçar Puigdemont i els altres eurodiputats a l’exili a viatjar a Madrid per jurar la Constitució Espanyola, amb la intenció evident d’arrestar-los. Pocs dies més tard Bèlgica retirava l’euroordre contra Puigdemont, reconeixent la seua immunitat.

16. Primera irrupció al Parlament Europeu (13/I/2020)

Carles Puigdemont va acudir per primera vegada a una sessió de l’eurocambra el 13 de gener del 2020. Una delegació de polítics catalans el va voler acompanyar en aquesta jornada històrica en què es va fer famosa la imatge del president a l’exili amb Toni Comín mostrant el rostre d’Oriol Junqueras al Parlament Europeu, reivindicant així la seua condició d’eurodiputat que la justícia espanyola li havia impedit exercir.

Els eurodiputats Toni Comín i Carles Puigdemont reivindiquen Oriol Junqueras al Parlament Europeu

17. Bany de masses a Perpinyà (29/II/2020)

Amb la immunitat garantida per la justícia europea, Puigdemont va liderar un acte convocat pel Consell de la República a Perpinyà amb un lema molt clar: “preparem-nos”. 100.000 persones van rebre el president a l’exili a la capital del Rosselló en una demostració de força i de vigència política com mai no s’havia donat des de l’inici de l’exili.

Visita del president Carles Puigdemont a Perpinyà

18. Junts es prepara per convertir-se en un partit (27/VI/2020)

Les divisions entre Junts i el PDeCAT van acabar d’esclatar amb un manifest promogut per antics militants de Convergència que van apostar per Junts davant la negativa d’integració de la direcció del PDdeCAT, exercida per David Bonvehí. Polítics com Joaquim Forn, Josep Rull o Jordi Puigneró se situaven definitivament al costat del president a l’exili. Finalment, al juliol, Junts oficialitzaria la seua fundació com a partit amb voluntat transversal i integradora de diferents sensibilitats.

19. Es desenvolupa l’operació Volhov (28/X/2020)

El magistrat de l’Audiència Nacional, Joaquín Aguirre, va ordenar un seguit d’escorcolls i detencions a diferents persones vinculades amb l’independentisme català, moltes d’elles relacionades amb el president Puigdemont. El cas va servir per a difondre mediàticament la falsa trama russa que intentava relacionar l’independentisme català amb el Kremlin, fins i tot insinuant que va explorar la rebuda ajut militar del país de Putin per aconseguir la independència. Aquest cas ha servit, també, per a intentar encausar Puigdemont per delictes com ara el d’alta traïció.

L'advocat Gonzalo Boye / Jordi Play - Arxiu EL TEMPS

20. El primer fracàs electoral (14/II/2021)

La inhabilitació del president Torra per part de la justícia espanyola, que el va apartar de la presidència per no despenjar una pancarta de solidaritat amb els presos polítics, va anar seguida d’una convocatòria electoral per al 14 de febrer del 2021. La presidenciable de Junts era Laura Borràs, però Puigdemont va liderar la llista per Barcelona i la seua candidatura va quedar per darrere del PSC i d’ERC, partit que acabaria assolint la presidència. La investidura de Pere Aragonès no va ser senzilla, ja que bona part dels membres de Junts no volien facilitar-la –entre els quals el mateix president Puigdemont, que va guardar silenci durant les negociacions. Junts finalment es va integrar al govern amb Jordi Puigneró com a vicepresident.

21. Arriben els indults (23/VI/2021)

El govern de Pedro Sánchez va decretar els indults dels presos polítics catalans. S’obria ara una nova carpeta que aleshores semblava inconcebible: la de l’amnistia.

22. Puigdemont, detingut a Sardenya (23/IX/2021)

El president a l’exili va visitar l’illa de Sardenya, a l’Estat d’Itàlia, i va ser immediatament detingut a l’aeroport de l’Alguer per ordre de la justícia espanyola quan hi va aterrar. Les autoritats italianes el van empresonar, però el president a l’exili va ser alliberat a l’endemà per la seua condició d’eurodiputat, sobre la qual la justícia espanyola no havia informat. Després del seu alliberament Puigdemont va poder desenvolupar la seua visita oficial amb normalitat a l’Alguer.

23. Renúncia a continuar presidint Junts (3/V/2022)

El president a l’exili renunciava a continuar presidint Junts per a centrar-se en altres instruments com ara el del Consell per la República. El partit acabaria sent liderat per Laura Borràs com a presidenta i per Jordi Turull com a secretari general, si bé el referent de la formació no ha deixat mai de ser Puigdemont, qui també ha sigut el responsable de les decisions més transcendentals, com ara el suport a la investidura de Pedro Sánchez el 2023.

24. Junts abandona el Govern català (7/X/2022)

Arran la destitució de Jordi Puigneró com a vicepresident per part del president Aragonès, qui el va apartar del Govern català després que no l’informara prèviament de la proposta d’Albert Batet –portaveu de Junts durant l’anterior legislatura– que Aragonès se sotmetera a una moció de confiança, Junts va deixar el govern català després de deixar la decisió en mans de la militància. Puigdemont era un dels partidaris de fer aquest pas.

25. Pedro Sánchez, en mans de Junts (23/VII/2023)

La convocatòria anticipada d’eleccions espanyoles va situar la reelecció de Pedro Sánchez en mans de Junts, concretament de Puigdemont, que va conduir unes negociacions que van desembocar en moltes exigències, la més important la de l’amnistia –forçada també per ERC–, que el mateix Sánchez havia defensat no haver-la concedit durant la campanya electoral.

26. Trobada històrica a Sant Miquel de Cuixà (21/VIII/2023)

En el context de les negociacions per l’amnistia i la investidura de Pedro Sánchez Puigdemont es trobava amb el president català Pere Aragonès i amb altres quatre expresidents catalans, Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas i Quim Torra, en un acte d’homenatge a Pau Casals en el 50è aniversari de la seua mort al monestir benedictí de Sant Miquel de Cuixà, al Conflent. Aquella trobada, inèdita, va ser organitzada per la Universitat Catalana d’Estiu.

27. Mor la mare del president a l’exili (29/IV/2024)

La mare del president Puigdemont, Núria Casamajó, moria tres anys després que també ho fera el pare del president, que ha perdut els seus dos progenitors a l’exili estant.

28. Recuperació de l’hegemonia independentista, pèrdua de la majoria parlamentària (12/V/2024)

Les eleccions catalanes convocades per Pere Aragonès després de no poder aprovar els pressupostos donen com a resultat una clara derrota independentista, que perd la majoria al Parlament. Junts, ara amb Puigdemont com a candidat efectiu, es queda amb 35 diputats, molt per damunt dels 20 d’ERC però clarament per sota del PSC, que guanya els comicis amb 42 representants. Puigdemont anuncia tot seguit que tornaria per al debat d’investidura, atès que amb l’amnistia aprovada l’exili s’havia d’acabar.

29. Aprovació de l’amnistia (30/V/2024)

Finalment, després de múltiples negociacions que van servir per a blindar la llei i també per a endarrerir-ne l’aprovació, el Congrés dels Diputats avala per majoria absoluta la Llei d’amnistia que ha de beneficiar, també, el president Puigdemont i la resta de persones encausades pel procés.

30. Incursió fugaç (8/VIII/2024)

El dijous 8 d’agost del 2024 el president Puigdemont apareixia a Barcelona per a protagonitzar un breu míting a l’Arc del Triomf. Previsiblement, tal com havia indicat, presenciaria el debat d’investidura al Parlament de Catalunya, institució a la qual no va arribar, atès que va marxar de manera fugaç tot seguit esquivant els controls exhaustius dels Mossos d’Esquadra. Abans de tancar aquesta edició d’EL TEMPS, s’ha fet públic que el president a l’exili torna a estar fora de l’Estat espanyol, si bé no s’ha precisat el lloc.